La mort del general Prim

La mort del general Prim, com molts altres crims d'estat, encara guarda aspectes per aclarir. Historiadors i especuladors de la Història han escrit sobre qui foren els instigadors de l'atemptat o sobre si la notícia de la seva mort es retardà en funció de les necessitats polítiques del moment. Joan Prim i Prats fou, efectivament, un personatge important en la història de l'Espanya del segle XIX. Militar, al servei del colonialisme
-a Puerto Rico o al Magrib-; conspirador liberal, blasmat per haver traït la gloriosa Revolució de Setembre del 1868, etc. La personalitat del que fou president del consell de ministres té molts matisos per estudiar i divulgar. Comte de Reus en vida, mite local després de la seva mort, el nom de Prim ha estat un referent d'identitat de la ciutat i el seu retrat presideix el saló de plens de la Casa de la Vila.

No cal justificar, doncs, per què la ciutat vol commemorar el bicentenari del seu naixement, el 2014. El que sí que ens podem preguntar és com ha de ser una commemoració d'aquest tipus a començaments d'un segle XXI que se suposa que ens ha fet avançar en la visió del passat i en el coneixement del món que ens envolta. Potser la commemoració del naixement de Joan Prim hauria de servir per a divulgar la seva trajectòria vital, revisar críticament els conflictes on tants catalans i tants magribins perderen la vida inútilment pels interessos econòmics d'uns pocs, o analitzar el model d'estat que volia bastir Prim i que el portà de donar suport a una revolució democràtica a buscar un rei per a Espanya. Tot plegat, a partir d'estudis ben documentats, com els realitzats pel desaparegut Pere Anguera, un dels millors coneixedors de la història del país al segle XIX.

Sembla, però, que el nostre Ajuntament ha optat, amb l'estudi de la mòmia del general, per un altre camí, més proper a l'espectacle mediàtic -que també sembla agradar a alguns dels científics convidats a l'esdeveniment- i una emotivitat forçada, amb tocs parapsicològics, que per un treball seriós d'apropament al personatge i a la seva època.

Com a ciutadans, ens preguntem quin sentit té invertir recursos públics -Ajuntament i Diputació- en una operació molt aparent, però de repercussió científica limitada, en un moment de retallades en els recursos dedicats, per exemple, a la sanitat. Com a entitat dedicada a la recerca i a la divulgació del patrimoni i la memòria, amb una activitat constant i reeixida quant a la difusió de la història de Reus en diversos àmbits, el fet que no hi hagi ni un euro per a la recerca i el treball cultural que es fa des de Reus -de fet, ni s'han convocat ajuts per al 2012, que ja s'acaba- i en canvi es trobin diners per a impulsar grans investigacions i embolcallar-les en solemnitat d'anar per casa, tot plegat ens fa pensar que el problema de la cultura reusenca no és només la crisi, sinó les prioritats de l'actual govern municipal i el que aquest entén per cultura.

Des de Carrutxa ens proposem, malgrat tot, continuar treballant en la recerca i la difusió del nostre patrimoni històric, intentant aportar, quant al personatge de Joan Prim i Prats, elements de coneixement que possibilitin a la ciutadania una visió més àmplia sobre el seu paper en la política del segle XIX i el colonialisme exercit sobre els pobles del nord d'Àfrica.