Cookie control
Dijous, 22 d'Octubre de 2020

La politització de l’administració espanyola és la base de la corrupció?

22 d'Agost de 2013, per Manuel-Cruz Matute Mendizábal

Les pàgines d’opinió de La Vanguardia, del passat 15 d’agost incloïen l’article ‘El cuc, la fruita i el destí’ d’Antoni Puigverd. L’escrit feia una referència a França, que tant havia influït en nosaltres sobre la cultura política i la llibertat. El contingut dels seus varis punts diuen el següent:
 
“A França, l'administració esta en mans d'uns cossos de funcionaris despolititzats, que conformen l'esquelet de la República al marge dels canvis de govern. A Espanya, en canvi, sigui la dictadura o en democràcia, sigui amb les dretes o les esquerres, l'administració està supeditada al govern: és el botí dels polítics. D'aquí la impossibilitat d'extirpar d'entre nosaltres el mal de la corrupció. No és que els nostres polítics siguin més cínics o desvergonyits que els francesos, és que el sistema espanyol afavoreix la corrupció. Aquí l'administració està sempre viciada pels governs. Quan es produeix l'alternança política, canvia per complet la direcció administrativa (i tot el que d'ella depèn: del TC a la concessió de serveis). Construir grans xarxes sistémiques de corrupció és fàcil: els controladors o estan polititzats o callen per por.

Per cert, molts dels tòpics que circulen ara sobre les virtuts catalanes en oposició als vicis espanyols no aguanten el contrast amb la realitat. Les administracions catalanes són tan arbitràries i ineficients i estan tan polititzades com les espanyoles. Els tics negatius de l'administració espanyola també són característics de la catalana.

Les coses que tant aquí com allí es fan bé, que són moltes, responen a la voluntat de servei de persones honestes i valentes, que les hi ha en tots els partits. No és una qüestió de cucs o pomes, sinó d'estructura. Ni Hèrcules va poder canviar el seu destí. El destí de l'administració polititzada és la corrupció”.

Vaig trobar interessant aquest article, perquè reflecteix molt bé molts dels propis pensaments i opinions. Per a mi, la solució, si n’hi hagués i l'aconseguim, haurà de venir pel camí de la millora de la qualitat de la nostra democràcia, la informació fidedigna i el control econòmic (les subvencions les càrrega el diable). Situacions com l'estatut català i sobretot, els règims forals basc i navarrès, són tema de profunda reflexió. I què podem dir de la resta de les Autonomies?. També he trobat amics de tertúlies, veïns, familiars i moltes persones de diferent ideologies, que pensen el mateix.

Que trist i cert és allò dels deu caps (nou + una), i que moltes vegades els interessos del cap pensant són diferents dels del grup. La partitocràcia (burocràcia i estructures de partit amb els seus costos) i la seva llei electoral estan a la base del nostre desastre polític i ètic. En el cas dels nacionalismes, els veig com un partit polític amb un plus de disfressa de “lagarterana” (història a la carta, romanticisme de via estreta, "veritats" dubtoses, etc...).

Prefereixo ser ingenu, malgrat tot el que s’ha descobert al PP: cas Bárcenas, Gürtel...; PSOE: els Eres, Mercasevilla, Operació Malaya...; CiU el Palau de la Música, les ITVs...; Institut Noós i la resta d'esdeveniments que encara estan per aclarir. Vull confiar en algun cap pensant que tingui una mica més decisió. Una mica més de transparència real que no ens vindria malament. Però insisteixo una vegada mes, la corrupció és un organisme destructor, igual que una plaga i cal eradicar-la com sigui.

Manuel-Cruz Matute  Mendizábal és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics