-
Dipòsit d'aigua del CAT
Reusdigital
Més d’una desena de municipis del Camp de Tarragona –entre els quals es troben Altafulla, el Catllar, el Pla de Santa Maria, Perafort, la Pobla de Mafumet i la Selva del Camp– paguen al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) per una aigua que no utilitzen. Es tracta d’una garantia de reserva, contractada durant els anys previs a la crisi, i que amb l’aturada de projectes urbanístics s’ha quedat sense un ús concret. Malgrat no fer ús d’aquesta reserva, els municipis es troben que igualment han de pagar el cànon pel volum d’aigua contractada anualment.
La casuïstica és molt variada i va saltar arran de les queixes d’Altafulla per aquest sistema d’aprovisionament. En el seu cas, aquest municipi del Tarragonès ja porta més de 400.000 euros gastats per no res i que, en el seu dia, havia de garantir el consum d’aigua previst per a la urbanització de Brises del Mar; una obra paral·litzada i sense futur ni a curt ni a mig termini.
Tal i com ha pogut confirmar a Tarragona21.cat, la situació es reprodueix en major o menor mesura en d’altres poblacions del Camp de Tarragona. El punt en comú és que són municipis en els quals s’havien pensat projectes urbanístics aturats per la falta de demanda i finançament derivats de la crisi. A la Selva del Camp, la garantia d’aigua anual comporta un cost de 15.000 euros, tal i com ha explicat l’alcalde Josep Maria Puig a aquest mitjà: “Ja fa setmanes que s’està treballant en aquest tema, amb converses amb el CAT i, pel què ens consta, la solució passa per modificar els estatuts del Consorci”.
Tant a Altafulla com en els casos de Perafort, la Pobla de Mafumet o la Selva del Camp, l’opció idíl·lica seria la revocació d’aquestes concessions d’una aigua que no utilitzen i estalviar-se, així, el cost que se’n deriva. Des de Vila-seca expliquen que aquesta problemàtica no els afecta perquè s’actua de manera consorciada amb Salou i, en el seu dia, no es van fer projectes que no s’hagin acabat complint.
Un dels casos anecdòtics, en aquest conflicte per l’aigua, es dóna amb Cambrils. El municipi tenia entre mans el projecte de Les Comes però es trobaven amb problemes per a desenvolupar-ho: malgrat que finalment no es va acabar tirant endavant, per iniciar els tràmits urbanístics calia pagar els drets d’aigua. Finalment, tal i com han explicat fonts del consistori cambrilenc, es va arribar a una solució pactada amb l’Agència Catalana de l’Aigua per fer una “prereserva” sense fer efectiu cap pagament, aprofitant que les químiques havien alliberat les respectives reserves.
Principi d’acord
Amb tot, i segons fonts consultades del CAT, el principi d’acord no seria tan ‘benèvol’ amb els municipis. La voluntat d’entesa hi és, expliquen, i es posaran sobre la taula entre dues i tres opcions possibles en el transcurs d’aquesta setmana, en què s’ha de celebrar el consell d’administració del CAT que té lloc cada 15 dies. D’aquí a dues setmanes, el consell es tornarà a reunir en sessió ordinària i s’espera que es perfili un acord que no se sotmetrà a votació –entre tots els consorciats del CAT– en l’assemblea general que se celebrarà a l’Ampolla, el proper 27 de maig.
La problemàtica per l’aigua no és única dels municipis. L’altre principal sector afectat per les condicions del CAT és la indústria química. D’entrada, l’AEQT ha assegurat a aquest mitjà que no es vol interferir en aquesta disputa atès que els acords de cada empresa amb el CAT es fan de manera individual. Així, el gremi químic com a tal es vol mantenir al marge de les condicions que proposi el CAT tant a municipis com a empreses del sector, si bé està atent al cas i desitja que s’arribi a una bona solució per a totes les parts.
Seguint amb la química, aquest és un sector que cada cop està fent més ús de l’aigua regenerada que distribueix Aitasa (Aguas Industriales de Tarragona SA), en detriment de l’aigua del CAT. Per això, es troben pagant una doble factura: l’aigua en reserva del CAT i la provinent d’Aitasa.
