La reconversió del sector, el gran repte de futur de l’avellana

Dels principals països productors d’avellana, Espanya ha estat l’únic en disminuir la producció amb el temps. Califòrnia, Itàlia, però sobretot Turquia, s’han convertit en els principals punts d'elaboració d’avellana, i el mercat turc ha passat a dominar el sector. A l’Estat Espanyol el cultiu d'aquest fruit es localitza al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Segons dades de l’Idescat, l’any 1989 a Catalunya hi havia 105.637 hectàrees conreades de fruit secs entre avellaners i ametllers, i l’any 2009 n’hi havia 53.353. D’avellaners tan sols en quedaven 13.500 hectàrees.

L’avellana és un fruit sec excepcional reconegut per les qualitats nutritives que aporta al cos, a més el producte només es cultiva en una franja molt limitada. Clima sec, airejat, amb temperatura elevada i un cert grau d’humitat són les condicions idònies perquè tiri endavant. Tarragona concentra el 95% de producció de tot l'Estat, però, la forta competència de Turquia i les característiques dels conreus d’avellanes catalans – elevats costos de producció i baix rendiment - provoquen l’abandó de terres per part dels pagesos catalans.

Segons dades de Faostat, l’organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, l’any 2011 Itàlia va produir 128.940 tones d’avellanes, Turquia quatre vegades més amb 430.000 tones i el 2008 a 800.000. Espanya queda a la darrera posició del rànquing amb només 17.579 tones. Les estadístiques mostren que, dels principals països elaboradors, Azerbaidjan, Itàlia, Turquia i EUA, Espanya ha estat l’únic en disminuir la producció amb el temps. L’avellana turca domina el mercat mundial amb el 67,3% i l’espanyol l’1,4%. Turquia es corona com el major productor, i és qui marca l’evolució del sector de l’avellana.

Es tracta de dues realitats diferents: Turquia presenta grans superfícies d’avellaners que tenen molta productivitat per hectàrea, i la mecanització i la mà d’obra més barata fa que els costos del cultiu siguin més baixos. Molta producció d’una avellana de molta qualitat i preus més ajustats. A Espanya, la varietat més important que es cultiva és la negret –suposa el 70% de la superfície conreada-, que produeix un fruit més petit i es cultiva en explotacions tradicionals que es caracteritzen per l’envelliment i el baix rendiment econòmic. Al contrari de Turquia, aquí hi ha poques explotacions mecanitzades i els costos de producció són elevats.

La comercialització de l’avellana, cada cop en menys mans

L'elaboració de la fruita seca “va tenir una època esplendorosa especialment durant el llarg període que va durar la intervenció, concretament dels anys 1947 i 1956”, explica Joan Pijoan i Jaqués al llibre “La Terra Alta i la Ribera d’Ebre”, Pijoan afegeix que l’exportació de la fruita seca es va convertir en un dels principals motors econòmics de la zona. Als anys 80 es va entrar en el mercat internacional i es van començar a aplicar les mesures de la Política Agrària Comú (PAC). “Van anar desmantellant les mesures de mercat i un dels primers sectors que va caure va ser el la fruita seca”, afirma Josep Z. Ferré, coordinador territorial del Camp de Tarragona d’Unió de Pagesos i productor d’avellanes. Ferré afegeix que des d'aleshores  “el sector de la fruita seca i, especialment el de l’avellana, viu immers en una crisi de preus”.

Unió de Pagesos ha manifestat en més d’una ocasió les seves queixes respecte al preu poc competitiu que reben els pagesos catalans. “L’avellana més barata del món és la de Catalunya”, afirma Ferré i assegura que la situació comporta que “el sector continuï enfonsat, marxa enrere totalment”.

“L’avellana no és un mercat tancat hi ha tota una condicionant internacional que no es pot obviar. Aquí s’envia la meitat a fora, per tant, estem a l’expectativa del mercat internacional”, comenta el secretari de la llotja de Reus, Joan Josep Sardà.  “És un tema d’estructures que no pots competir contra ofertes internacionals fetes de nou”, afegeix.

Tot i la poca competitivitat que presenten els conreus, Sardà afirma que “ara es comercialitza molt més però en menys mans”, d’aquí la importància de mantenir l’activitat empresarial al voltant d’aquest sector “Reus continua sent la plaça comercialitzadora”, comenta. Borges, Virginias, Morella Nuts, són només algunes de les empreses dedicades al sector de l’avellana que tenen seu a la capital del Baix Camp. Però no només empreses, recentment Reus ha estrenat la nova seu del Consell Internacional dels Fruits Secs i la Fruita Dessecada (INC, en les seves sigles en anglès). La institució, que ja fa 30 anys que es va fundar a Reus, agrupa totes les empreses del sector de la fruita seca al món i és l’organització que fomenta la investigació d’aquests aliments. La zona continua sent una referència pel que fa a la comercialització i recerca del fruit sec i  “la poca avellana que es produeix al territori ja no és la principal ni l’única. Quan s’escau les empreses importen el tipus de fruita que els cal. La visió comercial és cada vegada més necessària”, explica l’escriptor Pijoan.

La falta de consum, un problema afegit

Amb tot aquest panorama l’avellana presenta un problema afegit: la falta de consum. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, l’any 2012 hi havia un consum per càpita d’avellana de 140 grams a Catalunya, a la resta de l’Estat era de 90 grams. “El gran repte en front l’avellana és el consum. Si resulta que la producció, majoritàriament se’n va per a elaborar productes de pastisseria, el consum de boca és molt baix”, afirma el Director dels Serveis Territorials de Tarragona del Departament d’Agricultura de la Generalitat, Anton Ballvé.

“Hi ha plats típics de la nostra cultura, com els postres de músic, o directament la barreja d’avellana i ametlla torrada que segurament no s’han sabut publicitar”, diu Miquel Vallmitjana, membre fundador de ‘Som lo que sembrem’. Vallmitjana afegeix que és difícil valorar els productes només “pel preu i no per altres característiques invisibles en el producte com la manera com s’ha produït o el lloc d’origen”. En aquest sentit el president de la Denominació d’Origen Protegida de l’Avellana de Reus, Pere Guinovart, afirma que “s’ha de conscienciar en la importància del consum de productes de proximitat”. Per al president de la DOP, consum i preus de garantia són la clau per a què “no es produeixi l’abandó del cultiu”.

“Poder-te posicionar al mercat és una lluita diària ja que la nostra competència és molt forta”, explica Josep M. Torrents, gerent de la cooperativa L’Avellanera. Es tracta d’una petita societat localitzada a la Selva del Camp tota l’avellana que comercialitzen prové dels pobles del voltant. El 90% de la collita que es queda a l’Estat Espanyol es ven a Catalunya i el seu producte és fàcil de trobar en petits colmados i botigues i, tot i que a vegades han estat en grans cadenes de supermercats, ho han deixat estar. “Les grans superfícies estan dominades per les grans marques i imposen unes condicions, fins el dia d’avui, difícils d’acceptar i mantenir”, explica el gerent de la cooperativa. “Aquestes marques no fan massa distinció entre l’avellana d’aquí i per exemple la turca, és qüestió de preu”, conclou.

Mecanitzar per a fer el sector més viable

El gerent afirma que “la raó de ser de la cooperativa és donar un servei als socis i procurar donar un valor afegit al seu producte”, tot i així considera que “l’oferta està massa dispersa, hauríem de ser capaços d’ajuntar-nos per promocionar la venda i tenir una posició més forta dins el mercat”.

Segons explica Torrents, la rendibilitat actual de les explotacions dels pagesos d’avellana és el principal problema per a crear un producte prou competitiu per a fer front al mercat internacional. La manca de transformació, d’innovació i els alts costos de producció fa que les explotacions d’avellana no siguin viables. “El repte més gran de futur és la reconversió del sector” afirma Torrents.

En aquest sentit, l’any 2011 la cooperativa va impulsar una proposta on s’apuntava les necessitats, el procés i la viabilitat econòmica d’aquesta reconversió. Les principals línies que apunta l’informe consisteixen en un canvi en les varietats dels avellaners actuals per altres més vigoroses que comportin més producció i menys feines de manteniment. L’estudi contempla insertar noves tipologies desenvolupades pel Centre Mas Bové de l’IRTA (Constantí), com per exemple, una varietat empeltada amb avellaners de la varietat negret que donen un creixement i producció més rapida que el negret convencional. I per una altra també proposa la mecanització del camp per a reduir costos.

Segons s’afirma en el projecte els plans d’ajuda al pagès que s’han donat durant vint anys no han solucionat el problema i han continuat “mantenint la inviabilitat econòmica de les explotacions i disminuint el valor de la propietat agrària”. A més les cooperatives si que van iniciar un període de mecanització gràcies a les subvencions. A l’informe s’indica que el 93% dels pagesos que no estan mecanitzats conserven el 85% dels cultius i afegeixen que és “moment de modernitzar el camp, les indústries agroalimentàries ja ho estan, el pagès encara no”.

Per realitzar aquesta reconversió l’estudi proposa que les ajudes que actualment es donen al cultiu es concentrin en el moment de fer les reconversió i, a partir de llavors es posi  fi a les ajudes i l’explotació hauria de ser rendible – l’estudi calcula que al sisè any l’avellaner ja seria rendible.

Segons explica el director de Serveis Territorials de Tarragona del Departament d’Agricultura la reconversió és una de les possibles solucions al sector i és en la línia que s’està treballant des del Departament. “El que estem proposant, i el sector també vol, és una reconversió del sector, necessitem dimensionar les explotacions”, explica Ballvé. Però el director comenta que la reconversió és part de la solució i que alhora ha d’anar acompanyada d’una reducció de costos i de concentració de la producció. “La proposta és molt bona, l’únic que falta són els diners, i això depèn d’Europa principalment’, conclou.