Flavià cult 21 de Juliol de 2013
Enhorabona
Enhorabona Sr de la cultura. almenys vostè fuig del tema egoïsme i diner
La reconstrucció i recuperació dels teatres Fortuny i Bartrina una vegada recuperada la democràcia l’any 1979 només es podia fer a través de l’administració pública, això era evident malgrat que, en un primer moment, la societat El Círcol, propietària del Fortuny, va intentar fer-ho amb aportacions privades, accionistes, etc. i el suport de l’administració només en forma de subvencions. Però era una idea difícil de realitzar. Llavors, a començaments dels anys vuitanta, Max Canher, en una visita a Reus, parla del Fortuny. Tot això coincideix en el temps amb la voluntat política de desplegament d’una sèrie de teatres nacionals per part del nou govern de la Generalitat que presidia Jordi Pujol. Max Canher, conseller de Cultura, considera que el teatre de la plaça de Prim és ideal per començar amb l’esmentada política –que es va començar i acabar aquí- i es posa fil a l’agulla, amb Tomàs Barberà al capdavant. Es rehabilitarà el teatre i es convertirà en públic. La Generalitat paga les obres i es crea un Consorci l’any 1988 entre Generalitat, Diputació i Ajuntament (52%, 33% i 15% respectivament) que en portarà la gestió artística i administrativa. Com que la Generalitat hi posa més diners decideix com i qui ha de portar el teatre. Es nomena gerent a Josep Maria Fargas Cardeñas, qui ho va ser fins l’any 2004. La inauguració del Fortuny renovat va ser tot un esdeveniment social: Lluís Pasqual com a mestre de cerimònies, Montserrat Caballé i el mestre Zanetti, al piano.
Tothom estava content, malgrat que l’Ajuntament, de color polític diferent al del govern de la Generalitat, se sentia marginat quan no se li demanà parer pel que fa a la gestió directa del consorci. El Círcol estableix un nou contracte de lloguer.
Nou anys després, el 1997, es recupera el Bartrina seguin plantejaments ben diferents. Va caldre molt de temps, constància i una fe cega i sorda, perquè des de la pròpia Generalitat es considerava que no hi havia necessitat d’un altre teatre. Fabià Puigserver, s’encarregà de motivar a la parròquia: Si deixeu que es perdi aquest teatre –el Bartrina– mereixeu pena de mort, va dir Puigserver.
La suma de moltes coincidències va permetre afegir la reforma del Bartrina a la llista de teatres que el Ministeri d’Obres Públiques, d’acord amb el Ministeri de Cultura, rehabilitava per tot l’Estat espanyol, amb un pla de suport a ajuntaments i administracions autonòmiques. Una gestió coordinada en la qual el Centre de Lectura i l’Ajuntament es van posar d’acord per tal de superar diversos requisits públics, el més important, la titularitat del teatre. En aquest sentit, el Centre de Lectura va ser molt generós i va cedir el dret de superfície del solar per trenta anys a l’Ajuntament. També s’havia de demostrar la capacitat de generar activitat continuada una vegada reobert l’equipament. El temps ho ha certificat i el Bartrina a partir del 1998 ha tancat les temporades amb un alt índex d’ocupació.
La tasca d’aconseguir el finançament va ser dura i molt diferent a la del Fortuny, que va liderar la Generalitat. En el cas del Bartrina el projecte el liderava el propi ajuntament i el MOPU, al 50 %, el Ministeri de Cultura s’encarregava de l’equipament tècnic de l’escenari i el Centre de Lectura del seguiment de les obres.
El Bartrina remodelat i de titularitat municipal es va inaugurar el 21 de maig de 1997. La inauguració també va ser una gran festa, però totalment diferent a la del Fortuny. Lluís Pasqual va muntar un espectacle especial, “Benvinguts”, amb textos de Frederica Montseny, M. Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Mercè Rodoreda que van interpretar les actrius Montse Guallar, Emma Vilarasau, Montserrat Salvadó i Dolors Juanpere, acompanyades per l’Orquestra Camerata XXI. Però la inauguració va durar deu dies, amb un cicle d’espectacles, coordinat pel mateix Pasqual, en què el propi director i Núria Espert van estrenar “La oscura raíz” de Garcia Lorca. La companyia d’Antonio Canales, Els Joglars, l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, el Col·lectiu La Vitxeta, … formaven part del cartell del cicle inaugural. Per a la gestió es va crear un consorci format per l’Ajuntament i el Centre de Lectura que supervisa i autoritza la programació i en té cura del pressupost. Un Consorci paritari entre les dues institucions en què l’Ajuntament hi aporta en gran part el pressupost i el Centre de Lectura hi fa una aportació percentual petita renunciant a cobrar-ne un lloguer.
Vint-i-cinc anys i setze anys després, respectivament, el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina continuen mantenint viva la llarga tradició teatral reusenca.
Reus a més a més manté vius altres equipaments teatrals d’entitats reusenques: Bravium Teatre, Orfeó Reusenc, La Salle, Santa Llúcia, IES Baix Camp, i el teatre d’estiu de La Palma. Tota una xarxa de Teatres de Reus que cal mantenir i potenciar.
És la nostra obligació superar els actuals temps de crisi econòmica i mantenir el nivell d’activitat dels teatres de la ciutat en memòria dels nostres avantpassats i en benefici i profit dels ciutadans actuals i futurs.
Xavier Filella és president del Centre de Lectura.
