Cookie control
Dilluns, 30 de Març de 2020

La recuperació dels teatres Fortuny i Bartrina (3)

26 de Juny de 2013, per Xavier Filella

La reconstrucció i recuperació dels teatres Fortuny i Bartrina una vegada recuperada la democràcia l’any 1979 només es podia fer a través de l’administració pública, això era evident malgrat que, en un primer moment, la societat El Círcol, propietària del Fortuny, va intentar fer-ho amb aportacions privades, accionistes, etc. i el suport de l’administració només en forma de subvencions. Però era una idea difícil  de realitzar. Llavors, a començaments dels anys vuitanta, Max Canher, en una visita a Reus, parla del Fortuny. Tot això coincideix en el temps amb la voluntat política de desplegament d’una sèrie de teatres nacionals per part del nou govern de la Generalitat que presidia Jordi Pujol. Max Canher, conseller de Cultura, considera que el teatre de la plaça de Prim és ideal per començar amb l’esmentada política –que es va començar i acabar aquí-  i es posa fil a l’agulla, amb Tomàs Barberà al capdavant. Es rehabilitarà el teatre i es convertirà en públic. La Generalitat paga les obres i es crea un Consorci l’any 1988 entre Generalitat, Diputació i Ajuntament (52%, 33% i 15% respectivament) que en portarà la gestió artística i administrativa. Com que la Generalitat hi posa més diners decideix com i qui ha de portar el teatre. Es nomena gerent a Josep Maria Fargas Cardeñas, qui ho va ser fins l’any 2004. La inauguració del Fortuny renovat va ser tot un esdeveniment social: Lluís Pasqual com a mestre de cerimònies, Montserrat Caballé i el mestre Zanetti, al piano.

Tothom estava content, malgrat que l’Ajuntament, de color polític diferent al del govern de la Generalitat, se sentia marginat quan no se li demanà parer pel que fa a la gestió directa del consorci. El Círcol estableix un nou contracte de lloguer.

Nou anys després, el 1997, es recupera el Bartrina seguin plantejaments ben diferents. Va caldre molt de temps, constància i una fe cega i sorda, perquè des de la pròpia Generalitat es considerava que no hi havia necessitat d’un altre teatre. Fabià Puigserver, s’encarregà de motivar a la parròquia: Si deixeu que es perdi aquest teatre –el Bartrina– mereixeu pena de mort, va dir Puigserver. 

La suma de moltes coincidències va permetre afegir la reforma del Bartrina a la llista de teatres que el Ministeri d’Obres Públiques, d’acord amb el Ministeri de Cultura, rehabilitava per tot l’Estat espanyol, amb un pla de suport a ajuntaments i administracions autonòmiques. Una gestió coordinada en la qual el Centre de Lectura i l’Ajuntament es van posar d’acord per tal de superar diversos requisits públics, el més important, la titularitat del teatre. En aquest sentit, el Centre de Lectura va ser molt generós i va cedir el dret de superfície del solar per trenta anys a l’Ajuntament. També s’havia de demostrar la capacitat de generar activitat continuada una vegada reobert l’equipament. El temps ho ha certificat i el Bartrina a partir del 1998 ha tancat les temporades amb un alt índex  d’ocupació.

La tasca d’aconseguir el finançament va ser dura i molt diferent a la del Fortuny, que va liderar la Generalitat. En el cas del Bartrina el projecte el liderava el propi ajuntament i el MOPU, al 50 %, el Ministeri de Cultura s’encarregava de l’equipament tècnic de l’escenari i el Centre de Lectura del seguiment de les obres.

El Bartrina remodelat i de titularitat municipal es va inaugurar el 21 de maig de 1997. La inauguració també va ser una gran festa, però totalment diferent a la del Fortuny. Lluís Pasqual va muntar un espectacle especial, “Benvinguts”, amb textos de Frederica Montseny, M. Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Mercè Rodoreda que van interpretar les actrius Montse Guallar, Emma Vilarasau, Montserrat Salvadó i Dolors Juanpere, acompanyades per l’Orquestra Camerata XXI. Però la inauguració va durar deu dies, amb un cicle d’espectacles, coordinat pel mateix Pasqual, en  què el propi director i Núria Espert van estrenar “La oscura raíz” de Garcia Lorca. La companyia d’Antonio Canales, Els Joglars, l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, el Col·lectiu La Vitxeta, … formaven part del cartell del cicle inaugural. Per a la gestió es va crear un consorci format per l’Ajuntament i el Centre de Lectura que supervisa i autoritza la programació i en té cura del pressupost. Un Consorci paritari entre les dues institucions en què l’Ajuntament hi aporta en gran part el pressupost i el Centre de Lectura hi fa una aportació percentual petita renunciant a cobrar-ne un lloguer.

Vint-i-cinc anys i setze anys després, respectivament, el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina continuen mantenint viva la llarga tradició teatral reusenca.

Reus a més a més manté vius altres equipaments teatrals d’entitats reusenques: Bravium Teatre, Orfeó Reusenc, La Salle, Santa Llúcia, IES Baix Camp, i el teatre d’estiu de La Palma. Tota una xarxa  de Teatres de Reus que cal mantenir i potenciar.

És la nostra obligació superar els actuals temps de crisi econòmica i mantenir el nivell d’activitat dels teatres de la ciutat en memòria dels nostres avantpassats i en benefici i profit dels ciutadans actuals i futurs.

Xavier Filella és president del Centre de Lectura.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Flavià cult  21 de Juliol de 2013

Enhorabona

Enhorabona Sr de la cultura. almenys vostè fuig del tema egoïsme i diner

José Grau Bellido  30 de Juny de 2013

Resposta al Sr. Filella

Sr Filella, acabo de llegir el seu escrit de disculpes, Les accepto. No val la pena que vostè i jo, sense conèixer-nos de res, entrem en una espiral d'antipatia personal per alguna cosa que, en definitiva, no és més que una batalleta del segle passat.
Però, dit això, he d'afegir que quan un es fica a cronista històric i feu un error d'embalum no n'hi ha prou amb demanar disculpes. També cal rectificar.
Tomàs Barberà no va estar mai al capdavant. Jo vaig liderar aquest assumpte molt a la meva manera encara comptant sempre amb el consell i suport de la Junta de Govern de l'entitat. Tomàs es va limitar a col • laborar amb mi com a membre que era de la Junta si bé mai va estar present en les reunions més transcendentals i decisòries.
Guardo un bon record de la seva sensatesa i discreció, sabent estar sempre al seu lloc. Fa anys que no el veig: espero que conservi el seu bon judici i també la memòria.
Cordialment,
JOSÉ GRAU BELLIDO

Xavier Filella  28 de Juny de 2013

Resposta al Sr. Grau

Lamento profundament que s'hagi prés l'article des d'un punt de vista personal, no era la meva intenció. Els tres articles que parlen de la recuperació dels nostres dos teatres no volen sinó posar-los en valor i reinvindicar-los. He esmentat a Tomàs Barberà perquè conec la seva implicació personal en la recuperació del Teatre Fortuny, estic segur que vosté com a President del Círcol també hi va tenir un paper important. Les meves disculpes.

Pel que fa als comentaris que considera inadequats l'hi puc dir que estan extrets de la publicació del malaguanyat catedràtic d'Història Contemporània,Dr. Pere Anguera Nolla, "Històries de Reus" publicat el 2004 i de l'article "La creació del Consorci del Teatre Fortuny".

José Grau Bellido  27 de Juny de 2013

IGNORÀNCIA SUPINA O MALA FE.

Sr Filella: he llegit un article seu - no tinc el gust de conèixer - a Reus Digital en el qual es refereix als processos de recuperació i rehabilitació dels teatres Fortuny i Bartrina de la nostra ciutat.
Pel que fa al teatre Fortuny demostra vosté una gran ignorància o bé una voluntat interessada a mentir descaradament al servei de no sé quin tipus d'inconfessables interessos.
Vaig se jo.José Grau Bellido, president del Círcol del 1977 al 1990, qui va assumir la iniciativa i desenvolupament de tot el procés, avançant de la meva butxaca els diners per rescatar un onerós i molt antic contracte d'arrendament.
Tomàs Barberà va ser un vocal de la meva Junta Directiva - jo el vaig designar - i un bon col • laborador meu però res més.
Només es va signar un contracte d'arrendament entre el Consorci i el Círcol, acte que va tenir lloc un 4 de gener a l'Ajuntament de Reus.En el document preparat per la Generalitat figurava únicament jo com a signant per part del Círcol i es va afegir un segon nom a petició meva. Vaig indicar el nom de Tomàs Barberà perquè tenia, i té, la botiga al costat de l'Ajuntament. Era un moment però es va resistir a anar al • legant que no podia deixar la botiga en vigília dels Reis Mags. Vaig insistir, i va signar al meu costat.
En fi, podria recordar moltes situacions i anècdotes, amb noms i cognoms,
algunes entre el risible i el ridícul, però no vull allargar-me més enllà del necessari.
És curiós que s'intenti sobredimensionar el protagonisme d'alguns a costa de rebaixar i ignorar el d'altres. I més curiós, encara, que els primers formen part del món del nacionalisme i sobiranisme mentre que els segons no solen ser d'aquesta corda.
Mai em va passar pel cap privatitzar la gestió ni constituir una societat mercantil. No vaig acceptar que El Círcol es convertís en propietari de Soldevila SL, l'antiga arrendatària, quan ens la donaven gratis. En fi, Sr Filella, si té interès a conèixer tots els detalls d'aquesta història, poseu-vos en contacte amb mi.
I si no, no em digui res. Tant me fa. Però accepti un amigable consell: no escrigui en un mitjà de comunicació sense saber de què va el tema. Deia Terradellas que en aquesta vida es pot fer de tot menys el ridícul.
El saluda cordialment,
JOSÉ GRAU BELLIDO