La reivindicació d'un paisatge i d'una història pròpia

El Consell Comarcal,  la Diputació de Tarragona i l’associació Prioritat són les tres institucions que lideren la candidatura per a incloure el Priorat dins de la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb el nom ‘Priorat-Montsant-Siurana, paisatge agrícola de muntanya mediterrània’. Prentenen que la comarca s’inclogui en l’apartat de “paisatges culturals”, on s’hi troben aquells espais que il·lustren la interacció entre l’home i la natura al llarg de la història.

Es tracta d’una candidatura viable, perquè segons indica la coordinadora de Prioritat, Roser Vernet, el Priorat demostra de manera excepcional aquesta relació, i  “té una diversitat, una complexitat, una nitidesa i una dimensió immaterial, mantingudes al llarg de la història i vives encara avui que fan pugui formar part del reconeixement de la UNESCO”. D’altra banda, segons indiquen des de l’associació, en el conjunt de la llista del Patrimoni Mundial els paisatges culturals són una classe poc representada -83 paisatges culturals d’un total de 936 béns inscrits-, i encara ho són molt menys els paisatges estrictament agraris. Segons valoren, el Mediterrani és “el paradigma del paisatge agrari i alimentari”.

Per a Vernet, la comarca té un fort potencial fruit del llegat que han deixat les diferents generacions que han passat pel territori, però “és evident que no tot ha estat fet amb la cura necessària”, explica. La pressió d’un model de desenvolupament basat en criteris immediatistes “ha fet mal” i l’abandonament tampoc  ha estat un factor positiu, ja que “un paisatge abandonat no és de qualitat. I al Priorat, en aquest sentit, sabem del que parlem”, comenta la coordinadora.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Priorat, Juan Carles Garcia, també indica que el Priorat ha estat durant dècades “fora del circuit del desenvolupament, el que vol dir que no ha sofert transformacions profundes del territori ni irreversibles”. Garcia comenta que ara “és el moment d’aprofitar aquest potencial”. D’aquesta forma, Roser Vernet creu que “aquí encara som a temps de redreçar el camí”, i afegeix que la candidatura pot ajudar per a fixar criteris compartits entre tots, perquè “es tracta que aquest paisatge altament humanitzat des de sempre, segueixi sent-ho i ens ajudi a mantenir la població en el territori”.

Prioritat, l’entitat que impulsa el procés al 2007

El naixement del procés de la candidatura es remunta a l’any 2007 quan es va crear Prioritat, l’entitat que ha impulsat la petició i que va sorgir de la societat prioratina. Vernet explica que la seva constitució va ser “fruit d’un procés que es va anar gestant a nivells i àmbits diferents des d’uns quants anys abans”. L’acció culmina amb la creació de l’entitat per a potenciar un teixit social, cultural i econòmic amb un objectiu comú “que superi divisions i impliqui propostes en positiu”. L’aposta a partir del naixement de Prioritat era clar: posar les bases d’una entesa àmplia a la comarca per tal que el paisatge cultural esdevingui l’eix aglutinador i en configuri un model territorial propi.

El camí per a fer possible aquesta candidatura és llarg i consta en demostrar que la comarca reuneix els criteris que demana la UNESCO amb solvència científica. Actualment, el procés ja ha passat els filtres de les institucions catalanes, i el Consejo del Patrimonio Histórico ja ha inclòs la candidatura a la Llista Indicativa de l’Estat, el pas previ per a que el govern l’acabi presentant a la UNESCO. En aquesta llista hi estarà fins al novembre del 2015, com a mínim. Durant aquest temps els socis de Prioritat estan elaborant el dossier de la candidatura i continuen amb altres tasques relacionades amb el desenvolupament del projecte, el qual dibuixa “un model territorial global”, diu Vernet. Segons comenta, en aquest punt la candidatura “conflueix amb el de la Carta del Paisatge del Priorat i ambdós configuren aquest plantejament de gestió d'un paisatge esdevingut aglutinador i referent del nostre propi model”.

No tot ha estat fàcil en aquest procediment. Segons afirma la coordinadora de Prioritat, actualment la candidatura “compta amb la complicitat de les institucions locals, de persones i entitats relacionades amb el món acadèmic i amb el suport dels socis de Prioritat”. Aquests són els principals actius que impulsen una candidatura que per a Vernet “ha d’esdevenir un projecte de país i és aquí on trobem a faltar el suport i les complicitats institucionals reals i efectives”.

La tasca més complicada és la recerca de finançament. “Pensem que la part privada ja ha fet un bon esforç, l’administració local també l’està fent, però falta que els estaments superiors acabin de traduir amb alguna acció completa aquest suport que la Generalitat ja ha donat”, comenta el president del Consell Comarcal, Joan Carles Garcia.

La candidatura, un projecte de país

El que reivindiquen els organismes representants de la candidatura és que aquest projecte acabi sent no només bo pel Priorat, sinó que es converteixi en un projecte de país. Ser considerat com a patrimoni mundial de la UNESCO “és un segell de qualitat”, diu Garcia, i Vernet afegeix que “representa el màxim reconeixement mundial i per tant implica una difusió excepcional, una presència al món relacionada amb uns conceptes d’excel·lència  que confereixen als productes i serveis del territori un valor afegit inqüestionable”, tenint conseqüències no només a la comarca sinó al conjunt del país.

L’emblema del Priorat és la seva agricultura i els vins que produeix, que “exemplifica  la relació íntima i insegregable entre cultura i natura”. El seu patrimoni -pobles, ermites, racons, muntanyes-  també són símbol d’aquest territori. Però més enllà d’això la petició també vol reivindicar el “patrimoni immaterial fortament relacionat amb la vida agrícola, amb el sentit del lloc i la identitat territorial dels seus habitants”, expliquen des de Prioritat.

En síntesis, la candidatura vol integrar el paisatge com eix aglutinador de la comarca i de tots els plantejaments que han de conformar el model de desenvolupament socioecònomic i cultural. “Volem trobar la gestió d'aquest patrimoni que els nostres avantpassats, pròxims i llunyans van crear, i que és responsabilitat de tots llegar encara millor a les generacions futures”, conclou Vernet.