Cookie control
Dilluns, 01 de Juny de 2020

La Revista del Centre de Lectura, de 'l’Eco' al format digital

04 de Novembre de 2013, per Xavier Filella

L’edició de revistes ha estat una constant al Centre de Lectura. Amb denominacions diverses, i etapes més o menys reeixides, han estat vàries les capçaleres que s’han editat durant els 154 anys de vida de l’entitat. En el seu conjunt els articles publicats constitueixen un important fons per a la recerca històrica i literària. Ara que el Centre de Lectura n’ha presentat una nova edició, la novena època de la Revista del Centre, en format digital (www.centrelectura.cat/revista) podem veure com ha evolucionat  l’edició d’articles d’opinió, des dels seus orígens noucentistes fins a un present dominat per les noves tecnologies i internet. Hem passat de la tipografia, d’un plantejament en fulls impresos que lluitava per alfabetitzar i donar cultura a la població, a una xarxa d’informació exhaustiva en la qual la dispersió i la globalització de la informació obliga a buscar nous canals d’exposició.

La primera capçalera, que es va publicar el novembre de 1859, va ser la promoguda per un jove Josep Güell i Mercader: El Eco del Centre de Lectura, subtitulat com a "periódico de literatura y de intereses materiales y morales", aparegué en cinc etapes diferents, sortint i desapareixent a compàs i neguit dels seus impulsors i redactors, i sotmeses també a la conjuntura econòmica i social del moment. En la primera època la periodicitat va ser setmanal, durà fins al 31 d’agost de 1860 i en les seves pàgines es reflectien els objectius bàsics del Centre de Lectura: la difusió cultural i la constatació dels molts problemes de la societat de llavors. Es combatia el joc i s’enaltien les virtuts cíviques. Els escrits, inicialment en castellà, havien d’anar en compte amb la rigorosa Llei de Premsa que imperava.

La segona època comença el gener de 1862 i acabà el 3 de novembre, amb 47 números publicats i ja s’hi fa alguna aportació en català. El responsable és Josep Macip a qui acompanyen entre d’altres Ciril Freixa (el primer president del Centre) i Tomàs Lletget (president a partir de 1861).

El 1870 s’enceta una nova època com a periodico cientifico, literario y artistico, amb sortida cada diumenge, i en la qual hi participen Eduard Toda, Lluís Quer, Tomàs Lletget, Pere Cavallé i Francesc Gaudí (germà de l’arquitecte), i que a poc a poc s’anà esllanguint, renaixent l’any 1872, en format quinzenal, amb l’impuls de Joaquim Maria Bartrina. S’apostà en aquesta època per la literatura: El Eco del Centro de Lectura es un periódico puramente literario al que le estan vedadas las controversias politicas y las defensas de partido. La missió de El Eco és proporcionar medio a la juventud inteligente: he aquí el objeto primordial de esta publicación

La quarta etapa de El Eco  s’inicià el gener de 1877, sota la direcció de Josep Martí Folguera, el qual se n’encarregarà fins al 30 de juliol de 1878, fent-se’n càrrec a continuació el seu cosí Josep Miró Folguera, amb  la publicació de tres números al mes, fins al 1882. S’hi publicà la primera prosa catalana: Una conversa d’Artur Gallard, alguns poemes en català i en castellà, com La mariposa de Bartrina, articles sobre la història de Reus a càrrec de Pere Gras i Bellvé i col·laboracions de Ricard Guasch i Antoni Serra Pàmies. Coincidint amb la mort de Joaquim Bartrina l’any 1880 se li dedicà un sentit monogràfic. El seu germà Francesc Bartrina publicà l’any 1882 el poema Íntimas, escrit en català com tots els seus poemes.

A partir de 1897 surt la cinquena i darrera època de «El Eco», amb direcció d’Eugeni Mata, des del 3 de març i fins al 21 de novembre, data en la qual es nomenat president del Centre, essent substituït en la direcció de la revista pel seu col·laborador Àngel Maria Sancho. Se’n publiquen 65 números fins al 26 de juny de 1898. La capçalera del periòdic és dibuixada i signada per Tomàs Bergadà, professor de dibuix al Centre i hi col·laboren articulistes com Güell i Mercader, Joan Montseny (Federico Urales), Joaquim Borràs, Hortensi Güell i la resta de membres dels grup modernista de Reus: Josep Aladern Màrius Ferré, Pere Cavallé,...

Durant la segona meitat del segle XIX es publicaren altres capçaleres de revistes: El porvenir, un periòdic de quatre pàgines editat l’any 1860, coincidint amb el final de la primera edició de El Eco i dirigit per Güell i Mercader. Al començament del XX: Arts, vinculada al moviment modernista, de la qual se’n van editar quatre números l’any 1906. La revista «Atheneum» es publicà mensualment entre l’octubre de 1910 i l’agost de 1911 amb Jaume Simó com a director.

La Revista del Centre de Lectura (primera època de 1883 a 1884, i segona època de 1901 a 1904), és la capçalera que s’ha mantingut fins als nostres dies i que ara comença la novena època, en format digital. Arrenca amb un consell editorial format per Josep Fàbregas Roig (professor d’Història Moderna de la URV i Secretari General del Centre) i Jaume Massó Carballido (arqueòleg i president del Consell Cultural del Centre), el disseny d’Eduard González i els següents apartats: articles d’opinió i pensament, audiovisuals, llibres en pdf, les edicions del Centre i la connexió amb el Racó (revistes catalanes amb accés obert) on es poden consultar les revistes de les èpoques anteriors.

Xavier Filella és president del Centre de Lectura.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics