Cookie control
Dimarts, 21 de Maig de 2019

L'AMCA celebra 25 anys

01 de Desembre de 2013, per Ana Martínez
  • Concert de Sardina's Golden Rule, aquest divendres

    Ana Martínez

  •  

  •  

  •  

El moment econòmic actual fa palesa la recerca de noves fórmules per continuar la seva tasca. Com ara la celebració del 25é aniversari, que donarà una mica d’oxigen a l’AMCA, ja que alguns grups locals tocaran desinteressadament. L’AMCA haurà organitzat, si afegim els concerts previstos per la celebració, un total de 862 concerts amb 1067 formacions al llarg d’aquests 25 anys d’història musical a les nostres comarques.

Dinou persones, la majoria músics, van estampar la seva signatura per fer realitat la constitució de l’AMCA. Reusdigital ha parlat amb un membre de la junta directiva, Joan Sanjuan, testimoni d’aquesta aventura i de les diverses etapes que ha travessat l'entitat.

Com van ser els començaments de l’AMCA?

Difícils, però amb molta il·lusió. Era un col·lectiu format per professors de música, alumnes de l’Escola Àctua de Reus i simpatitzants amants d’estils de música no comercial. Parlo de jazz, blues, flamenc, fusió… Cansats d’anar a Barcelona per gaudir d’un bon concert vam decidir organitzar-los nosaltres mateixos. No disposàvem de diners. No vam poder començar a programar fins a l’any 90, dos anys després, quan ja havia augmentat el nombre de socis. 

Quants socis tenia l’AMCA als seus inicis? 

Prop de 25 socis. Després d’un temps vam arribar als 130. A poc a poc el nombre va baixar, en part perquè augmentaven les obligacions familiars dels socis. I no hi ha hagut massa renovació de gent encara que ens agradaria molt rebre propostes noves a les reunions que fem periòdicament, de nous socis i noves generacions. 

Quin tipus de propostes?

Les que tinguin a veure amb els nostres objectius, o sigui gaudir de la música no comercial, per posar una etiqueta. Com les Jam Sessions, que ja comencen a donar fruits.

Quin perfil té el soci de l’AMCA? 

N’hi ha de tot tipus. Des de el músic que dóna suport a la nostra iniciativa, gent sensible amb la cultura o simpatitzants als que els hi agrada gaudir dels concerts i volen estar informats de les nostres activitats. En general es tracta de gent molt fidel. 

Quin tipus de públic va als vostres concerts? 

Molt variat. En general, gent amb ganes de passar-ho bé a través de la música. 

D’on provenen els ingressos per sostenir l’associació? 

Principalment del bar El Racó de la Palma, de subvencions de l’Ajuntament de Reus, de la Generalitat, de la quota dels socis i de les entrades dels concerts. 

I quines són les despeses? 

Les actuacions musicals, el lloguer d’equips de so, la publicitat, la seguretat social dels treballadors i el manteniment del bar. Vam començar l’any 1991 en una barraca i, al 2002, l’IMAC, va canviar la ubicació del bar, just on ara hi ha El Racó de La Palma. Al 2003, vàrem fer obres per cobrir el bar, per tal de poder obrir tot l’any, el que va suposar un salt per les nostres aspiracions. Som una associació sense ànim de lucre. El balanç ha de ser equilibrat. Gastem el que ingressem perquè hem de revertir els beneficis.

Ha canviat molt la programació musical al llarg d’aquests anys? 

Al principi, gairebé tots els concerts eren de jazz. A poc a poc vam intentar ampliar l'oferta a estils musicals diferents i així fins ara. 

La vostra activitat està centrada a la ciutat de Reus? 

Més aviat si, però sempre hem col·laborat amb altres locals com el Cabaret de Cambrils, el Kursaal a Tarragona, o el Mussulungo de Reus, per donar alguns noms... 

És un bon negoci programar música de blues, jazz o qualsevol gènere musical de minories? 

De negoci, res, al contrari. Si fos un bon negoci no caldria haver creat l’AMCA, ja que hi hauria empreses privades que s’hi dedicarien. La nostra filosofia és, per una part, oferir oportunitats a grups musicals locals, sempre retribuint-los el millor que hem pogut. Mai hem estat d’acord amb pagar els músics amb cerveses, per exemple, que cada vegada està més de moda. Fins i tot, hi ha llocs en què els músics han de pagar per poder tocar. També volem portar els millors grups del panorama musical de Catalunya, de l’Estat i, quan hem pogut, d’arreu del món. 

Parlem una mica dels festivals. L’AMCA porta ja 23 edicions del Festival de Blues i altres herbes picants, més conegut com a ReusBlues, l'ArReus o l’Autúria.

Sí, el ReusBlues gairebé porta el mateix temps que la nostra associació. És un festival del qual ens sentim molt orgullosos. Sempre intentem portar el millor, en la mesura de les nostres possibilitats i és el festival més consolidat i de més trajectòria. L’ArReus és de format més petit i de menys durada. És un festival que va estar a punt de desaparèixer però ens ho vam pensar i al final el vam fer, però més aviat per motius sentimentals que de rendibilitat. L’Autúria també ha tingut les seves dificultats per tirar endavant, però sembla que va tenint cada vegada més acceptació. 

Quins grups podriem destacar?

Destaca per ordre cronològic a Perico Sambeat, Art Farmer, Tete Montoliu, Deborah Brown, Mick Taylor, exguitarrista dels Rolling Stones, Big Joe Turner, Tom Principato, The Animals, Dr. Feelgood, Jay Kay Band, Carles Benavent, Jorge Pardo, Shemekia Koppeland, Chab Samir, Bill Evans, Angela Brown. Ja anem pel 2000. Euclydes Mattos, Mártires del compàs, Elena Andújar, Los Delincuentes, Andy Summers (The Police), Paul Horta, Chicuelo, Bonny Fields, Sonny Rodes, Otis Grand, Sax Gordon, Connie Lush, Roy Rogers, Ian Parker, Sherman Robertson, Sharrie Williams, Louisiana Red, Al Jones, Dede Priest, Javier Krae, Red House&Lou Marini (Blues Brothers) i Janiva Magness. Em sap greu no dir més noms, perquè la llista seria interminable. Tots ells tenen un reconegut prestigi internacional.

Quin seria el resum d’aquests 25 anys de l’AMCA? 

Durant tot aquest temps la labor de l’AMCA ha estat al costat dels músics de Reus i rodalies i dels amants de la música. Hi ha hagut moments molt difícils de superar. Aquest actual potser és el pitjor dels panorames para una entitat que vehicula la música dels petits circuits i dona l'oportunitat als grups emergents per donar-se a conèixer. La crisi fa mal principalment a la cultura i al sector de l’oci en general. És el primer que es retalla. Només faltava la pujada de l’IVA al 21%. 

Per últim, Joan, un desig pel futur de l’AMCA. 

El més important, que s’incrementi el nombre de socis, sobretot amb gent jove i amb ganes. Que s’acabi la política de retallades. Que s’impulsi la cultura. Sembla que d’això és del primer que s’obliden els que manen. Ah! I que El Racó de la Palma, que està obert tot l’any funcioni millor, ja que a l'estiu estem prou contents però molta gent no sap que hi som tot l’any. Tenim terrassa a l'aire lliure, i pensen que és un bar d’estiu, que només ofereix programació durant aquella època, i no és així.

 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

AMCA reus la palma reusdigital blues jazz
AMCA reus la palma reusdigital blues jazz
AMCA reus la palma reusdigital blues jazz

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics