Cookie control
Dimecres, 01 d'Abril de 2020

L'avinguda d'Abderraman I

11 de Novembre de 2013, per Jordi Siré

La Llibreria catalana de la meva infància és ara un kebab on nadius, sudamericans, musulmans i despistats sense origen reconegut aprofiten per fer-la petar mentre esperen el sopar. Pels dinars del cap de setmana encara resisteix la pollastreria de tota la vida, amb els propietaris de tota la vida, i el sabor de tota la vida. La peixateria ja fa una generació que va tancar la paradeta, i el bar estil malecón que li ha pres relleu és un cau de crits fins a ben entrada la matinada. La policia local recull les trucades, i aquí pau i després glòria.

El carrer està igual que abans d'haver hagut de pagar, durant l'antic règim, fins a 2.100 euros en contribucions especials per a no canviar res, com per exemple, les bandes rugoses que estan tan maltractades per l'ús que fan tremolar les cases velles del costat. Els baixos comercials ja fa temps que ploren cartells d'en venda sense que interessi a ningú revitalitzar la zona: l'important sempre han estat els botiguers del centre. Els accessos laterals, com els del carrer de Balmes, són propis de zones de guerra pel mal manteniment. El barber marroquí ajusta els preus a una clientela en crisi, els vels conviuen sense crispació amb les faldilles, algunes baranes de pisos tenen la bandera catalana i d'altres l'espanyola…

Visc a l'avinguda Jaume I, coneguda per alguns dels meus amics com Abderraman I per qüestions tan òbvies que no cal comentar. Uns i altres som de Reus, però d'un Reus que no existeix més enllà de l'hora d'anar a votar a les municipals. I ja n'estic fins al capdamunt que no ens arribi res d'aquesta ciutat tan pagada de si mateixa al meu carrer, ni actes populars, ni dinamització cultural, ni cap altre cosa que no sigui impostos i Càrites. Cert, en aquest darrer cas tal com estan les coses ja és molt. Ara bé, si se'm considera de la perifèria que comença tot just on s'acaben els ravals, m'entren ganes d'exercir el meu dret a l'autodeterminació. A Tarragona, sense anar més lluny, seríem almenys un barri amb serveis i pes dins del consistori.

Jordi Siré és periodista
     

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Llopqueudola  02 de Setembre de 2014

Molt bona "Abderraman I"

Certament molt ben dit, reus es more mes enlla del tomb de ravals, i dins d'ell tambe. Jo hi visc i fa por la quantitat d'habitatges buits i en risc d'enrunament. Per generacions hem viscut aci pero tant de bo poguessim fotre el camp, el meu reus i el dels meus ancestres es mort o mes aviat un mort vivent.

Joan Aguilas Papaseit  14 de Novembre de 2013

Rao

Quina raó tens, Obol.Pero la culpa la tenen els que ens manen, no s'assabenten i viuen en un altre món. (El món que ells es creen)
Si els dirigents visquessin en els carrers d'Abderraman i haguessin d'aguantar el que nosaltres aguantem, un altre gall ens cantaria a tots.
Siau

Òbol  13 de Novembre de 2013

Les .....

...previsions es comencen a cumplir. M´explico: a l´any 1974 el llavors president de la Republica d´Argèlia, Houari Boumedienne, al Parlament d´Estrasbourg va dir : "Vindrà un dia on l´emisferi sud invahirà l´emisferi nord i no ho farà com amic, ho farà per invahirlo i ho farà amb el ventre de les nostres dones"

Joan Aguilas Papaseit  12 de Novembre de 2013

L'avinguda d'Abderraman I i uns cuans mes

Així m'agrada, que algú s'expressi sense ànim d'ofendre i no el titllin de demagog.
Amb dos collons