Les cases de l'esperança per als animals abandonats

Camí del Mercat de Reus, pel passeig de Prim, escolta miolar un gat. Entristida pel soroll, truca a una amiga i li comenta. Aquesta, salta del sofà, baixa al carrer i descobreix al petit animaló dins del motor d'un cotxe, encaixat. Truca al 012, al 112 i a la Guàrdia Urbana. Ningú li fa cas i, emprenyada, s'estira a terra per poder-li salvar la vida. Finalment, quatre persones més s'avenen a ajudar-la. El gat està ferit, però viu i ara necessita d'una atenció especial. És la que rebrà en una de les cases d'acollida que existeixen a Reus per poder donar sortida a animals que acaben de néixer i no es poden valer per si mateixos -cadells- o d'altres adults amb una alguna enfermetat o malformació física.

Pot semblar una situació fictícia, l'explicada en l'anterior paràgraf. Però no ho és. L'Asun Garcia i la Patrícia Martín la van viure fa poques setmanes. Totes dues es van conèixer a través de les xarxes socials, quan l'Asun necessitava que algú cuidés del cadell d'una colònia de gats que tenia controlada al carrer. Des de llavors, s'han fet amigues inseparables, lligades per l'amor a uns animals desemparats, i han posat a disposició les seves cases per poder acollir els felins de forma temporal, fins trobar-los una persona adoptant.

La figura de la casa d'acollida és clau amb la saturació que viuen les protectores d'animals. "No en podem assumir més", indica a Reusdigital.cat el voluntari del Refugi Baix Camp, Joan Cartañà. I clar, molts animalons necessiten d'una atenció personalitzada durant 24 hores, ja sigui perquè prenen biberó, els més petits, o "tenen algun problema de salut", comenta Cartañà. És llavors quan es posa en marxa una xarxa de contactes per trobar una persona que faci l'esforç pel gat o el gos, sabent que en poc temps l'haurà de perdre de vista.

'És dolorós deixar marxar la bestiola'

"Nosaltres ho fem amb el cor i al final se'n va una part del teu cor". Són paraules que denoten la tristesa de l'Asun Garcia quan dóna en adopció un gatet. Però ella és conscient que la seva feina és vital, malgrat que suposi "estar pendent 24 hores al dia. Als cadells se'ls ha de donar el biberó cada tres hores i això costa, però ja estic acostumada". Evidentment, dorm poques hores per estar pendent de l'animaló, com si fos un nadó. L'Asun reconeix que no tothom "porta bé" això de desprendre's de la bestiola, i que precisament, és un dels motius pels quals hi ha molt poques cases d'acollida a Reus.

La Patrícia va venir a viure a la ciutat i després de contactar amb l'Asun es va convertir també en casa d'acollida -ja porta més de dos anys. Segons explica, ella està especialitzada en cuidar dels gatets quan ja han passat l'època del biberó i poden ser més entremeliats. Sol estar a casa durant tot el dia i té més temps per vigilar-los. "La veritat és que ens complementem força bé", li replica a la seva amiga amb un somriure a la cara. Totes dues treballen, normalment, a través del refugi Baix Camp, però en ocasions, recullen animals abandonats al carrer, de forma individual.

"Jo m'he arribat a trobar un gat embolicat de paper a la porta de casa meva", explica entristida l'Asun Garcia, qui reconeix que "és una lluita econòmica i física, a la família també afecta. Sempre dic que no en pujaré més, però després no ho compleixo". La gent no és conscient del que significa tenir un animal. La Iris Rodríguez també fa casa d'acollida, en aquest cas de gossos i sense el suport de cap protectora, i comenta una situació que sembla del més comú: "una noia em va trucar i em va dir que tenia el seu gos tancat al balcó i que no en volia saber res més d'ell". Evidentment, la Iris se'n va fer càrrec i el va acabar donant en adopció.

Drets i deures de les cases d'acollida

La Iris comenta que moltes persones voldrien fer de casa d'acollida, pero no coneixen com, ni els drets i deures que comporta. "Si ho fas amb una protectora, les despeses de veterinari les ha de pagar l'entitat. A més tens dret a saber on va a parar l'animal un cop marxa", explica. En Joan Cartañà, del refugi Baix Camp, així ho confirma: "nosaltres fem una mena de contracte, ens fem càrrec de les despeses i si la persona vol saber qui és l'adoptant, no hi ha d'haver cap problema". Ell mateix sol anar amb el seu fill a visitar un gat a casa de la Patrícia, que va tenir durant uns mesos a casa i del qual "ens vam encarinyar".

N'hi ha ocasions, però, en què la persona fa de casa d'acollida de forma individual. En aquests casos, s'ha de fer càrrec de qualsevol despesa que pugui suposar la bestiola i també de trobar un adoptant que compleixi amb els requisits. És el cas de la Iris amb els gossos. "Normalment, paso un qüestionari a aquells que volen tenir els animals o tires de familiars, amics o coneguts per donar-los en adopció", explica ella mateixa.

Les dificultats econòmiques i el paper de les clíniques veterinàries

En moltes ocasions, les tres reusenques troben gats i gossos abandonats i ho posen en comunicació de la protectora. Se'n fan càrrec personalment i han de fer front a una inversió econòmica important, tenint en compte els temps que vivim. L'Asun, per exemple, alimenta una colònia de vint gats, el que significa "uns deu euros cada tres dies". És a dir, uns 100 euros mensuals dedicats als animals. A això cal afegir les despeses veterinàries que puguin tenir les bestioles.

En aquest sentit, l'Asun qüestiona els preus que posen moltes clíniques veterinàries: "ens haurien d'ajudar més". "Si tens un cadell que ha crescut, es pixa a casa i el vols esterilitzar, et demanen 200 euros, una xifra inassumible", assegura. "Si jo arribés i em cobressin 60 euros per operar al gat o al gos, ho faria", continua. Normalment, les protectores tenen descomptes especials a les clíniques, però si es fa de forma individual no solen existir. Una excepció és la clínica Lagun de Cambrils: "m'han fet moltes rebaixes i m'ajuden", comenta la Iris.

Des del refugi Baix Camp, Joan Cartañà reclama de forma urgent que hi hagi "més adoptants, socis per mantenir l'entitat i cases d'acollida". Constantment recullen i reben animals abandonats o perduts, fins al punt que prefereixen no donar la direcció del mas que acull el refugi "perquè ens trobem que ens deixen les bestioles a la porta". L'entitat té una capacitat màxima d'un centenar de gossos, i ara per ara, continuen saturats. El proper 16 de novembre, el Refugi Baix Camp farà una jornada de portes obertes per donar informació de la seva activitat.

La figura de l'apadrinament

La protectora d'animals l'Última Llar promou la figura de l'apadrinament d'un gat o un gos que es troba vivint a la seu de l'entitat. La persona que dóna aquest pas, pot a anar a visitar el seu animal i passejar-lo a l'interior de l'espai de l'Última Llar. Així s'estableix un vincle més concret i els animals deixen de formar part només d'un col·lectiu. Fonts de la proctectora indiquen que no treballen amb cases d'acollida i malgrat reconèixer la gran tasca que fan, assenyalen que pot haver-hi una problemàtica al voltant del registre dels animals.

Pot passar que una persona perdi la bestiola, sense xip, i la reculli una altra de forma anònima, dificultant la tasca de recuperació del propietari. Des del Refugi Baix Camp, però, puntualitzen que la majoria de gats i gossos que s'envien a cases d'acollida són abandonats, no perduts, i que ells sí saben on es troben els animals. D'altra banda, la Iris Rodríguez ha creat una pàgina de Facebook per tal de portar un control més exhaustiu d'aquelles persones que s'ofereixen per acollir a Reus de forma individual. Per a més informació, es pot escriure a acogidascatalunya@hotmail.com.

La Patrícia, l'Asun i la Iris es queixen de la manca de protecció que tenen els animals amb les normatives actuals, exemplificada amb l'episodi narrat a l'inici d'aquest reportatge, i de la poca consciència que tenen els propietaris de gossos i gats quan pensen en aparellar-los per tenir fills. "Després, d'una camada de set gossos, tu només te'n vols quedar un, i la resta, què fas? Doncs els abandones", es queixa amb ràbia la Patrícia.

D'altra banda, cal tenir en compte que la criança i la venda dels animals per part de particulars és il·legal. Malgrat tot, "quants anuncis en trobem a la xarxa per aparellar el teu animal i repartir-se els beneficis que suposin la seva venda?", pregunta la Iris. Després, és quan sorgeixen els problemes de superpoblació de les bestioles i el seu abandonament i es fa més imprescindible que mai la figura de la casa d'acollida. "És un gran esforç personal, una lluita econòmica i física, però que s'ha de fer", conclou l'Asun.