Cookie control
Diumenge, 29 de Març de 2020

Les nuclears d'Ascó i Vandellòs es preparen per terratrèmols de magnitud 6 a menys de deu quilòmetres

ANAV ha invertit 35 dels 100 MEUR previstos en mesures de seguretat arran l'accident de Fukushima, principalment en bombes i generadors elèctrics autònoms

28 de Novembre de 2013, per ACN
  • Un dels nous generadors dièsel d'emergència de la central nuclear d'Ascó

    ACN

Els resultats de les proves de resistència efectuades a les plantes atòmiques estatals i europees arran el desastre atòmic al Japó va acabar portant l'organisme regulador, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), a prescriure una sèrie de mesures de millora de la seguretat en el cas que es produïssin terratrèmols, trencament de preses, tsunamis o altres catàstrofes d'origen natural.

Precisament, pel que fa al risc sísmic, i segons ha precisat el director general d'ANAV, José Antonio Gago, d'acord amb el seu disseny original les centrals nuclears d'Ascó podrien resistir terratrèmols de amb una acceleració horitzontal de fins a 0,13g i 0,2g en el cas de Vandellòs II. Aquest seria el llinda per poder procedir a una aturada segura del reactor. Les millores que s'estan aplicant, que suposen el reforç addicionals d'elements com tubs i tancs, permetrien elevar aquesta resistència fins als 0,3 g -una xifra per a la qual ja estarien preparada l'estructura de contenció i els edificis-.

A la pràctica, segons ha explicat Gago, això suposaria que les centrals podrien suportar terratrèmols de magnitud 6 amb un epicentre situat a uns deu quilòmetres de distància. De forma equivalent, també podrien fer front a un sisme de magnitud 8 a uns 100 quilòmetres. "Reforcem el que tenim actualment i el que anem construint de nou ja es dissenya" sota aquestes prescripcions, apunta el responsable d'ANAV.

La qüestió ha pres un especial relleu públic durant les últimes setmanes arran l'episodi sísmic provocat per la injecció de gas al magatzem de gas submarí Castor. Gago ha explicat que, malgrat no tenir una afectació directa per la llunyania respecta els epicentres, l'empresa va fer un "seguiment" del cas i ha apuntat que els moviments sísmics registrats a la central de Vandellòs es van quedar entre 15 i 18 cops per sota del nivell d'alerta, situat als 0,015 g.

Tsunamis i trencament de preses

Aquestes actuacions de reforç sísmic formen part del conjunt de mesures ordenades pel CSN en el "mig i llarg termini": algunes ja s'estan duent a terme durant aquest 2013 i, d'altres, es completaran el 2014, aprofitant els períodes de parada. A més de la qüestió sísmica, s'han previst actuacions també per fer front a altres riscos que no estaven previstos en el moment de construcció de les centrals, com els ja anomenats tsunamis o el trencament de preses Ebre amunt, que afectaria particularment la central d'Ascó. En aquest últim cas, els càlculs de l'empresa apunten que, davant l'escenari més catastròfic de rebentament de dos mòduls de la presa de Mequinensa i la destrucció de Riba-roja d'Ebre i Ascó, els equips vitals de la central quedarien 0,6 metres per sobre del nivell de l'aigua.

En el curt termini, ANAV ha procedit a l'adquisició d'equips portàtils d'emergència: tres generadors diesel autònoms de 550 kW -un per cada grup nuclear que gestiona- i sis bombes hidràuliques d'alta i baixa pressió per injectar aigua -dos per cada grup-, aparells que ja estan operatius. La distància d'uns 50 quilòmetres entre els dos complexos facilitaria també el seu desplaçament en poc temps. Són elements que haurien de permetre garantir el subministrament elèctric en cas de catàstrofe natural i evitar que es repeteixi el que va succeir al Japó, on la manca de subministrament elèctric alternatiu pel tsunami va impedir utilitzar les línies elèctriques d'emergència i activar els equips alternatius per refrigerar el nucli del reactor.

Segons Gago, aquestes modificacions converteixen les plantes atòmiques catalanes en més "segures i prou robustes per aguantar successos naturals extrems que van més enllà de les bases de disseny". L'objectiu de tot plegat és millorar la "prevenció" però també la "mitigació": "que ens agafi preparats i amb protocols d'actuació per saber què fer", assegura el mateix directiu. "Hem de tenir protocols per a situacions inimaginables", resumeix.

En total, ANAV calcula que de la inversió total de 100 milions d'euros que s'ha abans de desembre de 2016, s'han materialitzat ja uns 35 milions. També s'han invertit "més de 100.000 hores per home des de 2011" en aquestes millores i la formació de personal ha ascendit a ocupat 12.000 hores, amb un increment del 15%. L'empresa treballa en aquests moments en la construcció d'un hangar amb fonaments resistents als sismes on s'albergaran els dispositius portàtils d'emergència -que ha d'estar enllestit a principis de l'any vinent- així com l'eixamplament de la canalització del barranc que creua el complex atòmic.

Centre alternatiu d'emergències

Ja a llarg termini, entre 2015 i 2016, vora aquest mateix magatzem on s'ubicaran els generadors i bombes, situat a prop de 100 metres de l'edifici de sala de control i reactors, es construirà el que s'ha anomenat un Centre Alternatiu de Gestió d'Emergències (CAGE). Un edifici prou allunyat de la zona calenta de la planta que actuaria, en cas d'emergència, com a centre de coordinació de les operacions, rebent informació instantània de la sala de control, tot i que des d'allí no es podria operar la central. Estaria equipat amb un heliport.

Les inversions més costoses, però, es deixaran per al tram final. S'instal·laran recombinadors passius d'hidrogen, que funcionaran sense necessitat d'alimentació elèctrica externa, per evitar que la generació d'aquest gas assolís altes concentracions i pogués generar explosions. També s'ubicaran ventejos filtrats de les contencions, incrementant la protecció en el cas que la pressió superi els valors de disseny. Uns filtres de "molt alta eficiència" que haurien de reduir, en cas d'emergència, l'afectació exterior de radiació.

Tot aquest programa d'actuacions derivada de la catàstrofe de Fukushima s'ha de veure culminat amb la construcció d'un Centre de Suport d'Emergències. Ubicat prop de la ciutat de Madrid, permetria enviar en menys de 24 hores els mitjans humans i equips necessaris a qualsevol central nuclear de l'Estat en cas d'accident. La central contribuirà a la seva implementació formant personal que treballarà des d'aquest nou centre.

Menys algues per l'elevat cabal

D'altra banda, els responsables d'ANAV s'han felicitat per la reducció considerable de l'impacte dels macròfits del riu Ebre que afecta l'operativitat de la nuclear d'Ascó, especialment a la zona de captació d'aigua. Segons el director de la central, Manel Campoy, els elevats cabals de l'últim any han permès passar els mesos més crítics amb nivells baixos, com les menys de 50 tones retirades durant el passat mes d'agost. Justament fa dos anys, durant aquest mateix mes es van treure 300 tones i unes 250 al setembre.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics