"Les comunitats humanes han anat cantant des de tant antic com hi ha gent", recorda només per començar Salvador Palomar. Per tant de tradició queda clar que sempre n'hi ha hagut. "Molts dels gèneres que ara s'han recuperat i que es tornen a cantar venen del segle XIX i són propis de la societat preindustrialitzada. Abans s'interpretaven en trobades d'amics, al cafè o en festes", apunta. Segons ell, d'alguna manera aquesta tradició s'ha mantingut viva "amb les jotes a l'Ebre, els garrotins de Ponent, les corrandes de la Catalunya Vella, la gran tradició de glosses de les Illes o els cants dels País Valencià". Per tant, com que el país disposa ja d'un gran patrimoni en aquest sentit, "hi ha prou material i ara quan hi ha hagut interès en recuperar-lo, s'han trobat molts referents", diu l'etnòleg.
Actualment casals, entitats, tavernes i bars de diferents indrets del país estan tornant a apostar per la cançó improvisada i fins i tot existeix l'entitat Cor de Carxofa que s'encarrega de promoure-la tanta nivell popular com educatiu. A partir de tonades ja existents els participants canten de manera improvisada sobre qualsevol cosa. Lletres crítiques, missatges a algú que acaba de cantar... tot és vàlid, la qüestió és "aportar un element de festa a una celebració que sinó seria més ensopida", assenyala Palomar.
El que està clar és que per cantar de manera improvisada cal tenir enginy i imaginació per compondre els versos i per això des de la comunitat educativa n'han sabut veure les possibilitats educatives. La Carme Duran, professora de música a l'Institut Salvador Vila-seca de Reus, explica que ella va conèixer aquest món quan va fer un taller amb la Gemma Pla i va veure "l'alt valor pedagògic que tenia la pràctica de la cançó improvisada". Pla és fundadora del grup Cor de Carxofa i professora, i en aquest cas exposava la seva experiència en un centre educatiu de Cassà de la Selva on ja ha inclòs aquests tipus de cants com una eina educativa.
Duran explica que el primer dia que porta la pràctica a la classe és ella mateixa la que entra cantant i improvisant "algunes d'aquelles cançons que fan gràcia i miro de preparar-me-les incloent característiques o els noms dels alumnes, i això ràpidament els atreu l'atenció. Primer els ensenyem diferents tonades molt assequibles com les nyacres o els garrotins i partim de textos recopilats de fa anys perquè vegin com són les rimes i com es glossa. A partir d'aquí són ells els que comencen a versar i improvisar", subratlla la professora de música. En aquest cas explica que es tracta de deixar cantar lliurement als alumnes. "No busques l'afinació perfecta, no esperem que d'aquí en surtin els grans glossadors del futur però sí gent que treballi la seva agilitat. L'important en aquest cas és el text i l'enginy del moment", manifesta.
La Carme també explica que com que a més de la Gemma Pla a Cassà, i d'ella mateixa a l'Institut Salvador Vila-seca, també hi ha altres docents en diferents centres de Catalunya que també treballen en aquesta direcció, de cara a l'any vinent ja hi ha prevista una primera mostra d'alumnes de secundària que practiquen la cançó improvisada. La trobada tindrà lloc precisament a Reus el març de 2014 i comptarà amb la presència de cinc centres: l'IES Baix Camp i l'IES Salvador Vila-seca i altres de Barcelona coordinats pels professors Caterina Canyelles, Miquel Benito i Salut Pastor.
