Cookie control
Dissabte, 20 de Juliol de 2019

Les retallades socials de Zapatero: per què la crisi l'han de pagar els de sempre?

18 de Maig de 2010, per Joan M. Rosich

No feia gaires dies que el govern espanyol apuntava signes de recuperació i de superació de la part més dolenta de la crisi econòmica en que estem immersos. Però el 12 de maig, per a sorpresa de molts, el president Zapatero ens anunciava tot un seguit de retallades socials per a poder fer front a la crisi, assenyalant a més que les coses encara poden anar pitjor. Els EEUU i la Unió Europea, els veritables amos del planeta l'hi havien donat un toc d'atenció i unes directrius clares: calia reduir el dèficit públic espanyol. I la socialdemocràcia, com en tantes altres ocasions, obedient, corre a fer la feina bruta i carrega les conseqüències en els principals afectats per la crisi i no en els veritables responsables.

Les mesures adoptades pel Govern espanyol per a reduir el dèficit públic de forma dràstica atempten contra les empleades i empleats públics, pensionistes i un conjunt de prestacions i drets socials que desapareixeran per decret llei, al més pur estil autoritari i sense cap respecte pel funcionament democràtic, i suposen un atac frontal i definitiu contra els drets laborals i socials de tota la població. De nou es demanen sacrificis al poble mentre les grans fortunes, les grans empreses amb multimilionaris beneficis i la banca, segueixen acumulant plusvàlues obtingudes amb el treball de totes les persones.

Aquestes mesures unides a les xifres alarmants d’atur, a la reducció de despesa social, a la reforma de les pensions, a la reforma laboral, als milers de milions d’euros públics lliurats a la banca, a la falta de futur per a milions de persones que estan pagant de forma directa la crisi que no han causat, provoquen la necessitat urgent d’una mobilització general de tota la societat. Els sindicalisme més combatiu i els moviments socials ja fa temps que reclamen la necessitat d'una vaga general, però el sindicalisme "oficial" i institucional sembla que no està per la feina, convoquen una vaga només de funcionaris, amenacen vagament amb una futura vaga general al mateix temps que diuen que no és el moment de fer vagues generals, viuen instal·lats en el sistema i no poden mossegar la ma que els dona de menjar.

Un cop més el govern cedeix a les pretensions del poder econòmic: Guanya la Banca. Culpable fonamental del succeït: és l’única que realment està sortint a flotació amb la seva crisi, i contra la qual no s’ha pres cap mesura de control. Guanyen les grans multinacionals, els especuladors i els mercats. Guanyen el govern, la UE i els organismes internacionals, que d’una banda afavoreixen als seus dòcils companys de viatge, els sindicats oficials, i per un altre segueixen el dictat de les grans corporacions.

Però la gran majoria de les persones treballadores, entre elles qui treballen en l’administració pública, perden. Cal reiterar-ho, ser treballadors i treballadores del sector públic, tenir una ocupació estable i amb drets no ha de ser sinònim de delicte ni de sou miserable.

És tota la població qui està afectada per la crisi i les seves conseqüències. És tota la societat, les persones en atur, treballadors en actiu, empleats públics, pensionistes, joventut… tota la població en el seu conjunt qui estem sofrint aquest atac brutal als nostres drets i conquestes socials de les últimes dècades i ha de ser tota la societat unida qui ha de donar la resposta contundent de Vaga General que la situació es mereix.

No resultaria comprensible ni convenient per a la pròpia unitat de totes i tots els treballadors i difícilment explicable davant l’opinió pública, una mobilització només del sector públic quan el 20% de la població està en atur i la precarietat laboral i social són alarmants. No ens queda altra alternativa, o recuperem l’estima social, de classe, el valor i la il·lusió pel col·lectiu, la democràcia real, o sucumbirem davant la dictadura de l’oligarquia econòmica i els poders polítics. Ja n'hi ha prou de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

Joan M. Rosich és membre del secretariat de la CGT de Reus.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Raul Pont  20 de Maig de 2010

Molt bé..però

 Tot el que dius està molt bé però que proposes per sortir de la crisis? Per altra banda si l'estat no té diners és de lògica que retallin el pressupost del seu personal. Molts dels que hi treballen estan desmotivats i fan malament la seva feina..van entrar enxufats i al ser treballadors estatals se els hi en fot tractar bé als ciutadans que són els seus "clients" saben que cobren cada mes. Per cert ja que tu ets tan pur i els sindicats oficials són tan dolents hauries d'aportar solucions ja que del contrari formes part del problema

Reportatges