L'escriptor fatarellenc Josep Gironès va aprofitar la presentació del seu darrer llibre, la novel·la històrica 'La Cabana', per reclamar un acte de desgreuge públic als 32 pagesos assassinats per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) durant la guerra civil per haver-se oposat a col·lectivitzar les seves terres. La presentació es va fer la tarda-nit de dissabte a la Fatarella.
Es tracta d'un dels episodis més escandalosos de la reraguarda catalana, i com en altres casos, protagonitzats pels faistes ("faieros", que en deien a la Fatarella). Gironès demanà que l'acte es faci al cementiri vell, on en diverses fosses hi ha enterrades les víctimes.
Gironès qüestionà que el programa de la memòria històrica que ha endegat la Generalitat no contempli fets com els de la Fatarella. El passat gener es van celebrar 70 anys dels fets, però no se n'ha donat publicitat per part del Govern.
El llibre no ha estat fàcil de redactar, va dir, donada la llei de silenci que plana sobre aquests tràgics fets des de fa 70 anys.
"No demano ni justícia ni revenja ni assenyalem ningú, només dignificar la memòria dels pagesos" assasinats, va demanar Gironès, qui va deslliurar les famílies dels faistes de les culpes i no va voler qualificar els autors de la matança amb cap adjectiu.
A l'acte hi assistiren també l'alcaldesa, Carme Pelejà, i l'editor de Cossetània, Jordi Ferré. 'La Cabana' va guanyar el XIX premi literari vila d'Ascó.
Entre el públic hi havia els darrers testimonis vius dels fets, que van relatar a reusdigital.cat el que va succeir. Succintament, un pols entre faistes, per una banda, i republicans i socialistes, de l'altra, per la col·lectivització o no de les terres va acabar amb una matança de pagesos per part de grups de la FAI vinguts de pobles dels voltants i amb l'ajut de faistes de la Fatarella. És a dir, res d'incontrolats. Els pagesos occits van ser prèviment seleccionats. Molts dels que van morir eren republicans.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics