Cookie control
Divendres, 18 d'Octubre de 2019

Llei de transparència, responsabilitat? Llei de les pensions, una altra estafa? Per a quan la Llei de partits polítics?

18 de Juny de 2013, per Manuel-Cruz Matute Mendizábal
  • Congrés dels Diputats

     

L'actual Govern de l'Estat espanyol, i també l'anterior, per recomanació de la Sra. Merkel, perdó de la UE, ens posaven els deures per complir per sortir de la crisi a la nostra Espanya estimada. Així es van posar a treballar sense descans per fer reformes, i més reformes, entre les reformes que no les anunciaré perquè ja se sap. De les retallades tampoc parlaré, ¿per a què?, si s'ha escrit tant que ja m'és impossible escriure més. Però ara em paro en aquestes tres noves lleis, de les quals si que diré alguna cosa, perquè ja no pot més, i la meva consciència, així com la de molts ciutadans esperen que es comenti, perquè sempre les lleis, reformes, etc. no han fet més que anar en contra de la persona de peu, del treballador, del currant, dieu-li com vulgueu, però els privilegis dels nostres polítics, ni tocar-los, i si s'ha de fer que ho deixin pel final... Així va començar i va entrar de ple a comentar aquestes lleis amb alguns escrits d'altres persones, i també frases recollides a través de l'opinió d'altres persones que a les meves xerrades he volgut plasmar. ¿Vull donar les gràcies a tots per al vostre interès!

La llei de transparència

Diuen que la transparència és algo que se suposa que ha d'existir a la gestió pública. Però no, s'ha de fer una llei, crear un consell, o no sé què, que no existia i presumir de conscens. Els ciutadans de peu, que no som tontos, encara els polítics ho creguin, el que volem és que els corruptes, els que amaguen 'arreglos' inconfessables, que ells mai han donat el seu vist-i-plau, que no tenen res a veure, però que gestionen malament els nostres impostos, volem que desapareguin per sempre de la vida política, i si hi ha algun delicte en la seva gestió, que hi és, doncs desapareixen els diners sense que ningú ho justifiqui, i això sí que és delicte, que siguin jutjats ràpida i severament.

No volem casos que dormin 15 anys o més als jutjats, o que estiguin molts anys per resoldre, mentre els implicats siguin als seus càrrecs, cauen a l'oblit i les seves contes es fan gran sense cap justificació. Si us plau, no facin tantes lleis, ni formin tants consells, ni facin tantes xorrades. Els hi demanem simplement que cumpleixin la llei, i que facin que les institucions cumpleixin el seu objectiu en temps, forma i funció per al que van ser creats. ¿Ho entenen, o no ho entenen senyors polítics el que se'ls demana?

La gent senzilla ens preguntem perquè els responsables de l'enfonsament de les Caixes d'Estalvi no han estat inhabilitats per exercir un càrrec a qualsevol entitat financera, i tampoc se'ls ha exigit que retornin les quantitats voluminoses de diners que s'han emportat amb els seus plans de pensions que van rebre després d'arruinar les entitats que gestionaven, i els robatoris que han ocasionat als pobres inversors... ¿I el Banc d'Espanya se'n va de rosetes...? ¿Què controlava? ¿On estava la transparència? ¿On està l'ètica?

En tants i tants anys que portaven malament gestionant, ¿no han sapigut posar ordre a l'Estat espanyol, ni el Banc d'Espanya? Doncs mirin, segurament perquè no els interessava als polítics, i ara volen que estem satisfets perquè van a crear un consell on se situaran els polítics retirats de la circulació, amb bones pagues, però no els arriba perquè el seu tren de vida és a lo gran, i amb aquests senyors asseguraran la transparència. Aquests consellers, vells coneguts, respondran abans al mandat dels seus partits que als interessos de la funció recomanada. Senyors polítics, més que la llei de Transparència, el que falta i demanem és una llei de responsabilitat en la gestió pública, però això ni volen ni s'atreveixen... Per això els demanem un canvi total de la Llei de partits polítics, perquè estem ja farts de gent que no fan més que viure a costa dels altres, o sigui, del poble.

La llei de la Reforma de Pensions

En aquestes dates, l'actual govern ha encarregat a un gabinet de savis la confecció d'un estudi per a la sostenibilitat de les pensions, les conclusions a les que han arribat molt sintetitzades són l'aplicació d'uns paràmetres per a que es tinguin en compte a l'hora de calcular la pensió d'una persona: Demografia, desenvolupament econòmic i superàvit de les comptes estatals SS.

No ens hem d'aferrar únicament a l'informe presentat pels savis sobre pensions. L'Estat i els agents socials han de donar també la seva opinió, i fer una crítica constructiva sobre l'esmentat informe. Perquè un dels tres paràmetres que tenim és el dèficit o superàvit dels comptes de l'Estat. ¿Qui és el que aprova aquest paràmetre? ¡Perquè veient per on ens porten els polítics actuals, en poc temps, segurament que no cobrarem cap pensió!, us ho asseguro. Ja que els comptes seran sempre negatives, i si no ho són, segur que ens roben perquè ho siguin.

Les pensions i el mal anomenat Benestar Social ha de ser sostenible. ¿Com s'aconsegueix això? Computant tota la vida laboral de la persona. L'Estat ha de crear un fons amb l'aportació de tota la societat per a mantenir el creat. S'ha de fer que les empreses siguin rentables i que inverteixin el seu benefici en I+D+I, mitjançant polítiques coherents. Aquests paràmetres també servirien per a mantenir les pensions, i no només les que proposen els savis. El que els proposem és que no es capfiquin en un sol estudi. L'entramat empresarial ha de ser fort, i això s'ha de desenvolupar amb ajudes a les mitjanes i petites empreses, als autònoms, la universitat, els contractes de pràctiques, el desenvolupament tecnològic. La reforma hauria d'estudiar també l'equilibri entre les transferències de nens i gent gran. Estem parlant de l'evolució de les finances del sistema en general. Per això hem començat per la Llei de transparència, de responsabilitat, malament comencem, i diu el refrany 'Lo que mal se empieza, mal acaba'.

El polític català de primers del segle XX, el conservador Francesc Cambó, va encunyar una frase que podia ser vàlida avui: 'Si quieres que algo no prospere en el Estado crea una comisión'. Vint experts d'una ideologia variada han estudiat el futur de les pensions a Espanya basant-se amb la demografia (esperança de vida), el Pressupost Nacional i els comptes de la Seguretat Social. I el resultat ratifica la concebuda tesi del Govern: 'Baixar les pensions a curt termini en contra de totes les promeses anteriors...'

Llei de partits polítics

La política s'ha de regular i no es fa d'un sol cop. Els partits polítics tenen un paper insustituible en tot el sistema democràtic. A diferència del que passa en altres demarcacions avançades, a Espanya el marc legal vigent no facilita la depuració dels partits quan es necessari.

Entre els molts canvis que avui demanda el nostre sistema polític, el més urgent és l'elaboració d'una nova Llei de partits polítics, amb la finalitat de regular la seva activitat, assegurar la seva democràcia interna i la transparència del seu finançament i apropar la política als ciutadans.

La llei de Partits és una Llei Orgànica que no pot ser objecte d'una Iniciativa Legislativa Popular. Però la Constitució, al seu article 29, ampara el dret de petició, al que ens acollirem per a demanar a les Corts una nova llei de Partits.

Text de José Antonio Gómez Yáñez, professor de sociologia a la Universitat Carlos III. Madrid

"Agafem Alemanya com a model, adaptem les seves lleis de partits i electoral, seria fàcil. La política alemana no és perfecta, mirin el Llibre Negre del Contribuent, però es estrany veure a un polític alemà pels jutjats i dimiteixen quan deuen. La llei de partits alemana fixa els congressos cada dos anys, el vot secret dels afiliats a persones, no a llistes, per elegir delegats a congressos o càrrecs interns, i l'auditoria externa de comptes. ¿Per a què regular l'activitat interna dels partits? Per a prevenir la cooptació a la que tendeixen naturalment, per a protegir als polítics amb discursos diferents als de la direcció permetent-los sobreviure en un context de vot a le persones, o sigui, per a permetre la supervivència d'alternatives internes; i, sobretot, per obligar a les direccions a rendir comptes en terminis raonables (cada dos anys en Congressos i cada tres o sis mesos davant els parlaments interns). Els congressos no són traumes com es pretén a Espanya, ni es poden retrassar a conveniència de la direcció. Els òrgans interns han de ser operatius per controlar la gestió de les seves executives, no es tracta de crear mecanismes per a esfondrar executives, sinó de que hi hagi instruments que funcionin quan sigui precís. Discrepar de la direcció no pot significar despedir-se de la carrera política o sotmetre's al silenci. Per això, els quadres dels partits s'han de sentir protegits per la seguretat de que la seva posició s'assenta al vot dels afiliats, no en la benevolència de la direcció. Només així poden dir el que pensen.

A Alemanya, l'elecció dels candidats dins dels partits s'inclou a la Llei Electoral. Els afiliats elegeixen els candidats a tots els càrrecs representatius mitjançant eleccions primàries (internes). Es celebren a data fixa, si l'executiva regional del partit no accepta al candidat guanyador, es convoca una setmana després una altra votació, sent elegitel que guanyi. És un sistema menys brillant que les primàries nord-americanes (impensables aquí), però dota als elegits de bases autònomes de poder. Aquí les direccions elegeixen als candidats en un forcejament que barreja la cooptació sota pressió i el reservat el dret d'admissió. Aquesta fase del procés electoral hauria d'incorporar-se a la Llei Electoral espanyola.

Què es pot fer per a generar la política? Almenys són precises:

I. Una llei de la funció política que regula les seves retribucions i indemnitzacions al cessament o assegurança de desocupació, incompatibilitats, Seguretat Social i pensions, prohibició de dietes per assistir a reunions de satèlits de les Administracions, estatut dels assessors, etc.

II. Una llei de funcionaris que els separi de la política, defineixi una trajectòria professional funcionarial sense interferència dels polítics i elimini els llocs de lliure designació, congeli les carreres dels que passen a la política, extengui la prohibició dels militars als del Poder Judicial i estableixi un sistema retributiu homogeni en totes les Administracions.

III. Separar la política del Poder Judicial, dels òrgans reguladors, dels tribunals Constitucional i de Comptes, etc., mitjançant sistemes d'elecció individuals que impedeixin negociar per lots de magistrats.

IV. Reduir el número de càrrecs polítics, els seus mandats, eliminar els seus plebiscits, etc.

No hi ha solucions màgiques per la metastasis de la política espanyola, però es pot millorar i sanejar. Menys per als militars, la Transició va sobreposar els partits a la discrecionalitat dels polítics sobre les Administracions heredada del franquisme, còmoda per als dirigents polítics. La legalització dels partits no era suficient, hagués sigut precís que els polítics haguessin posat límits a la seva discrecionalitat. Desfer aquest embolic requerirà altura de mires, lideratge, idees clares i capacitat de convicció. Del contrari, la política acabarà donant un disgust al país. Ja estem en camí d'això...".

Si s'apliqués aquesta llei correctament, la seva valoració econòmica al pressupost estatal seria suficient com per a mantenir tot el que s'ha creat: educació, sanitat, benestar social, etc... !i no haguessin fet falta tantes retallades...!

En resumits comptes, el que volem donar a conèixer a l'opinió pública és que sempre plou per al costat més dèbil: la gent humil i treballadora, la de peu. Espanya és un paradís per a tot aquell que viu de la picaresca, i per a súmmum, les lleis li són favorables, amb el temps es fa insoportable. ¡La solució passa per una generació política ja... amb la nova Llei de Partits, urgent, i la resta de lleis que hem descrit!

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics