Cookie control
Dilluns, 06 de Juliol de 2020

L’ocupació de l'exèrcit francès a Reus (Capítol 1)

16 d'Agost de 2014, per Josep Risueño
  •  

A la nostra ciutat de Reus, les autoritats estaven, en principi, al costat de Ferran VII, però part dels reusencs eren, en el fons, el que en deien afrancesats i de principis liberals. Amb el temps, per a molts tot serà com un penell que va segons el vent cap on bufa. 

Amb la diversitat de criteris envers la situació, un dels reusencs que pren la decisió de traslladar-se, el 1806, és en Pròsper Bofarull i Mascaró, que anirà a Carolina al quarter de l'exèrcit espanyol i després a Cadis on hi va obrir un bufet. Al rerefons de ser liberal hi havia el principi de desentendre’s dels francesos, però tampoc no eren gens partidaris de Josep I. Cadis és on el cirurgià cambrilenc Antoni Gimbernat Arbós havia fet les pràctiques. Gimbernat, durant l’ocupació de l'exèrcit francès serà també, com d'altres, assenyalat com afrancesat.  

Feia pocs anys que Francesc Armanyà i Font, fill de Vilanova i la Geltrú, havia fet publicar postulats en contra de la Revolució Francesa. Armanyà és prelat dels agustins i va estar al costat de l'expulsió dels jesuïtes, fou arquebisbe de Tarragona i havia estat bisbe de Lugo l’any 1785 i, com he dit, contrari als fets de la Revolució Francesa.

En un principi, els borbons i Napoleó, el 1808, pacten el tractat de Fontainebleau. Es tractava que l'exèrcit francès, amb el consentiment de Carles IV, deixessin passar el gruix de les tropes cap a Portugal, que era un aliat d'Anglaterra. Però  només era una excusa per ocupar el país, per part de Napoleó. De seguida surten proclames dient: Catalans, Europa ha vist amb admiració el pèrfid atemptat comès per l'emperador francès contra el nostre legítim sobirà, Ferran VII. 

El 1807, a Perpinyà, Napoleó emperador dels francesos, rei d'Itàlia i prefecte de la Confederació del Rin en pocs anys, forma l'exèrcit d’observació dels Pirineus Orientals destinats a Catalunya. En aquest exèrcit, a més, trenta mil homes eren d'origen italià, però de fet, durant l’ocupació molts d'aquests soldats varen desertar. Tot seguit, Napoleó va fer-se amb els “Miquelets” (la paraula Miquelet, ve de la part de càrrega d’un model de fusells que n'hi deien Miquelet). La formació i manteniment d'aquestes partides fou per fer oposició als liberals en guerrilla. Alguns Miquelets van ser vestits a Reus,(ho corrobora un document que signa el sastre Josep Bartolí i Josep Batellas). El senyor Josep Iglesies, tresorer de la Junta de represàlies franceses a Reus, fa constar que la roba seria per a cinc-cents miquelets amb un pressupost de 109,588 rals i 32 maravedís de vellon. En un afegit del text es veu que va ser menys la quantitat de vestits que havíem referit. 

Molts reusencs, poc abans de l'ocupació de l'exèrcit francès a Reus, no tenien cap rubor de passejar-se per la ciutat, alguns amb barret, en el qual hi portaven una cinta que hi deia “por Fernando septimo vencer o morir”· Un dels lemes de comerciants i clerecia era: “exigiendo imperiosamente los deberes de la relición y conservación de nuestras propiedades”. Al costat d'aquesta mena de patriotes hi havia el dominic Domènec Gatell i Francesc Riu que encapçalaren la publicació ‘El sentinella de la Pàtria’ fet de primer a Reus i que va canviar d'aires, donat que s'assenyalava als liberals com a: “enemigos de la fe”. Es va seguir la impressió a Tarragona. Pere Anguera Nolla al igual que Bosc i Carellach coincideixen en dir que molts reusencs eren “afrancesats” però amb afinitat a la Revolució Francesa.

Aquestes situacions d’ocupació a Reus, es viuen amb un entorn de la població una mica diferent i per les circumstàncies canviants... Feia pocs anys que s'havia fet desaparèixer el Portal de Jesús (veure actes del 04-03-1803). El Portal de Jesús quedava, però, en aquell indret on encara hi havia l'abeurador i la font del raval de Jesús. Per cert, el cementiri del Fossar Vell, ja s'havia traslladat al costat de l'ermita del Roser.

El rei Ferran VII en fou proclamat el 19 de març de 1808. A Reus, en aquells dies, es feia encunyar moneda de coure i més tard de plata i or, fent recapte per a l’elaboració d’ajudes de gent adinerada.  

Penso que una altra religió que no fos la catòlica apostòlica i romana, no tenia acceptació. A les nostres contrades feia un any, el 18 juliol de 1807, que la Justícia i Ajuntament de Reus denuncien l'estada a la ciutat d'un calvinista anomenat Salomon Walf de Zurich (Suïssa) i, en fer l'empadronament el titllen de “protestant” i es fa saber al Cabildo de Tarragona seguint l'article capítol novè de la Reial Institució del 21 de juliol del 1791.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Sílvia  20 d'Agost de 2014

Sílvia (Una amiga)

Enhorabona, com sempre és un treball molt acurat, moltes gràcies per fer-nos arribar aquest escrit.

Jaume Ollé  19 d'Agost de 2014

un bon tema

Molt encertat parlar d'aquest tema (que pel que diu l'autor que donarà per uns quants articles, cosa que m'alegra). Amb tants detalls gairebé em sento transportat a aquella època.

Joan Miquel Nolla  17 d'Agost de 2014

Joan Miquel

Ahi m'ho dius i avui o lleixeixo. No amb deixas de sorpendre company, ets un investigador amb unas ganas de fernos coneixer el lloc aquí on vivim, que es de admirá. Una vegada més gràcies. Ja ens veurem

josep risueño granda  16 d'Agost de 2014

Un treball amb diversos capitols

La extensió del treball fins el 1814, m'ha plantejar la necessitat de fer diversos capitols. Espero com autor que sigui una aportació intgeresant a l'història de la Ciutat.

Eduard  16 d'Agost de 2014

Molt bon article.

Com sempre un excel.lent traball d'investigació.