Cookie control
Dijous, 02 d'Abril de 2020

L'ocupació de l'exèrcit francès a Reus (Capítol 3)

13 d'Octubre de 2014, per Josep Risueño
  • Imatge de la Guerra del Francès

     

En alguns llocs de la geografia peninsular, amb el temps creix la ‘popularitat’ d’una heroïna o un heroi. Era recent el record de València on Vicente González Moreno al davant, sobretot, d'una joventut del Túria en defensa de la ciutat, no pot evitar un bassal de sang. En aquest moviment neix la popularitat d'un personatge: en Vicent Domènec 'el Pelleter' el xiquet de les 'teies' que la veu popular diu: damunt d'una cadira i brandant la pròpia faixa amb una canya fent bandera havia cridat a la lluita enfront l'exercit francès.

Reus, segons el cens de Floridablanca del 1787, tenia en aquell any 568 jornalers, la gent que treballava a jornal la terra, en algunes poblacions s'havia revoltat cremant documents notarials de les terres dels ‘senyors’. És clar que, a Reus, en aquell cens mostrava notable diferència amb altres poblacions, estava amb un cens de 2.440 artesans i 563 fabricants. La realitat familiar i sobretot la descendència era vital per aquest nou temps.

Arreu, i a casa nostra, els fills en un bàndol o un altre, els pares sense ajuda sobretot per conrear la terra, d’alguna manera els hauria de venir a la ment els estralls de les guerres sobretot, les no desitjades, a través d'aquella poesia anònima que deia així:

'Al damunt de la tomba

hi ha nat un taronger,

i a la branca més alta

hi canta l'esparver,

que diu en son llenguatge,

sempre de cara al vent:

Maleïdes les guerres

i aquell qui les va fer!'

Pretensió de ser cap, potser d'un estat d'Europa: fou l'emperador dels francesos, rei d'Itàlia i protector de la Confederació del Rin, Napoleó. La Revolució Francesa en mans de l'imperi d'un home que va voler dominar amb les armes i imposar una ideologia, rei i emperador sense ser de sang blava i es feia nomenar rei i emperador sense tenir-ne ‘l'estirp’.

Havíem vestit els miquelets al servei de l'emperador francès i ara ho fèiem per encàrrec d'en Manel Vidal i Toledano per l'exèrcit nacional. Vidal era subtinent del primer Terç de Miquelets, dotzena companyia de Lleida, que encarreguen fer esteres ¡enfardar' pel vestuari i ho elaboren els mateixos sastres de la nostra ciutat en Josep Bartolí i Josep Batelles. 6,362 libras cuatro sueldos y tres dineros de “ardites”.

El recull d’anals de Reus d’Andreu Bofarull i Brocà i altres treballs de Francesc Gras Elies, els aporta el propi Salvador Vilaseca amb alguns relats, però jo i altres col·laboradors meus, per cert, hem investigat amb els documents originals de l'arxiu Comarcal i Municipal de Reus. És clar que no tot ho diuen els documents arxivats en un lloc determinat, has de profunditzar i veure com la ciutat de Tarragona també hi aporta, en principi, un moviment militar i civil important a tenir en compte.

A l'Arboç del Penedès, es va intentar aturar els francesos del General Chabran. A la vila de Santa Oliva poc desprès hi arriba l'epidèmia i la producció de 'mestall', civada, seria prou minsa. Un jove de vint-i-dos anys fa testament davant el capellà... Un dels mateixos diu havent-me de partir a la guerra contra los francesos y sent molt perillosa la mia vida... Els successos de cada comarca que els poden saber els traginers, per temor, no són comptats.

A la tardor del 1808, mig any desprès de la revolta de Madrid,  a la nostra ciutat un grup de joves, en sortir d'una bodega del carrer de Sant Pancraç, s'adrecen al campanar i toquen a sometent i assalten l'ajuntament on cremen, tirant-lo pel balcó, un quadre amb la pintura de Godoy. Desprès s'adrecen a l'Hospital on la monja sor Vicenta Molné Segimon filla de Sant Vicenç de Paül, va impedir que es fes un setge als ferits francesos que havien arribat a la nostra ciutat i que havien combatut a Saragossa. Amb ulls i mentalitat d'avui, és evident que la figura de Godoy es va situar en un context diferent i la turba no era conscient del què Godoy havia fet a favor de les obres del canal Reus-Salou, i pel qual havia estat anomenat Baró de Mascalbó. A més que, en aquell temps, Godoy feia poc que havia estat pres.

Reus, encara que fou seu de l'exèrcit francès, fou pas de l'exèrcit nacional i pas de les dues concepcions de Govern. Les dues governacions s'havien de mantenir i la població de Reus assumiria les conseqüències.

Diverses persones fugides passen per la nostra ciutat i cerquen aixopluc: Josep Camprubí teixidor de vels de Barcelona vuit dies abonat a casa Pau Miró.  Joan Argemí de Barcelona  fugit amb passaport de Tarragona abonat a casa de Jaume Mestre vuit dies. Antònia Julivert del Vendrell aquesta última no posa res de 'fugit'.

La Junta de represàlies confisca algunes cases de la ciutat: una casa magatzem de Tarragona / La casa de Baudili Malagué, la qual estava ocupada pel coronel dels principals de Castella la Vella/ Un magatzem i peça de terra a Joan Baptista Casamajor/ La Casa de Sostres i Pàmies / Una casa a la vila de Cornudella 10-12-1808.

Cerquen també les cartes de correspondència dels francesos Gautier, residents a Reus de sempre com son Blondeau i Lamarca. Les cases confiscades van estar a punt de vendre´s però la seva execució va estar en temps d’espera. Les cases d’exportació de vins de francesos residents a la ciutat molt abans de l'arribada de l'exèrcit francès van ser confiscades. Estava controlat la correspondència i llibres. La casa Gautier Beigbeder i Cia, que representava Joaquim Amigó ha de percebre l'import de la venda d'avellana de diversos pobles del Baix Camp i es demana control, donat que en principi s'havien amagat documents de venda i compra al moment de l'entrada mateix de l'exercit francès. Marc Anfres era l' encarregat del control francès a Salou.

El pagador de la Divisió italiana demana 15.000 duros a la Ciutat i, en data assenyalada, s'havien de portar fetes 5.000 parells de sabates i 5.000 espardenyes, a més que en la diferència d’un dia solament haurà d’aportar 25 'mulos' de càrrega equipats per poder estirar (no pas de càrrega perquè no els tenen) que serviran junt amb 25 més a l'artilleria.

Un ban important és el del dia 20 de desembre de 1808 signat per Theodor de Reding, capità General de l’exèrcit del Principat; diu que els nobles i classes privilegiades seran admesos com a 'cadets' o com a soldats, en alguns casos. Els reusencs de nissaga noble com Francesc d'Aixemús i Simó (Conservador) i Gabriel d'Aixemús Simó ambdós seran (1809) admesos com a cadets, el segon, al Regiment de Caballeria Alcántara amb vint rals de billó d'assistència donats pel seu pare. També el metge Vicenç Bofarull Morell, és cadet al Regiment de Tarragona i el seu pare li passa 20 rals.  

De Reding es diu que, atenent els malalts a Altafulla, contrau les febres i mor uns mesos desprès. Reding, en aquella batalla, va rebre cinc ferides de sabre. En aquesta època es repeteix el tema que han desaparegut de l’exèrcit els Miquelets dels terços. El mariscal de Camp Josep Joaquim Martí, comandant de Miquelets amb signatura encapçalada per Teodor Reding ho fa saber.

Consten al padró els dos veïns Jaume Ardèvol Cabrer, el metge al carrer Galió, aquell que va procurar durant temps que la ciutat de Reus obtingués el mèrit de ser considerada capital del que desprès seria la província i també trobo el pintor i mestre de francès del que ja us havia parlat 'l'afrancesat', resident a Reus, l'Antoni Verdaguer Llunell, que el trobo al padró vivint al carrer de Sant Joan.

Entre els passaports trobats veiem com, amb data 24 de desembre de1808, tres monges del convent carmelità de la plaça del mateix nom tenen el document per poder transitar. A la vegada, se li fa passaport a Maria Vicenta de Valdés i Vidal, acompanyada de Pere Jornet veí de Reus, perquè pugui passar per on convingui; signa Josep Alonso de Valdés Vives. El mateix Josep Alonso porta un passaport per transitar a Tarragona. Signa l’alcalde de Reus Baltasar Gil. Sobre els Valdès, amb masia a Bellisens, podem esmentar  l'Antònia Alonso de Valdés i Vives esposa de Sebastià Homdedeu Pàmies. L'Antònia era la primera esposa dels tres matrimonis de Homdedeu (7-11-1808).

Segons el diari de Torner de 25 de desembre de1808 "a Reus arrastraren un home pels carrers desprès d'haver-lo assassinat dient que era espia francès". Manuel Grau Rigolf és un dels reusencs que havia organitzat grups armats de resistència local a la nostra ciutat per tal d’evitar la invasió de l'exèrcit francès. Els fadrins de 16 a 40 anys són convocats per prendre part 'de voluntaris a inscriure’s a l'Ajuntament a partir de la data del 12 de gener de1809. Signa Alonso de Valdés Vives.

L'entrada a Reus de l’exèrcit francès, segons l'impressor Brusi, és en data d’un diumenge dia 26 de febrer de 809. Trobo una llista amb 25 cases ocupades per oficials de l'exèrcit francès a la nostra ciutat, també amb practicants i metges.

Baldiri Malegas té el senyor coronel dels guàrdies provincials de Castella.

Joseph Pasqual, el capità graduat i el tinent coronel del Regiment.

Joan Rincon, un ajudant del Regiment.

Joseph Anguera, boter, carrer de Sant Llorenç, un oficial.

Joan Baptista Sivera, carrer Rosselló, un metge de número.

Sebastià Freixa, carrer Sant Vicenç, un tinent del Usares de Granada.

Gabriel Aixemús, carrer Presó, coronel i un tinent del Regiment de Lleida.

Hipòlit Miquel, un practicant.

Joseph Teixes, un metge de número.

Joseph Balart, carrer Amargura, un metge.

Francesc Salvat, carrer Amargura, dos practicants.

Francesc Coder, carrer Amargura, sis practicants.

Anton Altisench, dos practicants.

Gabriel Figuerola, un tinent coronel.

Ramon Romeu, un capità.

Francesc Rocamora, un tinent coronel.

Pere Torroja, un capità.

Thomas Caylà, un tinent.

Juan Cardeñas, serraller, dos practicants.

Juan Barbarà, un practicant.

La vídua de Juan Montseny, un tinent.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Neus  08 de Març de 2016

Possible informació errònia sobre Vicenç de Bofarull Morell

Tinc entès, segons un article de Salvador-J. Rovira i Gómez, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona a http://www.11setembre1714.org/acarn/ACarn!15.pdf (pàg. 10), que Vicenç de Bofarull Morell era doctor en dret -no pas en medicina- per la Universitat d'Osca.

josep risueño granda   18 d'Octubre de 2014

investigacions fora de la nostra Ciutat

Es un concepte que vaig creure com autor de fer recerca per interesant de fer-ho, amb cercar informacions en altres punts gegràfics de la Peninsula Ibèrica, per veure en diferents llocs la actitud dels exercit "nacional i napoleònic" i a la vegada creure que amb criteri actual; sobre i, fins a qquin punt era aquella una: "guerra de la independència".

Sílvia  15 d'Octubre de 2014

La ganxeta, Sílvia

Es tracta d'un text molt acurat, moltes gràcies; per cert, m'ha agradat molt la poesia.