-
Dos tècnics de transport sanitari del SEM estudien el nou mètode de detecció dels ictus de més gravetat
ACN
Per un malalt d'ictus cerebral, ''temps és cervell'' i per tant, tal i com explica el director del programa corporatiu d'ictus de l'Institut Català de la Salut (ICS), Antoni Dávalos, l'avantatge fonamental de la guàrdia compartida és estalviar aquest temps. Si la via obstruïda s'obre durant la primera hora des que han començat a donar-se els símptomes, les possibilitats de recuperació del malalt són quatre vegades més grans que si la intervenció passa de les sis hores. Els trasllats d'hospitals representen un consum de temps que poden suposar reduir les possibilitats de recuperació a la meitat i per tant, ''una intervenció ràpida és capital perquè es recuperi el malalt''.
El tractament habitual és el cateterisme (dels 450 casos tractats, 238 n'han requerit), que implica navegar per les artèries fins localitzar el coàgul i dissoldre'l, i actualment la meitat dels pacients s'aconsegueix tractar les primeres quatre hores. Dávalos ha explicat que encara hi ha molts pacients que es tracten més enllà de les 4 hores i per això, les possibilitats de recuperació són més petites. A més, afegeix Dávalos, la meitat dels malalts que necessiten aquest cateterisme i no se'ls pot practicar, és perquè quan arriba a les mans de l'equip mèdic ja tenen ''una lesió extensa i irreversible''.
Per aquest motiu, des de fa dos anys, els hospitals Vall d'Hebron, Bellvitge i Germans Trias (que atenen la major part de casos que es donen a Catalunya) treballen conjuntament per atendre els casos complexos d'ictus, evitant el seu desplaçament entre centres. L'objectiu és evitar el trasllat del malalt, movent, quan és necessari, l'equip d'especialistes mèdics. Durant el temps d'aquest desplaçament, els metges de l'hospital poden avançar proves diagnòstiques i per tant, quan arriben els especialistes ja hi ha una part de la feina feta. Dávalos ha explicat que és una experiència nova que suposa ''comfortabilitat'' i també un ''temps d'intervenció més curt'', i per això qualifica l'experiència de ''gratificant''.
La resta d'hospitals de referència de l'ICS, l'Arnau de Vilanova de Lleida, el Josep Trueta de Girona i el Joan XXIII de Tarragona i la Verge de la Cinta de Tortosa, no poden disposar d'aquesta tecnologia perquè segons Dàvalos la demanda és moderada i per tant, no seria eficient. Tanmateix, es treballa també per millorar l'atenció en aquests hospitals i entre altres aspectes, s'ha millorat l'avaluació dels pacients mitjançant videoconferència per decidir quina és la millor opció terapèutica. Dàvalos lamenta que sigui un ''inconvenient'' però reconeix que es poden trobar encara mesures per accelerar el transport d'aquests pacients i intervenir-hi més directament.
