El 2008, els polítics negaven la crisi. El 2013, veuen la llum al final del túnel. Es tornen a equivocar?
És complicat, ningú sap la resposta del cert, ja que és una tipologia de crisi que mai havíem tingut.
En què es diferencia de les anteriors?
Hi ha moltes variables que la fan diferent: l'entorn macroeconòmic, un món més global i també més interconnectat, ja que una acció determinada de l'altra part del món ens pot afectar a la resta de la humanitat. Cal tenir en compte l'efecte que la tecnologia té sobre la societat del consum i del "benestar"… Cada vegada es fa més difícil preveure l'efecte i les conseqüències, ja que els canvis s'estan produïnt de manera molt accelerada respecte a crisis anteriors.
Encara és possible creure que de les crisis en poden sorgir oportunitats?
Sí, en sorgeixen oportunitats.
En pot posar algun exemple?
Les empreses que compren or i que estan apareixent a molts barris de gent treballadora; les marques blanques; les que fabriquen 'tupperwares' i motxilles especials per portar-los; les empreses de formacions en idiomes... Amb la crisi la gent en atur es forma més per tenir més possibilitats de tenir feina. Recentment he fet formació a una empresa que fabrica i comercialitza la pintura amb la qual es pinten les llaunes d'aliments de conserves –si t'hi fixes, a l'interior tenen un pintat daurat–, i em van comentar que havien augmentat les vendes perquè la gent es feia més entrepans i, en especial, les llaunes de tonyina havien incrementat molt la seva demanda.
Quins marges de millora o vies alternatives té la petita i mitjana empresa?
No hi ha fórmules magistrals i està tothom molt desorientat al respecte. Es parla molt de la internacionalització i la innovació però no totes poden. També han de minimitzar costos possibles que no afectin a la qualitat del producte ni a la satisfacció dels seus client; però sobretot aconsello que augmentin la seva orientació al client. I no parlo només del departament comercial, sinó tots els departaments implicats en què una empresa funcioni (operacions, logística, administració, finances, producció…). Si saps escoltar i observar al client, el mateix client et diu com li pots vendre.
El futur passa, inequívocament, per la internacionalització?
Buscar nous mercats és una de les millors maneres de créixer i m'encantaria que així fos, però la realitat de la petita i la mitjana empresa és que no sempre quan exporten surten els números per ser competitius en els altres mercats.
Amb quines barreres es troben?
Fa poc vaig fer formació a una empresa catalana que importava llibres electrònics i em va dir que li havien pujat tant els aranzels d'aquest producte que ja deixava de ser competitiva a l'estranger perquè fàcilment podien haver majoristes que venguessin el seu producte més econòmic.
I amb el sector serveis?
Passa una cosa similar. Cal trobar algun servei molt especialitzat que no tinguin al seu país o bé costi de trobar perquè paguin pel teu servei i no per un altre més local amb totes les avantatges que això comporta. Moltes vegades la pime no té avantatges competitives que facin que el seu producte sigui atractiu a mercats estrangers.
Quines són les conseqüències psicològiques de la crisi?
La paràlisi davant la por a un futur incert fa que la gent no vulgui gastar "per si de cas". Hi ha molts estudis que relacionen la psicologia amb l'economia, i fins i tot amb la borsa. Hi ha entitats bancàries que diuen que malgrat la crisi hi ha un grup d'espanyols molt ampli que està estalviant més que mai, és a dir, que en aquest grup no és que no hagin diners, sinó que hi ha por a gastar-los. Estem en una societat consumista on tot ho mou el consum –quelcom que al meu parer tampoc crec que sigui la via més correcta– i quan para el consum para tot.
Això explica, sobretot, la situació al món occidental.
I, alhora, aquí som molt llatins i ens agrada molt explicar i compartir les nostres penes, de manera que plorem tots junts i la misèria així es fa més gran! A això se li suma que coses que abans les justificaves a altres factors o ni tan sols les justificaves; quan un restaurant no tenia gent deies: "Mira, deu de ser molt car o no s'hi deu menjar molt bé". Ara veus el mateix restaurant i la justificació davant la mateixa realitat és diferent: "Clar, amb la crisi la gent no pot anar tant al restaurant perquè no té diners". Davant de la mateixa realitat la justificació psicològica canvia. I això ens porta a entrar en una espiral de negativitat i passivitat important.
Què li aconsellaria a una persona que ha perdut la feina i està en procés de buscar-ne?
Li diria que buscar feina és una feina de per sí. S'ha d'imposar una rutina de mínim 5 hores al dia fent cursos sobre com fer bé una entrevista de feina, fer bé un currículum (hi ha molts tipus de currículums i formats), tecnologies aplicades a la recerca de feina (vídeo currículum) i també que sigui proactiu i faci autocandidatura de les empreses que li interessin. En un mercat tant saturat de gent preparada i amb poques ofertes de feina ens hem de saber "vendre". Es tracta no de dir què fem sinó quin valor únic i diferencial pots aportar tu al mercat laboral i que difícilment aporti un altre candidat.
