Montserrat Domingo, una anacoreta del segle XXI

La Montserrat vesteix uns texans i unes botes i tot i ser el mes de juliol, la climatologia l'ha portat a haver-se de posar un forro polar “perquè fa airet”. El sol clareja entre els petits núvols que trenquen l'harmonia d'un cel blau d'estiu. Està concentrada acabant de retallar uns punts de llibre que ha decorat amb mostres de la flora que troba al Montsant. Alegre, activa i entusiasta sempre està oberta  a rebre visites. Són moltes les persones que han passat per Sant Joan del Codolar i hi acaben tornant. “El Montsant té quelcom que atrapa i Sant Joan, al trobar-se a mitjana alçada de la muntanya té una vista completa de tota la vall. És un racó que impressiona i atrau”.

Tot i la bellesa del lloc, per acostumar-se a viure sola va passar per un procés d'adaptació constant. “Jo sóc molt de viure al moment. Vaig pensar: quan arribi ja m'ho trobaré, ja viuré, i això em va salvar. De viure el dia a dia vaig anar aprenent i ara encara continuo aprenent.”La decisió de viure en soledat va donar lloc a una paradoxa. “Per una banda era com si m'enterrés amb vida, com si estigués sota terra, però per l'altra era com una gran llibertat interior, com si tingués tot el món.” Al principi és important ser conscient de la decisió presa per poder adaptar-se millor. “Quan un fa una opció de solitud ha de ser conseqüent i almenys ha d'estar sol els primers quatre anys, sinó no en fas vida. Vaig tenir la sort que al principi, als primers anys, no venia massa gent, però ara ve molta gent i m'agrada, penso que la gent és el millor que hi ha”.

Coneix el Montsant de punta a punta.“Hi ha molts llocs emblemàtics, és difícil dir-ne un: els ventadors, el pont natural, la llibreria, la cova de la Bruixa, els barrancs, els graus... Un quan puja al Montsant ha d'anar amb actitud de descoberta. Per molt que hagi fet moltes vegades una ruta sempre penso: a veure què trobo avui”. La passió per la natura es pot veure reflectida amb les més de 1.200 plantes que ha identificat entre la flora del Montsant. “Sempre que trobo una planta nova, la busco al llibre que tinc per poder-la identificar. Al voltant de l'ermita hi ha més de catorze tipus d'orquídies diferents.”Quan parla de les plantes, el Montsant, la fauna i la importància del silenci, els ulls se li il·luminen. La seva energia es canalitza amb una vitalitat i un entusiasme admirable. Per baixar i pujar de Cornudella de Montsant va a peu, caminar és una altra de les seves aficions, com la pintura.

Tot i haver viscut sense electricitat, actualment ja disposa de llum i fins i tot té connexió a Internet. “Què m'havia de pensar jo que acabaria al Facebook contestant a coses que em pregunten des de diferents punts del món. És una bona forma per comunicar-se, però tot depèn de l'ús que se'n fa.”Tot i tenir Internet i ser activa a les xarxes socials no té televisió. “Els nens que venen em diuen: I no tens tele? I dic sí, la finestra i ells diuen que sempre és igual, però els hi dic que no, que canvia, i no al llarg del temps, sinó al transcurs d'un mateix dia.”

La Montserrat creu amb l'espiritualitat de les persones. “Som espirituals per naturalesa. Potser ara falta aquesta dimensió o bé no se li dóna la importància que té i això fa que les altres coses es vegin d'una altra manera.” Entén Déu com un element més del nostre món. “La vida d'anacoreta et porta a una simplificació de les coses i a mi m'ha portat a una unificació: nosaltres, la natura, jo i Déu és tot una unitat. Jo sé que hi és i no ho puc separar de les persones, la natura i del que he vist. Costa explicar-ho però ho sento així. Tot i així, quan la religió passa a ser una arma o un mitjà que el que fa és despersonalitzar o deshumanitzar, jo penso que això no és Déu”.

Des del punt de vista d'una ermitana envoltada de natura i tranquil·litat, la rapidesa i l'estrès amb què es caracteritza la vida urbana no és saludable. “Vivim en un món que sempre anem corrent i necessitem parar-nos i no fer res, ni que siguin cinc o deu minuts al dia, però és necessari”. Viure en soledat no vol dir viure desconnectada de la realitat social i política del país. La seva opinió és ben clara. “És un moment clau i hem d'anar tots a una. Jo el 9 de novembre aniré a votar. Potser ara és el moment i la independència sembla que és el més factible, però ens han de deixar decidir democràticament el que volem. Estem en un moment esperançador i expectant”. La Montserrat sap trobar l'equilibri entre l'espiritualitat, la natura i el silenci amb les xarxes socials, les noves tecnologies i l'actualitat més immediata. És una autèntica anacoreta del S. XXI.