El periodista reusenc Rafel Villa Chacón va morir, aquest divendres, a la seva ciutat, als 49 anys, víctima d'una malaltia. Rafa Villa va ser un dels referents del periodisme local als anys 80 i 90 i la seva carrera la va exercir principalment al Diari de Tarragona i en molt bona part a Reus, la seva ciutat i per la qual sentia una veritable devoció. Al Diari de Tarragona hi ha estat en dues etapes diferents durant més de 10 anys.
Graduat en Filologia hispana, en Rafa va començar a publicar de molt jove, a meitats dels anys 80, al Semanario Reus. Com molts periodistes, compaginava estudis i professió. D'allí va passar a la delegació de Reus del Diari de Tarragona, situada des del 1973 i fins al 1989 al carrer Monterols (al primer pis d'un estret edifici modernista els baixos del qual els ocupa avui en dia una iogurteria). La delegació de Reus estava dirigida per un col·lega brillant, Luis Romero, mestre de periodistes de l'època.
Allí, en Rafel Villa va coincidir amb companys de la talla de Joan Armengol, Neus Bonet o Natàlia Borbonès. Posteriorment formaria equip amb un servidor, amb Josep Ribas i Joan Carrion, i també amb Pilar Crua, amb qui posteriorment es casaria. Els fotògrafs habituals de la casa eren aleshores el Joan S. Puig, la Ninín Olivé o el Pere Ferré. Aquest darrer acabaria convertint-se durant anys en 'el fotògraf' de Reus del 'Diari'. Altres companys que arribarien a treballar amb ell serien el fotògraf Tjerk Van der Meulen o els periodistes Joan Antoni Domènech, David Prats, Gemma Torrents, Joan Morales, Isaac Albesa o Francesc Gras.
El Rafa es va especialitzar en política municipal i posteriorment es va dedicar àmpliament al periodisme cultural, en el context de la reobertura del Teatre Fortuny (1988). Va viure directament el 'boom' dels artistes que van donar nom a Reus als vuitanta, una generació formada per gent d'alt nivell, com els pintors Albert Macaya, Joaquim Chancho, Aureli Ruiz, o els fotògrafs Carles Amill i Josep Ribas Prous.
Freqüents eren les seves estades en galeries com Anquin's, quan a Reus es vivia amb passió la celebració anual del Saló de Maig. Era l'època de la consolidació d'escriptors com Xavier Amorós o Pere Anguera i de l'aparició de la nova fornada d'historiadors, narradors i narradores.
Era l'època del 'boom' del periodisme local, els moments en què Diari de Tarragona batia cada any els índexs d'audiència i d'ingressos publicitaris, quan Ràdio Reus-SER era la referència radiofònica a Reus -deixant enrere la paritat que havia mantingut amb la COPE-, i on l'arribada de les noves fornades de periodistes vinguts de les facultats de Comunicació era assimilada per les empreses amb relativa facilitat. Res a veure amb la situació actual.
Fruit de la seva vàlua professional i del seu coneixement de la vida social i cultural, va ser fitxat pel Francesc (Quicu) Domènech per ser el subdirector del setmanari La Veu de Reus. A l'octubre de 1992 sortia al carrer el número zero d'una publicació que naixia amb l'esperit de continuar la gran tasca iniciada pel Mestral de Josep Maria Martí i continuada pel Reus Diari de Josep Maria Arias i Claudi Arnavat.
No va reeixir empresarialment l'aposta malgrat la seva qualitat periodística i el setmanari hauria de tancar. Rafa Villa iniciaria aleshores una nova etapa, tornant al Diari de Tarragona i treballant a la secció de Comarques, dirigint la secció de Reus i posteriorment centrant-se en la secció d'Economia, un altra de les especialitats que va conrear. Fa dos anys, les retallades el van afectar també a ell. En aquest secció va tenir com a companys més directes la Núria Pérez, i el Rafa Servent.
En Rafa va ser un periodista honest, valent, amb un caràcter fort i decidit i un amic lleial. La vida, a voltes, li va girar l'esquena, però ell la va saber afrontar i se'n va sortir.
