Divendres, 29 de Març de 2024

Fumeres a Reus, supervivents industrials

03 d'Octubre de 2015, per Isabel Martínez
  • Fumera del Molí

    Isabel Martínez

  • Fumera del Gas Reusense

     

  • Fumera de la bòbila Sugranyes, abans de la restauració

     

  • Fumera de la bòbila Sugranyes, després de la restauració

     

El passat diumenge un fortuït llamp va sentenciar -almenys temporalment-un dels símbols de l’skyline reusenc, la fumera de l’antiga fàbrica Weger (1911). Una xemeneia originàriament industrial que, des de la dècada dels noranta del segle XX, dóna nom a un local d’oci nocturn reusenc prou conegut, La Fàbrica.

El trasbals ciutadà creat per aquest accident i la posterior necessitat d’enderrocar la fumera a causa dels danys, ha posat en primera plana la realitat d’uns elements històrics, les fumeres, que -de tant contemplar-les quotidianament- s’han convertit en pràcticament invisibles pel reusenc corrent. Des de certs àmbits culturals, hi ha qui diu també que ha tingut que caure un llamp perquè es recuperi la consciència sobre el seu valor.

I és que la nòmina d’aquests elements encara dempeus a la capital del Baix Camp és excepcionalment notable a causa de l’esplendorós passat industrial de la ciutat. De fet, l’arqueòleg del Museu de Reus, Jaume Massó, afirma que “hi va haver un temps en què el paisatge de la ciutat n’estava ple” especialment cap a la perifèria. Tot i així, fumeres com la de la Cereria Salvadó es troben encara avui amagades entre dues vies tan cèntriques com la plaça del Castell i el carrer de la Mar. Una excel·lent mostra de l’alt nivell d’industrialització de la capital del Baix Camp al tombant del segle XIX i de la varietat de fàbriques que van incorporar el revolucionari invent de la màquina de vapor.

Ara fa tot just una dècada, l’ajuntament de Reus va catalogar-les en l’anomenat Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus amb diferents tipus de protecció. En aquest sentit, per exemple, la Bòbila de Sugranyes es va declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el mateix 2005 i, en base a un projecte posterior, es va restaurar i museïtzar i ara és visitable segons demanda.

Però la bòbila de Sugranyes no és una excepció. A banda de la malaurada xemeneia de La Fàbrica, es mantenen en bones condicions al voltant d’una desena d’aquests elements, segons Jaume Massó. D’aquesta forma, caldria citar entre les més destacades la del Gas Reusense, la del Molí, la bòbila dels Montseny, la de la Cereria Salvadó, la del forn Llevat, entre d’altres. Fent honor a la seva història de destrucció del patrimoni urbanístic que es va viure a les acaballes del franquisme i fruit de la bombolla immobiliària recent, altres fumeres com la de la darrera sedera van desaparèixer fa escassos anys juntament amb la fàbrica per construir-hi habitatges nous, com recorda Massó.

L’accident del passat diumenge tampoc és inèdit a Reus. Fa dècades un llamp també va afectar parcialment la del Molí (1863).Tot i així, el fet que l’element es trobi en un espai deshabitat a la Boca de la Mina el va salvar de l’enderroc, resultat que hauria acabat amb la més antiga i estèticament original per ser helicoïdal.

Diuen uns versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que “el cor de la tardor ja s’hi marceix, concertat amb fumeres delicades”, una fragilitat que, oportunament, un llamp es va encarregar de recordar als reusencs.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Antonio Zaragoza Mercade  04 d'Octubre de 2015

Sobre les fumeras.

He de felicitar a la Isabel Martinez per aquest treball dedicat a les coses de Reus, tan per la forma de tractarles com l'enfoc que els i dona. Sobre la Fumera que va rebre un llamp. L'ultim propietari, va ser l'Emilio Weguer de nacinalitat alemana. Els datos que aporta son interesants de les fumeras que conec. Resulta complicat recopilar apunts sobre les fumeras i altres temas locals. Pero el temas que tracta l'Isabel, estan ben cuidats, no vol dir que alguna cosa se li escapi. Referent a la de la Fabrica, ja uns datos que desconeixia que ha aportat el , Jordi Sabater Viella, estaba segur de que el fundador era l'Emilio Weger i las data es del 1911. Desconeixia que hagues estat el seu tataravi , Josep Pahi.No per aixo s'ha de desmeriexa la labor que en tota bona voluntat pot aportar algú, dels que sen preocupan.

Jordi Sabater Vilella  03 d'Octubre de 2015

La Fabrica de cal Pahí

Je es veu com anem d'assebentats de les coses de Reus. Le de veritat, que sembla que s'oblidin o que, intencionadament es distorsionen no sè per quin motiu.
La fumera del passeig Mata és l'antiga fábrica d'ácid Taràric que va axecar en meu tataravi Josep Pahí, i on s'extreia l'àcid tartàric, o Cremur Tartar de les mares del vi. Després, es va establir a Barcelona a Les Corts, i la fàbrica de Reus va quedar en mans del encarregat que es deia Véjar i que va continuar fins a meitat del XX.
De maner que, tot (o casi tot) el que s'ha dit del tema ès incorrecte.

Anton Baiges Gras  03 d'Octubre de 2015

Patrimoni reusenc en perill!

Gran article. Jo també la tinc fotografiada, la del Molí de la vila. Deu ser terreny privat, però caldria actuar-hi. La partida de Monterols, a l'entorn de la Boca de la Mina, encara és preciós...