Matino. Més que els altres dies. M'he proposat ser el primer d'arribar a les parades per no quedar-me sense el llibre que vull per aquest Sant Jordi. La rosa ja la compraré més tard, si és que els del PSC no les han deixat totes pansides. Objectiu principal, el llibre. El Llibre, amb majúscula. Se n'ha parlat tant que segur que serà el més venut, el més celebrat.
Ja tinc la primera parada a les envistes. Encara estan desempaquetant els exemplars. Els col·loquen ordenadament damunt la taula, una taula curosament envoltada, tal com mana la tradició, per la senyera de rigor. No veig el títol que busco. Ho pregunto al llibreter. Em mira estranyat. Em diu que aquest no el tenen.
Que estrany.
Continuo la meva passejada, neguitós. A la rastellera d'expositors que s'arrengleren, Rambla avall, la meva pregunta és la mateixa i exactament igual és la resposta que obtinc. Aquest títol no el tenim. No se'n solen vendre gaires, per Sant Jordi.
No em rendeixo. Persevero en la meva recerca. Haig de confessar avergonyit que algun llibreter es posa a riure obertament en sentir la meva demanda, altres em responen que és el primer cop que algú els el demana. Algun altre, més servicial i amable, m'aconsella esperar a demà i anar a una llibreria especialitzada, que allí segur que el trobaré. No puc esperar.
Em faig creus que el llibre que més impacte està causant a Catalunya ja no aquest any, ja no l'any passat, ja no aquest segle, sinó durant les últimes tres dècades, no tingui un racó entre L'analfabeta que va salvar un país, Els ambaixadors, La rossa dels ulls negres o Dies de frontera, que són grans obres literàries però, francament, no arriben ni a la sola de la sabata en impacte públic al volum que estic buscant. No hauria dit mai que seria tan difícil trobar una parada amb un exemplar de la Constitució.
Carles Ribera és periodista i historiador.
