Dissabte, 20 d'Abril de 2024

No volem que el capitalisme arruïni les nostres vides!

25 de Juliol de 2012, per Antoni Puig
  • Manifestació d'aquest passat dissabte a Reus

     

La gent de Reus hem decidit manifestar-nos perquè els governs (tant l’estatal, com l’autonòmic i el municipal) han encetat un procés continuat i prolongat de retallades que no fan altra cosa que degradar i precaritzar encara més les condicions de vida i treball de la majoria de les persones.

No contents amb haver retallat els serveis públics, i de danyar la salut i la dignitat de les classes treballadores, ara:

- Redueixen la prestació de desocupació, i això afectarà la gran majoria d’aturats presents i futurs i sobretot als que només poden accedir a prestacions d’atur baixes.

·Incrementen l’ IVA i altres tributs, i això no només colpejarà la ciutadania amb rendes més reduïdes sinó també, el petit i mitjà comerç local, majoritari a Reus.

- Rebaixen les cotitzacions socials que paguen els empresaris, i això amenaça la sostenibilitat de les pensions contributives i servirà d’excusa per a noves retallades, que patiran sobretot els pensionistes.

- Continuen pressionant econòmicament i laboralment els funcionaris (mestres, metges, etc), que ja estan patint la tercera onada de retallades . Estem convençuts que això és un espoli i una indicació perversa que s’utilitzarà per retallar els salaris a la resta de la classe treballadora.

- Redueixen regidors, i amb això es vol eliminar els grups polítics minoritaris i instaurar uns consistoris on només tinguin cabuda els partits que accepten les polítiques neoliberals.

Totes aquestes mesures lluny de crear ocupació i treure’ns de la crisi, ens empobriran, agreujaran la recessió econòmica, reduiran els ingressos i augmentaran el dèficit i deute públic. Tot plegat servirà perquè més endavant, Rajoy i els seus còmplices, ens amenacin amb noves retallades.

Els bancs espanyols han comès estafes que estan arruïnant a milions de persones. Algunes de les estafes ja han sortit a la superfície i podem comprovar que les seves conductes són molt pitjors que el que podíem imaginar. En les últimes dècades, els grans bancs s'han inflat de dividends, els seus directius han cobrat, i segueixen cobrant sous insultants, però ara necessiten l'ajuda pública i això ha conduït al desprestigi internacional del país. El més greu de tot és que aquest ajut s’està concedint amb l'aval de l'Estat a costa dels drets dels sectors més febles de la ciutadania.

L'economia espanyola està tutelada per la UE: el govern del PP accepta que Espanya sigui un país intervingut. La burocràcia europea exigeix austeritat, quan ja portem anys en els quals han empitjorat seriosament les condicions de treball i de vida de la majoria, l'atur creix i moltes persones es veuen obligades a abandonar els seus habitatges i seguir endeutades .

Els promotors de les mesures antisocials asseguren que són imprescindibles. No és cert!: hi ha moltes altres formes de reduir el dèficit i per garantir els drets socials.

Es podrien, per exemple, augmentar els impostos als més rics. També es podria perseguir amb tenacitat el frau fiscal. Però el govern està caminant en la direcció contrària, amb una amnistia fiscal que premia els defraudadors i que per tant acaba estimulant el frau. Fins i tot se’ls exculpa, com s’ha fet de manera successiva i reiterada amb alguns dels membres dels Consells d’Administració dels Grans Bancs.

Com una expressió més de les retallades de drets democràtics a què estem assistint, la policia ha arribat a reprimir en diverses ocasions i de forma desmesurada a les persones, inclosos periodistes, dones i nens, com es va poder veure recentment a la concentració a Madrid quan s’estava donant suport a la marxa minera. La brutalitat policial també queda en evidència amb les detencions selectives de persones compromeses en les lluites socials. El seu objectiu és dividir i atemorir, però no ho aconseguiran.

Darrera de les retallades hi ha interessos perversos. Un dels principals és la invasió per part del capital privat dels àmbits que es gestionen actualment de forma pública:

- mitjançant les retallades en sanitat es fomenta l’ús de mútues privades.

- amb la congelació de les pensions s’incentiva la contractació de plans privats promoguts per els grans bancs.

- la reducció d’inversions en l’escola pública i les limitacions en les plantilles en suposa el deteriorament i la tendència de l’alumnat cap a l’escola privada...

No es tracta, per tant, de retallades en funció d’una conjuntura econòmica, sinó d’un pla (més o menys elaborat) per assolir la màxima privatització possible de qualsevol tipus de servei públic, el qual abandonarà la seva funció de benefici social (de tots) per satisfer el benefici privat (d’uns quants) i deixarà als més humils a la cuneta.

Reus ja s’està convertint en un puntal avançat d’aquest procés privatitzador. El govern municipal -format per PP i CiU, dues formacions polítiques dretanes i neoliberals fins al moll de l’os - vol vendre’s el patrimoni municipal: privatitza la funerària i prova de fer-ho amb l'empresa municipal d'aigües, que tenen superàvit i amenaça als treballadors d’algunes de les empreses municipals. Mentrestant aboca diners en el Tecnoparc i en la Capsa Gaudi, dues sangoneres de les finances públiques.

Els darrers temps s’han posat al descobert una colla de conductes corruptes que també afecten a persones que han tingut un paper rellevant a la nostra ciutat. Nosaltres considerem que els corruptes han de ser castigat de manera severa.

No acceptem, en canvi, les explicacions d’aquells que ens presenten els corruptes com si únicament fossin pomes podrides o que ens diuen que tot el que ha succeït en el sector financer es deu a casos aïllats de cobdícia.

La corrupció, l’explotació econòmica, l’especulació immobiliària i la cobdícia financera, no són conductes aïllades. En aquests moments, són les expressions més visibles, però no úniques, del veritable paper i del contingut del sistema capitalista. Per aquesta raó nosaltres diem que estem disposats a lluitar contra aquest sistema. No volem que el capitalisme arruïni les nostres vides! Per tot això, hem decidit dir prou i hem sortit al carrer.

No podem tolerar que ens robin sistemàticament, en benefici dels grans empresaris i banquers.

Ha arribat l’hora d’organitzar assemblees d’aturats en barris i pobles, de lluitar units, tant els que estan aturats com els que encara tenen feina, d’ajuntar a tota ciutadania que pateix les retallades dels drets a la salut i a l’educació.

Hem d’avançar cap una acció prolongada i contundent, que incorpori totes les formes de lluites al nostre abans, des de concentracions i manifestacions fins a una nova vaga general.

- No a les retallades.

- Restabliment dels drets laborals i socials.

- No a les polítiques del capitalisme neoliberal.

- Rajoy dimissió, per mentider, lladre, dèspota, titella i traïdor.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

David  26 de Juliol de 2012

la seva actitut ara és acertda, però abans on estava?

 Sr.Puig després que el seu partit i el seu sindicat IC V i CCOO hagin deixat el panoramana actual no se com pot dir ara tot això i abans callar. Vosté tb estva a REDESSA de conseller?

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=26904

Jacob  25 de Juliol de 2012

Capitalisme

No crèc qué el capitalisme arruïni la vida de ningú. L´unic qué porta la societat a la precarietat és la manca de formació de la majoria de politics, la carença d´ética d´un percentatje dels qué governan a nivell d´Estat i de les Autonomies. El fet d´aprofitar-se de les circunstáncies en lloc de gestionar com cal els diners del contribuient. Tothom treu pit (ara no tan com abans) però la veritat es qué no han regulat bé les institucions públiques ni els bancs i caixes a través del Banc d´Espanya. I sobretot, no han previst la posible baixada d´ingressos abans de l´inici de la crisi. Ara, no hi ha un euro, ni per pagar, ni per fomentar el creixement