Dimarts, 23 d'Abril de 2024

Només un 2,5% dels 6.500 castells d'aquest 2013 han fet llenya

Els castellers podrien tenir un prototip per protegir les cervicals al maig del 2014 que limiti els impactes però permeti la mobilitat

28 d'Agost de 2013, per ACN
  • Actuació dels Castellers de Vilafranca a les Santes de Mataró del 2013 (horitzontal)

    ACN

Tot i el "rebombori" arran de l'accident a Gràcia en què un casteller va quedar ferit quan un castell va fer llenya, el director mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), les dades indiquen que les caigudes són "força infreqüents" i constata una clara tendència a la baixa en l'accidentalitat.

"És menys que l'any passat, que va ser 3% i es van fer més de 9.300, i molts menys que fa anys, com a mitjans dels 90, quan l'índex de caiguda era del 7%, ha reblat.

En aquesta línia, en una entrevista amb l'ACN ha defensat que l'índex de lesionabilitat de l'activitat castellera respecte altres esports en un règim federat com el futbol o el bàsquet demostra que no hi ha "més lesions".

Malgrat això, Castillo adverteix que la seguretat al 100% "no es pot garantir" perquè els castells són "de pràctica oberta" però remarca que des de la CCCC ofereixen formació i treballen amb l'objectiu que cada colla tingui un equip especialitzat en temes de prevenció, seguretat i atenció en cas de caiguda.

Prototip per protegir les cervicals

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va iniciar fa dos mesos un estudi per impulsar un protector de cervicals. "Busquem una mena de teixit que, mentre no hi ha caiguda ni impacte, permeti una total mobilitat, però en cas d'impacte allò queda rígid", ha reblat.

Malgrat que la CCCC no fixa cap calendari, espera que la propera jornada de prevenció de lesions al maig del 2014 a Barcelona es pugui presentar el prototip. "Estem en una fase molt inicial, en què no sabem quin dispositiu serà", ha afegit.

El procediment d'implantació que es plantegen és similar al del casc per als dosos i els pom de dalt: inicialment, fer un estudi i impulsar les primeres proves i, passats uns anys, instaurar-lo fermament "perquè sabíem que funcionava".

"Els resultat són boníssim, des que s'usa el nombre de traumatismes cranioencefàlics greus en la canalla s'ha reduït al 0", ha conclòs.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics