Dissabte, 20 d'Octubre de 2018

Notes sobre el Brugar, de Reus

07 de Setembre de 2012, per Jaume Massó

El topònim correcte de l'antic terme, de la partida de terra, del mas i del pi (i també ho hauria de ser del centre escolar) és BRUGAR, que ve del mot bruc. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, 'bruc' és un "nom donat a diversos arbustos i mates del gènere Erica, de la família de les ericàcies, de fulles petites i dures". Al mateix DLC no es recull el mot 'brugar', perquè la forma que s'hi cita és 'bruguerar' (matollar de bruc). La forma 'Burgar' és popular, per la dificultat de pronunciar la erra davant la u ('brugar' costa una mica més de dir que 'burgar'). Els documents anteriors al segle XVI recullen correctament la grafia Brugar, per bé que posteriorment començà a aparèixer-hi la forma 'Burgar', com si derivés de 'burg' o poble (cosa errònia, en aquest cas).

En Ramon Amigó ho explica molt millor al seu llibre Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus (Associació d'Estudis Reusencs, 1988, pàgines 114-116), per bé que ja n'havia parlat, més o menys extensament, a la primera edició del seu recull de topònims reusencs (1957) i a l'article que sobre 'El Brugar' publicà al setmanari Reus l'11 de juny de 1966 (núm. 739, p. 9).

Al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca (MASV) es conserven les restes humanes, els objectes del dipòsit funerari i àdhuc algunes de les lloses del sepulcre de fossa neolític que va aparèixer l'any 1968 a la partida del Brugar; entre altres llocs, Vilaseca en va parlar a l'article 'Els primers reusencs', publicat al setmanari Reus el 29 de juny de 1968 (núm. 846, p. 37-38). Així mateix, al Museu d'Art i Història de Reus es conserva la campana de l'església del Brugar, fosa el 1831 per Josep Pomerol, i que porta l'escut de l'antic terme del Brugar.

També hi ha documentació històrica al fons municipal de Reus conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Camp. En parlà l'arxiver municipal Ezequiel Gort, a l'article 'L'arxiu del Brugar el 1743', publicat Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus, núm. 13, hivern de 2006, p. 6-9.

D'altra banda, al llibre Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (Reus, 1933), de l'estudiós i fotògraf vallenc Francesc Blasi, que és un recull d'articles publicats prèviament a la reusenca Revista del Centre de Lectura, es pot trobar informació escrita i fotogràfica sobre l'antiga església o capella del Brugar i sobre la marededéu de l'Esperança.

Al segle XII, concretament l'any 1157, es va donar a poblar el terme, però la població no prosperà. Diria que el mas actual, força vell, és l'única casa que ha pervingut de l'ocupació moderna del Brugar, anterior a la incorporació (l'any 1842) al terme de Reus. El repetidament esmentat Amigó ja explicava (1988, p. 116) que rere el mas hi havia "ruïnes embardissades d'allò que podien haver estat altres cases".

Quant al mas suara esmentat, ara mateix no sabria precisar-ne els orígens cronològics. Pel que recordo, d'un cop que hi vaig anar fa molts anys, tenia aspecte (per la façana i la portalada) de ser del XVII o del XVIII, amb evidents reformes del XIX i àdhuc posteriors (els actuals propietaris segurament també hi han fet obres). L'esmentat Blasi (llibre de 1933, p. 115) aporta unes notícies alhora curioses i interessants sobre la cronologia del lloc: "Alguns honorables ciutadans de Reus projecten iniciar excavacions en els terrenys llindants a l'ermita del Burgà [sic].

En aquests terrenys, freqüentment es troben pedres treballades, la procedència de les quals poden descobrir el vel de la incògnita en què avui roman embolcallat el lloc del Burgà. A més a més, dissimulats a les parets del mas anexe [sic] a l'ermita, s'observen alguns arcs gòtics malmesos i se sap que algú de Reus posseeix trossos de pedra esculturada, provinents del terme del Burgà". No en tinc altra referència, sobre aquests elements solts, però potser paga la pena d'investigar-ho.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)

Comentaris

Clara Casaponsa  11 de Setembre de 2012

Brugar, Burgar, Burgà, ermita de l'Espèrança

 Soc Clara Casaponsa, la actual propietaria del Mas del Burga, i m'agrada dir que es un plaer veure l'interés per la cultura que tenim... (uns cuants) m'agradarie fer una crida a tots els que puguin aportar fotografies del màs o de l'ermita, o a qui pugui donar dades, fets i anégdotes que han viscut al màs o al terme. A veure si podem fer un bonic recull i esbrinem una miqueta més dels nostres antecesors. Sapigueu que el Màs del Burga/Burgar/Brugar es obert a tots els que ho desitgin, i no cal dir l'ermita de l'Esperança. Crec que li em de donar l'importancia que té, ni mes ni meins, i valorar el que ens queda. gràcies a tots per col.laborar.

Anton Baiges Gras  07 de Setembre de 2012

BRUGAR / L'OLIVER

Excel·lent article, Jaume. La Regidoria reusenca de Política Lingüística hi ha de posar fil a l'agulla ràpidament, encara que popularment alguns noms hagin arrelat amb la forma errònia. De la mateixa manera que cal normalitzar el nom 'escolar' de 'l'oliver', forma camptarragonina de l''olivera', com sempre s'havia dit. Som-hi, doncs!