Com a la resta d’Espanya, a Catalunya el dissabte dia 11 de juny es van constituir els nous ajuntaments sorgits de les eleccions del 22 de maig, llevat d'algunes excepcions en poblacions tan importants com Barcelona i Girona, on PP i ERC tenen dificultats per a acceptar els resultats de les urnes i els han impugnat davant els tribunals. Els nous ajuntaments hauran d'afrontar una situació especialment complicada, a causa de la greu crisi econòmica i de l'escassa capacitat de la Generalitat per a poder-los ajudar. A més a més, tot fa pensar que les diputacions seguiran sense donar el suport que caldria esperar-ne en el seu àmbit territorial i CiU també les utilitzarà, com fins ara ho han fet totes les forces polítiques, per a remunerar els quadres que asseguren el costós funcionament dels partits.
El pacte entre CiU i PP per a la diputació més gran, la de Barcelona, sembla que porti aquest camí. Els consells comarcals, un àmbit territorial dissenyat des de Catalunya no hauria de tenir els vicis que imputem a l'arcaica estructura espanyola de les diputacions. Tanmateix, a la pràctica, els consells comarcals han esdevingut diputacions en petit, amb pesades i costoses estructures de gestió, que fàcilment podrien ser suplertes per la mateixa Generalitat o pels ajuntaments de forma més racional.
Després del canvi de Govern a la Generalitat propiciat per les eleccions del 28N, la constitució dels ajuntaments sorgits de les eleccions municipals del 22M també ofereix un mapa municipal amb els colors de CiU. Les més que polèmiques negociacions a Badalona, Tarragona i el Vendrell, es van acabar quan la direcció nacional de la federació nacionalista va decidir aplicar la norma de respectar la llista més votada a les ciutats més destacades, on tenia la clau i hauria pogut desbancar el candidat més votat. En altres poblacions, per exemple a Sitges, la norma no es va aplicar.
Sembla que a Tarragona els dirigents nacionalistes locals van lluitar per arrabassar l’alcaldia al PSC, però la consigna de partit es va imposar. De totes maneres, malgrat les promeses del PP, Josep Fèlix Ballesteros no hauria d’oblidar la traïdora moció de Joan Miquel Nadal contra l’alcalde Josep Maria Recasens.
El PSC manté la majoria absoluta d'Àngel Ros a Lleida i el govern de Tarragona, alhora que perd feus històrics com Reus, Manresa, Igualada i Mataró. El PPC aconsegueix governar per primera vegada en dues ciutats metropolitanes com Badalona i Castelldefels. Per la seva part, ERC només aconsegueix mantenir l'alcaldia a tres capitals de comarca: Solsona, Montblanc i la Bisbal d'Empordà. La població més gran que governaran els republicans serà Sant Vicenç dels Horts.
A l'àmbit espanyol, el coordinador general d'IU, Cayo Lara, va denunciar que el PSOE hagi entaulat pactes amb el PP en almenys quinze municipis espanyols en què les alcaldies haurien d'haver correspost a la seva formació per ser la llista més votada. Lara va sortir al pas de les crítiques rebudes pel fet que regidors d'uns quaranta consistoris hagin permès, amb el vot o l'abstenció, que el PP governi, en comptes de facilitar acords amb el PSOE. Segons el coordinador general, edils socialistes es van comportar de la mateixa manera en una quinzena de localitats, impedint a IU fer-se amb el comandament a través de majories d'esquerres. Un dels casos va ser el de Cangas del Narcea (Astúries), on IU, la llista amb més vots, no va comptar amb el suport del PSOE, que hi va donar al PP perquè els populars es fessin amb el bastó de comandament.
Tot i haver reeditat la 'pinça' PP-IU de 1995, el dirigent de la coalició d'esquerres ha posat èmfasi que els socialistes haurien de fer autocrítica en haver estat també responsables de que no s'hagin tancat pactes en alguns municipis. Aquesta situació es va donar a Brazas (Càceres), on IU va afavorir el PP després que el PSOE es negués a substituir el seu candidat, involucrat en un procés judicial. Lara va recordar que en un 85% dels ajuntaments on era possible el pacte PSOE-IU s'ha donat, com a Saragossa o Toledo.
La divisió de l'esquerra sembla no tenir solució. Mentrestant, la dreta triomfa arreu. De totes maneres, desitjo molta sort als nous alcaldes i regidors que han pres possessió i espero que tinguin el màxim encert en benefici dels ciutadans.
Sebastià Barrufet és periodista
