El 8 de juny de l’any 2001 el Ple Municipal va nomenar Ramon Marcer Buti primer síndic de Greuges de Reus, amb l’encàrrec de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns de la ciutat en relació amb l’actuació de l’Ajuntament i dels organismes que en depenen. Al llarg d’aquests 15 anys han exercit també el càrrec Francesc Palacín Artiga, Misericòrdia Vallès Freixa, i jo mateix, que vaig ser nomenat el 27 de gener de 2012 per un període de 5 anys.
Com a ciutadans de Reus ens hem de felicitar per l’existència d’aquesta institució, en relaicó a moltes altres ciutats que no la tenen, i el que encara és pitjor, en relació a ciutats que l’han tingut però que després l’han eliminada o no s’ha nomenat nou síndic quan per qualsevol causa la persona que exercia aquest càrrec ha cessat.
Que un Ajuntament creï aquest institució per a mi suposa tres coses: la primera i més important, valorar al màxim cada persona oferint-li una nova oportunitat d’exercir els seus drets quan pensa que aquests no han estat reconeguts per les vies ordinàries; la segona, el reconeixement per part de l’Ajuntament que no totes les coses es fan bé encara que així s’intenti i que l’aplicació literal de la llei en casos concrets pot donar lloc a situacions precisament no volgudes per la llei; i la tercera, deixeu-me que la qualifiqui d'interès per part de l’Ajuntament, ja que estic segur que la institució estalvia procediments administratius i fins i tot judicials quan, des de la immediatesa entre el síndic i el ciutadà i la tranquil·litat que suposa l’exposició detallada dels fets, es pot fer veure a aquest ciutadà que no sempre té la raó i per tant accepta el que per ell, en un principi, havia estat resultat d’una mala gestió municipal.
Per mi, un tret fonamental de la institució és la proximitat entesa entre ciutadà i síndic i també entesa entre Ajuntament i síndic. El ciutadà no se sent cohibit davant del síndic ja que el veu com una persona, aliena a l’Ajuntament, amb l’únic objectiu d’ajudar-lo, però aquesta ajuda no seria possible si a la vegada l’Ajuntament denegués la informació que se li demana referent a aquell cas concret. La confluència entre la versió del ciutadà i la informació de l’Ajuntament ajuda el síndic a formar-se el criteri que amb tota mena d’explicacions transmetrà a l’interessat, i que suposarà continuar amb la tramitació de la queixa o argumentar la no raó de la mateixa.
Com a actual síndic em toca felicitar-me pels 15 anys d’existència de la institució i expressar el meu agraïment a la ciutat que m’ha fet la confiança d’exercir el càrrec. Faig meves tres paraules amb què va acabar un antecessor meu en una de les seves presentacions de la memòria al Ple Municipal: em sento honorat, agraït i responsabilitzat.
Pere Pagès és Síndic Municipal de Greuges de Reus.
