Cookie control
Dijous, 22 d'Agost de 2019

2017: una certa capitalitat cultural de Reus

02 de Maig de 2016, per Biel Ferrer

La capitalitat ben entesa (de la mena que sigui) és un concepte que ve de dins i va cap a fora i retorna cap a l'indret d'on neix. Una ciutat no pot pretendre ser capital de res si abans no n'és de les persones que l'habiten i si no és generosa en relació amb la comarca i el territori a què fa servei. Dit això, parlem-ne, de la capitalitat cultural de Reus durant l'any 2017, en què, per cert, també tindran lloc els Jocs Mediterranis a Tarragona, la ciutat veïna amb la qual hauríem de mirar d'entendre'ns de tu a tu i no només per qüestions culturals (l'esport també pot ser una forma de cultura, de fet), sinó també en infraestructures, en aspectes econòmics...

També hauríem de tenir una mirada oberta vers el Baix Camp: l'escoltarem, el Baix Camp? I amb el Camp, hi farem res? La capitalitat cultural d'una ciutat neix de l'empenta que els ciutadans tenen per impulsar tot de serveis, activitats i institucions. I sabem que Reus és una ciutat que gairebé sempre s'ha fet, sobretot, de baix a dalt; no gaire i no pas a l'inrevés, però també. Una governança equilibrada hauria de nodrir-se dels dos vectors en dansa: el primer, iniciativa ciutadana, vitalitat associativa; el segon, impuls institucional, política cultural. Del que en sé fins ara, de les intencions per vertebrar l'any 2017 a Reus com a capital de la cultura catalana, puc parlar-ne bé: ja en tenim imatge (ben trobat, el panot del Gaudí... tot i que crec que caldria revisar el discurs que en fa el Centre Gaudí, especialment de la vinculació del personatge, partidari declarat de la independència, amb la idea del país, de la nació), una convocatòria oberta a la participació ciutadana a fi de fer-hi propostes (que hauria de ser no només una trobada d'un dia, sinó un procés participatiu), un calendari per a l'elaboració del programa (al juny, tancament d'elaboració; a la tardor, presentació) i quatre eixos inicials de treball, com són la història i el patrimoni, les festes i la cultura popular, l'art i la creació, i la literatura i el pensament (que caldria esmicolar i dividir, relacionar i globalitzar).


Crec que la capitalitat cultural de l'any vinent cal que l'aprofitem perquè Ajuntament i ciutadans (organitzats o no) ens trobem i reflexionem per fer un estat de la qüestió de la cultura a la ciutat i per rumiar entre tots cap a on podem anar... no només per fer un programa d'un any, sinó mirant més lluny. La millor manera de reflexionar-hi crec que és creant grups de treball del sector cultural (i més enllà i tot) sobre la base dels quatre eixos inicials esmentats suara, que responen a subsectors de la cultura de la ciutat (probablement, ultra les sessions presencials, una eina telemàtica de participació també fóra adient). En aquests grups de treball, hi caldria fer un cert balanç de la situació actual, explicar el que fa i el que vol fer cada entitat i, finalment, fer un exercici d'anàlisi sobre quins objectius de ciutat podem compartir i de quina manera: fer allò de somiar quan es vol constituir una comunitat d'aprenentatge (a Reus, en tenim una: l'escola Alberich i Casas, i funciona molt bé). Aquests grups de treball podrien tenir continuïtat integrant-se a l'estructura orgànica de l'IMAC. El programa de la Capitalitat cultural 2017 no ha de ser el resultat de sumar i amuntegar propostes, sinó el producte d'una estratègia compartida per assolir certs objectius culturals de la ciutat per mitjà de coses que farem entre tots havent-ne enraonat, de cada subsector, però també, en general, de tot. Cal comptar, també, amb la professionalitat i el bon criteri dels tècnics municipals, distribuïts en els diversos àmbits i espais de l'Ajuntament (museus, IMAC...) i d'altres regidories i sectors socials (empreses que poden patrocinar, associacions de veïns que ens parlaran dels barris...). La participació ciutadana és un procediment que algú ha de facilitar, vehicular i fer que es converteixi en acció: al final, és, al cap i a la fi, una decisió política, la que s'ha de prendre a fi de marcar unes determinades línies d'actuació, però si aquesta decisió és participada i també assessorada pel coneixement (URV, autortitas...), millor.


Pel que fa al primer eix (Història i patrimoni), convindria identificar mancances i recuperacions pendents: dues de les assignatures pendents de recuperació patrimonial d'ençà de la guerra civil són la torreta modernista de cal Navàs i l'orgue barroc de l'església Prioral de Sant Pere (malmesos pels dos bàndols en conflicte; la Generalitat republicana, al bell mig, intentant de salvar tot el que es podia) i potser caldria estudiar com assumir-ne la recuperació definitiva; valorar la reedició amb format popular de la història de la ciutat... Pel que fa al segon eix (Festes i cultura popular), potser caldria valorar i repensar el seguici, entre d'altres formes de celebració; fer l'edició sonora de les músiques de la festa major amb l'Aula de sons i l'ESMUC; reconèixer sense recances les manifestacions d'altres cultures no catalanes presents a la ciutat...

Pel que fa al tercer eix (Art i creació), en les arts plàstiques, que el crític i professor Abel Figueres enllestís la seva monografia sobre la dècada d'or de l'art contemporani a Reus (la dècada dels anys 80 del segle XX) fóra una excel·lent notícia... i lligar-ho amb l'organització de Tallers oberts d'artistes locals d'ara (ruta pels diversos tallers d'artistes de Reus, amb la col·laboració de l'Escola d'Art i Disseny, la Sala Fortuny del Centre de Lectura, les dues galeries d'art que viuen tal vegada miraculosament i de l'institut Gabriel Ferrater on s'hi cursa Batxillerat Artístic); també caldria revitalitzar el Centre de la Imatge, CIMIR, que no s'hauria de reduir a fer una funció únicament d'arxiu i documentació i que, doncs, es mereixeria atorgar-li vida i activitat perquè esdevingués un indret on gaudir d'exposicions, de tallers, de conversa a l'entorn del món de la imatge. O ajudar a consolidar la programació que ja es fa per part de l'AMCA i de l'Associació de Concerts o l'activitat de les nombroses corals que ja han estat capaces de trobar-se per cantar plegades... Pel que fa al quart eix (Literatura i pensament) convindria recuperar el document Litera@Reus, de l'any 2011, en què diverses entitats de la ciutat es van trobar per reflexionar sobre el fet literari a la ciutat, del qual destacaria, pel que fa a l'objectiu del foment de la lectura, la difusió conjunta de tota l'oferta de clubs de lectura de la ciutat i comarca (de fet, ara ja una vegada a l'any se'n fa una trobada)... i escoltar amb molta atenció les idees del ric i divers món de les companyies teatrals de la ciutat mirant de potenciar la seva participació en la programació de tots els teatres de Reus, amb la difusió conjunta mitjançant la pàgina www.teatresdereus.cat i una publicació amb suport de paper.

Que en quedi re, de tot plegat, també és un bon propòsit, és a dir, pensar en coses que quedessin tant materialment com també organitzativament. Per exemple, la recuperació o l'inici de recuperació de cert patrimoni malmès i reivindicat; la realització d'un acte de ciutat en el qual fer lliurament dels premis literaris i d'altres arts que tingui continuïtat en el futur, una certa coordinació d'activitats previstes per tal d'evitar coincidències i incompatibilitats de dates (fins a cert punt factible mitjançant alguna eina telemàtica, tal vegada amb la revisió de la utilitat i la funció del web www.entitatsreus.cat)... Imaginar una ciutat culta pot ser també i sobretot cosa de la gent jove i poc coneguda o de persones que es troben en risc d'exclusió social i que té coses a dir-hi: iniciatives com Reus Circ Social o Llibres Solidaris bé mereixerien ser escoltades... Escoltem-la, doncs, la gent de Reus, i fem-la interaccionar, és a dir, donem-li la veu, a aquesta gentada que conforma el món de Reus, fet de reticències però també de complicitats, destriant ocurrències i evidències. Obrim la ciutat com qui enceta una magrana i a veure què hi trobem a dins.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ramon Salvat  05 de Maig de 2016

Preguntes

El bon article d’en Biel Ferrer m’inspiren unes reflexions en forma de preguntes sobre la cultura i Reus, en la seva vessant mes prosaica -però necessària- : ¿entendran algun dia les nostres màximes institucions i els nostres mes elevats polítics el potencial que te la cultura en el creixement econòmic de la ciutat? ; la cada cop mes minsa industria local i els seus empresaris en cap, ¿entendran que el mecenatge cultural es una forma de prestigi social, però també una Inversió econòmica a curt i mig terme? ; la gran institució bancaria del país, “Caixabanc” per mes senyes, ¿és dignarà algun dia a fer aportacions a la ciutat en cultura, similars, o iguals, a les que fa a altres zones del territori mes “costaneres”?. A risc de que se’m titlli de materialista, jo les formulo en veu alta.