Darrers dies de la campanya electoral d’uns comicis que marcaran el futur polític i social de Catalunya. Unes eleccions que han fet trencar pactes de govern, mutar llistes, crear noves coalicions entre partits o entre aquests i la “societat civil” i on la campanya esta marcada per la demagògia, el populisme i una crispació en augment entre candidats i al carrer, que gens ajuda per poder mantenir un debat serè i constructiu.
Uns dies en que la polarització del debat entre independentisme i unionisme és extrema i intencionadament patrocinada entre els mitjans de comunicació, lobbies i think tanks d’ambdues bandes de l’Ebre, on s’intenta encabir a tothom sense plantejar cap possibilitat d’un full de ruta alternatiu. Les al·lusions constants al sentiment de pertinença a una identitat nacional, catalana o espanyola, i el discurs insistent de la por al que aquesta darrera setmana s’ha sumat el sector financer i el Banc d’Espanya estan portant la crispació a uns nivells inaudits. A més, els recursos a la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retransmissió de la diada de l’11 de setembre que alguns partits entenien com un acte de campanya i les queixes formals a la direcció d’informatius de TV3 són altres dos exemples més del conflicte en quant a la qüestió nacional. Un conflicte que alguns intenten utilitzar per tapar la qüestió social quant aquesta està intrínsecament lligada a la qüestió nacional.
U
na campanya on l’anhel de regeneració democràtica i de canvi polític i social de la població ha portat a que places i carrers, centres cívics i altres espais públics estiguin de gom a gom en els diferents actes de les candidatures. Alhora la proliferació de debats televisius amb altíssims nivells d’audiència ha servit d’altaveu als i les candidates que han confrontat els seus arguments. Independència, sortida de l’Euro, “corralito”, un país millor, justícia social, impagament del deute, crisi, retallades, sobirania real, investidura d’Artur Mas, declaració unilateral de independència (DUI), referèndum vinculant, corrupció, 3%, indefinició programàtica, desigualtats socials, sostenibilitat de les pensions, procés constituent, dret a decidir, estructures d’estat, reforma constitucional i ruptura del règim són alguns dels temes estrella.
En quant als fulls de ruta sobre la qüestió nacional hi ha per a tots els gustos: desconnexió negociada amb l’Estat, DUI, reforma constitucional federal, referèndum d’autodeterminació, immobilisme i recentralització. Diferents fulls de ruta que només es podran dur a terme si s’articula una majoria amplia al Parlament de Catalunya que pot estar condicionada a mesures com un pla de xoc per rescatar a la ciutadania i/o a la investidura d’un president de “consens”. És per això que fins a darrera hora totes les candidatures disputaran fins a l’últim vot, unes per no dependre de ningú per formar govern i aplicar el seu full de ruta particular i altres per obtenir el màxim d’escons per tenir la força suficient per condicionar a la resta i defensar els seus interessos. Al respecte la disputa dels vots de l’àrea metropolitana de Barcelona així com d’altres ciutats populoses, els intents d’activació del vot dels abstencionistes i/o dels indecisos, la crida al vot útil, etc. és una constant en aquesta campanya del 27S. Així, són les eleccions en que els líders dels partits d’àmbit estatal més s’han prodigat en la campanya: Rajoy, Sánchez, Rivera, Garzón i Iglesias estan sent protagonistes actius de les candidatures a les que donen suport i criden a una participació que pot ser realment elevada.
Finalment enquesta rere enquesta sembla ser que hi haurà una majoria d’escons independentistes al Parlament de Catalunya però no queda tan clar si hi haurà o no una majoria de vots. A partir d’aquí moltes qüestions queden per resoldre: quines aliances? quins fulls de ruta? quines alternatives? qui presidirà la Generalitat? quin govern? quines polítiques públiques i a favor de qui? i, quina relació amb la resta de l’Estat? Un futur incert en un context de crisi econòmica, política i social. Oportunitat per canviar-ho tot o amenaça d’inestabilitat?
A partir de la nit del 27S primeres respostes al laberint català però recordem que, com deia el poeta Miquel Martí i Pol, “tot esta per fer i tot és possible”.
