En moments com els actuals, en què les ideologies es dilueixen en els marasmes mediàtics i espectacles amb tertulians cridaners, és quan més es valoren les conviccions. És obvi que una convicció comporta una idea, i que aquesta no equival a utopia, sinó que es sustenta en el desig que hom té per fer avançar la realitat. I les conviccions són inherents a la condició de polític, de polític que entén la política no només per a guanyar eleccions i atresorar el poder, sinó com a expressió de la voluntat del poble per defensar els seus interessos comunitaris. Per això, la militància en un partit té sentit només quan és fruit d’un compromís cívic contret amb la comunitat, ja que l’afiliació política és una manera de viure inscrita en la pròpia comunitat humana.
Qui ha entès la política com un servei als altres ha estat l’Albert Vallvé Navarro, personatge polièdric que, amb una naturalitat pròpia de l’exquisidesa britànica, ha sabut dignificar qualsevol representació que ha exercit, ja sigui com a senador, com a tinent d’alcalde, com a vicepresident de la Diputació o com a Magí de les Timbales. La saviesa popular ho exemplifica contundentment amb la frase: “De porc i de senyor se n’ha de venir de mena”
En la persona de l’Albert Vallvé s’hi troba l’essència d’aquest país nostre, pastat amb orígens i procedències diverses. Els Vallvé, originaris del Baix Camp, es proclamaven fidels seguidors dels postulats carlins. “Déu, pàtria, rei i furs” era la seva bandera, ideologia en estat pur, tradició, arrelament a la terra, i, com no, creences de pedra picada. Els Navarro, provinents de terres aragoneses, aportaren el sentit liberal i obriren els horitzons vers una modernitat que s’importava d’Anglaterra. Solatge perfecte per entendre, com ho fa l’Albert, que la llibertat no és només poder triar entre opcions; la llibertat és la creativitat personal de poder-se apropar a l’altre, amb actitud de proximitat, de servei i d’estimació. Aquesta és la paradoxa de la llibertat, esdevenim lliures, com ho ha estat sempre l’Albert Vallvé, en la mesura que soldem el vincle que ens uneix als altres des de la nostra consciència de rectitud intel·lectual i amor.
Les parades del mercat dominical del Pla de La Seu, les sales dels jutjats de la demarcació, els despatxos de les seus municipals i provincial testimonien més que ningú la bonhomia, l’afabilitat i l’esperit lliure de l’Albert Vallvé, el qual comprèn que la persona transcendeix els límits temporals, atès que la transcendència és la valoració de la pròpia realitat que no comença i acaba en ella mateixa. Com a dones i homes, heretem el que han forjat generacions passades, i som capaços de fer coses per a més enllà de la nostra mort.
L’Albert Vallvé és un ciutadà actiu, que implica ser militant de la vida d’un mateix, de la projecció envers els altres. Creant una interrelació d’exigència en l’àmbit íntim amb la seva projecció social és com viu la consciència ciutadana. N’és una bona mostra la rastellera d’associacions i entitats de les quals n’és soci, militant o congregant, ja sigui la Germandat del Monestir de Santes Creus, diversos centres d’estudis locals, congregacions i confraries de la Setmana Santa, o el Consilium Vinorum Tarraconensium. Fins i tot, en l’etapa universitària a Saragossa, va presidir una penya taurina.
Militant d’Unió Democràtica de Catalunya des de 1984, ha servit el partit amb fidelitat i dignitat, ho ha fet com a president del comitè local i intercomarcal, com a conseller nacional, o com a membre del Comitè de Govern. Mèrits aquests que han fet que els seus companys de partit l’hàgim distingit amb la primera insígnia d’or d’Unió Democràtica de Catalunya a Tarragona, honor més que merescut per qui durant anys ha estat l’ànima d’Unió a la ciutat, una ànima amassada els valors socialcristians, amb la tradició del catalanisme integrador i oberta a Europa.
Josep M. Prats és cap local d’Unió a Tarragona.
