Cookie control
Dissabte, 07 de Desembre de 2019

Alcohol o enoturisme?

11 de Novembre de 2016, per Josep Huguet

Catalunya rep una quarta part dels turistes estrangers que arriben a l'Estat, i entre Catalunya i les Balears, pràcticament la meitat. Només el mes de juliol Catalunya va rebre 2.422.110 turistes estrangers, el 25% del total; i del gener al juliol van arribar a Catalunya 10.082.516 turistes, més del 23% de tots els que van arribar a Espanya. Això significa un increment en l'acumulat de l'any del 4,7%.

De fet, Catalunya tancarà l'any amb un nou rècord en nombre de turistes estrangers, que poden arribar als 18,2 milions, i d'ingressos, que deixaran uns 16.2000 milions. El francès és el primer mercat estranger, amb un 26%, seguit pel britànic, amb l'11%. El turisme rus ha crescut més del 5%. I el mercat asiàtic portarà un total d'1,2 milions de turistes a Catalunya. Tot i representar el 7% dels 17 milions de turistes internacionals els asiàtics generen el 20% de la despesa del turisme estranger.

És evident que Catalunya gaudeix d'un plus d'increment degut a la inseguretat en altres zones de tradició turística, però ja fa temps que és estructuralment una àrea líder a la Mediterrània. Aquesta situació comença a provocar en els punts de més càrrega turística desajustos i conflictes amb la població local. I, el què fa pocs anys era impensable, un cert replantejament, per part de l'empresariat de l'hostaleria, sobre quin és model de cara el futur.

Enguany, per exemple, i malgrat l'oposició de l'Ajuntament, es va tornar a celebrar el Saloufest. Els joves es van allotjar en hotels de tres estrelles i apartaments. El viatge i estada completa es movia entre 260 i 330€ per quatre nits. Ha estat la setzena edició del festival escolar que amb excuses pseudoesportives promovia la increïble vida nocturna amb accés a bars i begudes barates. La ingesta d'alcohol i potser d'altres substàncies provoca escenes de greu incivisme i modes suïcides com el "balconing" que ja ha segat diverses vides en diverses destinacions de turisme de massa.
La insolidaritat d'alguns empresaris del sector tant en el cas dels que a Salou connectaven amb Sol Active Tours i el touroperador I Love Tour, com els que a Lloret tibaven l'electricitat i el gas de la xarxa pública, agreugen la mala imatge que molts cops té aquest àmbit empresarial en detriment dels bons professionals que donen qualitat i gestionen el prestigi de la destinació.

Finalment, el Saloufest ha plegat. La pressió social ha fet renunciar a l'empresa organitzadora. La plaga es traslladarà a algun altre indret mediterrani amb fam de turistes.

Ara bé, val més tard que mai. Però hem de recordar que algunes institucions públiques i patronals de costa, no fa gaires anys, posaven a parir el Conseller de torn quan s'atrevia a dir que el turisme de platja- que era i havia de continuar essent molt important- era massa de marca blanca. I que per això atreia turisme barat i tenia riscos – que les circumstàncies mundials de moment han minorat- de competència forta de països emergents, més barats, amb platges més verges i amb més exotisme.

Ara sembla que els responsables actuals de Salou volen passar full del turisme alcohòlic i es centren en buscar turisme d'esport i turisme jubilat, així com en deixar-se arrossegar per l'efecte tractor del complex Port Aventura i les noves instal·lacions que hi naixeran.
Però a part del turisme de ressort no es nota encara que els dirigents posin l'accent en els elements que poden singularitzar les platges de la Costa Daurada, que no són d'altres que els culturals; com a tot el món i tal com recomana la OMT i la UE pel que fa al turisme sostenible. Turisme cultural en un sentit ampli: paisatge humanitzat, patrimoni històric, patrimoni immaterial del passat o viu, del que formen part les festes populars i la gastronomia.

Caldria, en canvi, prendre nota positiva de l'any que l'Agència Catalana de Turisme ha declarat de la Gastronomia i l'Enoturisme, per posar-se en sintonia amb les regions més avançades del món que mouen milions d'usuaris. I que quan Barcelona comença a tenir revoltes en barris per sobrecàrrega turística i pels efectes negatius sobre serveis i cost de la vida pels habitants, es planteja una política de descàrrega, disseminant el turisme cap a l'àrea metropolitana i l'interior amb la campanya Barcelona és més. I un dels vectors d'aquesta desestacionalització i descentralització serà el turisme enogastronòmic.

La Costa Daurada, amb alguns casos d'èxit de la darrera dècada: Reus amb el comerç i Gaudí; i Tarragona amb Tàrraco i la ciutat vella, té encara molt per jugar si és capaç de pensar, no en termes de quantitat, sinó de més qualitat i més despesa per turista. Quatre denominacions d'origen vitivinícola, l'oli, els productes del camp i la proximitat del Delta. I tot el patrimoni material de l'interior. I especialment de l'immaterial, amb un escàs o nul aprofitament, fins ara.

Josep Huguet i Biosca és conseller d'ERC d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller de Comerç, Turisme i Consum de 2004 a 2006.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics