Després de les eleccions generals celebrades al maig, Algèria (40 milions d'habitants) torna a assumir el paper de país estabilitzador de la costa sud del Mediterrani, una bona notícia pels interessos estratègics i comercials d'Espanya, convertida des del 2013 en primer client d'Algèria i quart proveïdor, amb 30 acords bilaterals vigents i presència permanent d'empreses espanyoles a sectors com la construcció, les infraestructures, l'enginyeria, l'energia, les finances o els serveis.
Recentment, una gran tecnològica espanyola ha guanyat el concurs per gestionar la fiscalitat d'Algèria, i empreses espanyoles dels sectors eòlic i solar estan entrant en projectes d'envergadura per combatre el dèficit energètic, diversificar el parc de generació i desenvolupar sectors bàsics com la ramaderia i l'agricultura.
En aquesta nova etapa de les relacions bilaterals, les autoritats del país, començant per la seva ambaixadora a Espanya, Taous Feroukhi, segueixen reclamant una major implicació de les pimes espanyoles, que tenen fama ben guanyada d'empreses eficients i àgils a l'hora d'implantar-se a països en transició d'una economia fortament estatalitzada a una altra amb presència creixent del sector privat.
El context econòmic és favorable i garantista, i a Algèria fa falta tecnologia, formació i finançament per donar pas a una acceleració del procés de modernització de la seva economia. Aquest horitzó el perfilen previsions com la del Banc Mundial, que anticipa un creixement del PIB algerià del 8,3% pels pròxims tres anys.
El Govern algerià coincideix amb tots els empresaris espanyols en què el focus és la cooperació empresarial, no només la inversió directa al país; i ja en aquests moments les empreses espanyoles poden associar-se amb pimes algerianes i gestionar els seus negocis. La bona notícia per afegir a aquesta dada és que durant els últims anys, les pimes algerianes estan experimentant un interessant creixement que ha repercutit directament en la balança de transaccions corrents, que aquest any entra a xifres altament positives (+24,48%), segons dades del Banc Santander.
Els analistes internacionals més rigorosos coincideixen amb les autoritats algerianes en què el futur d'Algèria està condicionat a l'obertura de la seva economia, si bé el govern ha deixat clar que mantindrà el control de sectors estratègics: petroli, gas i telecomunicacions, perquè no passin a ser controlats per companyies multinacionals.
L'any passat, el govern va apostar per noves mesures destinades a l'obertura del sector empresarial a la participació activa i col·laboradora d'empreses estrangeres als sectors econòmics nacionals i prova d'aquesta aposta és l'eliminació de l'autorització prèvia de Consell Nacional d'Inversions abans d'iniciar un projecte.
Els experts espanyols tenen la gran oportunitat d'establir-se com productors-proveïdors i refermar definitivament la seva posició al mercat nacional algerià. Un exemple clar d'oportunitats l'ofereix el sector agroalimentari, que lluita per reduir la seva dependència de les importacions a favor de projectes industrials agroalimentaris amb participació estrangera, model que ha experimentat un increment del seu pes sobre el PIB del 23,5% en només cinc anys.
Les relacions comercials entre Algèria i Espanya tenen molt marge de millora, sobretot a sector clau com energia, agroalimentari, infraestructures, turisme i producció de béns pel consum ciutadà.
Als algerians, els agrada recalcar que "si Algèria pot triar, tria Espanya". Per diversos motius, però tots relacionats amb un sentit d'afinitat i empatia vers el país. No existeixen entre els nostres pobles ni deutes històrics pendents ni conflictes larvats; la proximitat geogràfica és evident; la coincidència d'interessos geoestratègics resulta inqüestionable i tenim moltes semblances pel que fa a la manera d'entendre les nostres vides personals i familiars; per sobre dels tòpics i estereotips, que encara nien als nostres imaginaris col·lectius.
