Ben avinguts, però per separat. Òmnium i l’ANC reeditan la campanya Ara és l’Hora, que van impulsar conjuntament mesos abans del 9-N, però amb canvis organitzatius importants per evitar els problemes interns que es van generar llavors.
Ara es vol aprendre dels errors i encerts, i per això s’està treballant en un sistema renovat. D’una manera semblant a la fórmula política pactada per al 27-S, a què l’independentisme concorrerà en llistes separades però amb la possibilitat de fer-ho rere un mateix afegitó a mode de marca electoral, la campanya de mobilització de les grans entitats sobiranistes es planteja mantenir un únic paraigua, que en principi serà el mateix Ara és l’Hora, però amb autonomia plena perquè cadascuna organitzi els seus actes, mentre les feines comunes s’assignaran a una o altra entitat, tot plegat en funció de les seves possibilitats i la seva estructura.
L’ex-eurodiputat i ex-militant d’ICV Raül Romeva serà el responsable, per part d’Òmnium, de la campanya de la plataforma Ara és l’hora per a les eleccions del 27-S. Després d’haver deixat l’escó al Parlament Europeu i haver plegat del partit per incompatibilitat amb la seva posició sobre el procés, Romeva s’ha situat en una segona línia política. S’havia especulat sobre quin seria el seu futur i cap on dirigiria el seu discurs independentista, que havia començat dins d’Iniciativa. Ara té una feina concreta, que serà la de co-dirigir un equip de persones en el marc de la campanya Ara és l’hora per al 27-S, focalitzada en fer que el vot indepedentista guanyi en les eleccions del 27 de setembre.
Ara és l’hora -la plataforma que agrupa l’ANC i Òmnium Cultural- ha engegat una campanya de mobilització per la Diada i de cara a les eleccions del 27 de setembre, a través del vídeo “On tot comença”. Centenars de voluntaris faran trucades per arribar de manera més directa als ciutadans, i també hi haurà la campanya “10+”, que consisteix en reflexionar amb deu persones sobre el futur polític de Catalunya.
L’estratègia d’Espanya és la que han emprat sempre. Ells a manar i els altres, a creure. S’ha de complir la llei, diuen. La llei que s’han fet a mida i que la interpreten aquells que posen a dit als tribunals. Jutges “conservadors” i “progressistes”, diuen. Però ves per on, quan es tracta de legislar sobre Catalunya tots es transformen en“ultraconservadors”. És qüestió de majories, diuen. I saben perfectament que, si parlem de majories i estan en joc els interessos de Catalunya d’una banda i els de la resta d’Espanya per l’altra, els catalans sempre tindrem les de perdre.
Estem cada vegada més a prop del “tot” o “res”. Es tracta de reconèixer-nos a nosaltres mateixos com a ciutadans lliures d’una nació que també volem lliure i digna. El nostre objectiu ara és aconseguir-ho democràticament. L’actuació del govern de l’Estat és tan grollera que, sovint, fa l’efecte contrari al que pretén i, amb raó es diu, que molts dels ministres d’Espanya, amb les seves actuacions, són una fàbrica de nous independentistes. Perquè, com es pot aguantar una involució tan profunda com la que s’està portant a terme des del govern del PP sense fer-hi front?.
La resistència de l’Estat s’entén. No volen perdre la gallina dels ous d’or. Quan escoltes segons quines manifestacions polítiques i la xerrameca d’aquells tertulians que insisteixen una i altra vegada amb els dèficits que patim a Catalunya i els atribueixen, només, a les “polítiques de dretes” del govern català i amaguen totes les circumstàncies judicials, polítiques i econòmiques que estem patint per part de l’Estat, que actua amb la intenció manifesta de fer quedar el govern de la Generalitat com un inepte i un corrupte digne, només, de ser portat als tribunals ja saps perfectament de quin peu calcen i a quin ideari serveixen.
Diuen que els independentistes dividim la societat catalana. Per desgracia fa temps que està dividida entre: democrates (nosaltres) i antidemocrates (ells).
