Dimecres, 21 de Novembre de 2018

Ara mateix, sense gaires esperances

23 d'Agost de 2018, per Xavier Guarque

Som on érem, amb un jutge que ha campat al seu aire, jugant amb el que a fora d'Espanya no és delicte i conseqüentment no mereix ni presó ni mesures preventives, i transformant-lo a Espanya en el delicte més perseguible, condemnable i que s'ha de vigilar preventivament amb totes les mesures hagudes i per haver.

I jugant, també, amb el vot personal i sobirà de més de dos milions de ciutadans de Catalunya, invalidant de fet els drets de membres de les llistes electorals guanyadores a les urnes, sense haver estat impugnades quan, fet el cas, hauria estat el moment, llavors, quan es van presentar aquestes llistes. Aquest error no pot donar dret, en cap cas, d'anar cercant a tort i a dret jurisprudències i articles judicials pels quals poder justificar aquest gran disbarat que, segurament, ja el sobrepassa a ell mateix.

Rajoy, per mandra, va donar tot el poder executiu a qui no té per què tenir-lo -prou feina té-, i li va donar carta blanca, i n'hi ha hagut que l'han agafat encantats, si convé extralimitant-se amb la més completa immunitat i vistiplau.

Quant de mal, no només a Catalunya, ha fet la ineptitud, la inoperància, l'arrogància i la prepotència de qui es pensava que Espanya era el que delimitava el seu ideari i els espanyols eren, només, els que el victorejaven als únics actes on donava la cara.

Però, no es pot esperar massa cosa que pugui donar un altre aire a tot plegat. És més, si algun canvi de temps es pot albirar, si el relatiu antídot PSOE no ho pot evitar, pot ser més del mateix o encara pitjor per Espanya, i conseqüentment per Catalunya, ja que, a falta d'una altra realitat, el que passa allí no és "el problema catalán", com es vol vendre i més d'un ho compra, és un problema espanyol. A resoldre pel govern de l'Estat, que és qui té les eines, les claus, el poder i la responsabilitat final.

Amb tot plegat, mentre em podria sentir enganyat o defraudat per uns, els altres m'han insultat, m'han menyspreat, m'han reprimit, i, entre tots, m'han portat a la confirmació del que penso i a restar escèptic, a tenir molt poca esperança en una solució d'Estat, a haver d'anar encaixant aquest gran disbarat perpetrat contra una part d'Espanya per les seves evidents i històriques diferències -que sempre hi seran- i contra dirigents socials i polítics escollits democràticament a les urnes.

Tot porta a creure que, sense moure'ns, és i serà sempre més del mateix, i si ens volem moure, només ens deixen un camí a seguir. Pot ser el més incert, difícil i tortuós però, en tot cas, l'únic.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Pepito Contreras  24 d'Agost de 2018

un escrit correcte i realista.

El que diu el sr. Guarque, correcte, no hi posaré cap pega perquè el pensament que ell té coincideix pràcticament fil per randa amb el meu. El que trobo descontextualitzat i d'una manca total de respecte en vers al que expressi un altre, és el comentari que fa en Ganxet. Un comentari ple d'odi i que no entenc massa bé, farcit de faltes d'educació i ortogràfiques que potser representa el nivell cultural i de respecte dels "a por ellos". Tothom tenim el dret a expressar-nos i no tots hem de pensar i voler el mateix, però quan escrivim coses que poden publicar-se en els mitjans seria convenient tindre molta cura, més del que diem, de com ho diem.

Reportatges