Dimecres, 19 de Setembre de 2018

Autocrítica independentista

Fatxa. Tu més. No, tu més. I així, podríem ser-hi fins a l'eternitat. Quina llàstima, que es banalitzi així el feixisme. Som en un punt en què des de l'independentisme, majoritàriament, es considera feixista tota aquell que no cregui en l'estat propi. A l'altra banda passa exactament el mateix. Tots els qui volem la independència de Catalunya som uns feixistes. Quina llàstima.

De feixisme, n'hi ha a totes dues bandes, tinguem-ho clar. Una de les característiques del feixisme és voler imposar les idees pròpies als altres i per la força, i aquest no hauria de ser el nostre cas. No totes les persones que creuen en l'unionisme són feixistes. N'hi ha moltes que fins i tot creuen en el dret a decidir, o en la seua versió del comunisme o del socialisme... I això no és feixisme, senzillament és una altra manera de pensar i de creure en una entesa en la qual nosaltres ja creiem, pels motius que siguin. Però no és feixisme.

Quan els independentistes que perdem els nervis, insultem, faltem el respecte, imposem... Estem utilitzant mètodes feixistes i això, a banda que ens fa caure en una baixesa terrible, no és cap argument i no fa cap bé a la nostra causa. S'ha dit molts cops que l'actitud del govern central, sobre tot l'antic, era una fàbrica d'independentistes. Ara, però, moltes de les actuacions i actituds per part de la gent independentista, no són res més que això mateix però a la inversa, una fàbrica d'unionistes.

La gent indecisa ens fa falta. L'hem de convèncer. Per fer-ho cal emprar la psicologia i la pedagogia. Les manques de respecte, sens dubte, no són el millor camí per fer amics ni simpatitzants. Crec que volem amics i no enemics, que d'aquests últims ja en tenim prou. Ens cal rumiar molt abans de fer segons quines actuacions. Una de les tasques més importants que hauríem d'estar fent ara, en comptes d'anar plantant creus arreu de territori, perdent-hi temps, energia i diners, són les bases sobre els drets socials que volem tenir.

Potser això faria decantar un indecís, o ens que ens esperem que ho facin els polítics del PDeCAT? El partit 'independentista' que va ser l'últim a sumar-se a la causa i que al mateix temps és el més de dretes? Ens hem de creure que s'ha mogut un sol centímetre de les seues principals conviccions? Sí, les del 'clan Pujol', 'joc ras i a robar el que es pugui'. No crec que sigui això, el que volem la majoria d'independentistes, almenys jo no.

Els enfrontaments han de ser-hi. Desgraciadament són inevitables, però cal que siguin des de l'argumentació coherent i sensible i, sempre, sempre amb el cap clar i fred i amb tant de respecte com sigui possible.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Josep Sierra Roca  31 d'Agost de 2018

TOTALMENT D'ACORD

Hem sembla un molt bon posicionament el d'en Josep Maria Muntané, sobre tot per tal de poder afegir a la causa independentista als ciutadans indecisos: treballar contra les actituts feixistes en general i a favor de l'honradesa i justicia social a la política.

Acabo aquest breu comentari copiant el seu últim paràgraf on assenyala el camí a seguir: "Els enfrontaments han de ser-hi. Desgraciadament són inevitables, però cal que siguin des de l'argumentació coherent i sensible i, sempre, sempre amb el cap clar i fred i amb tant de respecte com sigui possible."

Reportatges