Dilluns, 22 d'Octubre de 2018

Avui i sempre!

08 de Març de 2018, per Montserrat Duch

El fet que sortissin un 8 de març de 1857 als carrers de New York un grup de treballadores tèxtils per protestar per les inhumanes condicions en què treballaven i es considerés com un primer pas reivindicatiu pels seus drets laborals, despertà des de molt jove el meu interès perquè hi havia en la meva família tres persones que pertanyien a aquest sector laboral.

Recordo la meva àvia quan m'explicava que controlava sis màquines de fer mitges i alguns dissabtes i diumenges acompanyada alguns cops per la meva mare, una nena de 7 anys, les netejava. Tinc la plena seguretat que la meva àvia, una jove vídua amb dos fills, no va tenir una vida fàcil.

Completava les tasques familiars anant als Rentadors del Camí de Riudoms, a la ciutat de Reus, i aprofitava aquelles hores per intercanviar vivències amb altres dones. Si poguéssim recuperar les xerrameques on es compartien moments de penes i alegries, rentant i parlant, rentant i cantant! Era un lloc de crits i guirigalls. Anaven a fer safareig! M'agrada l'expressió 'fer safareig'. Com diu el seu origen, de fer bugada, i no pas en el sentit actual de fer el tafaner. Eren els seus moments d'esbarjo.

Avui és 8 de març, un nou aniversari que reclama la celebració universal de la dona com a protagonista de la història. Avui té tot el dret de passejar-se per la catifa vermella amb el vestit que més li agradi i es pot permetre recollir totes les mirades perquè no aspira aconseguir cap estatueta d'Òscar.

Tots tenim records com els que ara estic compartint. Però no han de caure en l'oblit. Avui cal reivindicar la gran tasca que van dur a terme aquelles primeres dones i lluitar per totes aquelles nenes, joves i dones que avui en dia estan sotmeses a qualsevol mena d'ultratge, vexació o que se senten ignorades.

Penso que tots som responsables d'aquestes discriminacions.

La història ens ha ensenyat que des del principi de la humanitat el camí que ha hagut de recórrer la dona no ha estat fàcil perquè ha hagut d'esquivar multitud d'obstacles.

Malgrat tot, la seva capacitat de superació l'ha col·locada al lloc que li correspon com a persona. Però queda molta feina per fer perquè en ple segle XXI encara ser dona és sinònim de discriminació i desigualtat.

Per què les dones han de tenir un dia a l'any que reconegui els seus drets?

El té l'home?

Siguem protagonistes avui i sempre!

Montserrat Duch és vicesecretària sectorial provincial del PP de Tarragona.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)