Mentre a València continuen les operacions policials i judicials contra càrrecs públics del Partit Popular, els socialistes anuncien a Tarragona un pacte de govern amb el PP i amb UDC. Espero que la meva perplexitat sigui compartida, perquè no crec que els ciutadans i les ciutadanes que van votar al PSC les passades eleccions municipals ho fessin esperant que aquest partit acabés formant un govern de dretes.
És descoratjador veure com Ballesteros ha preferit maniobrar per fer-se una majoria artificial que li asseguri un mandat còmode en comptes de llegir correctament el resultat dels comicis. Al maig hi van haver més vots d’esquerres que no pas de dretes, i en conseqüència al plenari els partits d’esquerres compten amb setze escons sobre vint-i-set. Dos per sobre de la majoria absoluta. Aquesta tendència cap a l’esquerra s’ha confirmat en eleccions posteriors, tant al setembre com al desembre. La voluntat dels veïns i les veïnes és inequívoca, però el PSC ha decidit ignorar-la tot subscrivint un pacte contra els interessos de la ciutat i el sentit comú.
No ha pensat en les conseqüències? Com pot permetre que el PP estigui en el govern d’una capital catalana? Com pot permetre que Alejandro Fernández, un dels alumnes avantatjats de l’ultradretà Xavier García Albiol esdevingui primer tinent d’alcalde? No en són conscients, de la mala imatge que aquesta circumstància representa per a Tarragona?
I què podem dir del regidor d’UDC que els acompanya en aquesta estranya aventura? Es va presentar a les eleccions en coalició amb Convergència. Després va marxar i va muntar un grup propi. No sabem quants vots representa, si és que en representa cap, perquè no ha estat mai cap de llista amb les seves pròpies sigles. Però vés per on, ara és al govern. Si mai ha existit una coalició més heterogènia, improbable i inconsistent, és aquesta que Josep Fèlix Ballesteros s’ha tret de la màniga.
Per a què servirà, el nou govern municipal? Misteri. Tret de garantir la comoditat de l’alcalde, no sembla que hi hagi cap projecte articulat al darrere. El que ens temem, però, és un continuisme respecte l’època de Joan Miquel Nadal, quan aquests partits ja van formar part de l’equip de govern. Cadascú manarà a les seves àrees com millor li sembli, com si fossin compartiments tancats. El PP tindrà carteres relacionades amb la promoció, i aprofitarà per impulsar la seva dèria d’un organisme encarregat de gestionar la “Marca Tarragona”. Volen que aquest organisme, d’això no se n’han amagat mai, acumuli competències municipals i les desenvolupi amb la participació d’empreses. Volen, en una paraula, privatitzar les polítiques públiques. Ens ho podem permetre, això? Pel que fa a Unió, tornarà a tenir Cultura. Segurament els ciutadans i les ciutadanes recorden el pas dels democristians per aquesta conselleria, fa uns anys, amb casos de censura inclosos. Els artistes tarragonins, certament, no ho han oblidat.
La resta, si recordem la conferència de l’alcalde de fa uns dies, no és pas més engrescadora. Fiar la recuperació a projectes tan dubtosos com Barcelona World o els Jocs Mediterranis no ens tranquil·litza gens. Barcelona World és l’enèsima operació especulativa d’un model caducat i els Jocs, un horitzó ple d’incerteses que pot deixar un altre deute enorme a la ciutat.
Totes aquestes coses passen, tornem-ho a dir, en una ciutat que al llarg de tot el cicle electoral s’ha manifestat clarament d’esquerres. És, doncs, responsabilitat de les forces d’esquerres mirar d’aturar aquest despropòsit i aconseguir que la majoria ciutadana articuli una majoria política de progrés. Si no es pot fer amb l’alcalde o els regidors i regidores del PSC, s’haurà de fer amb els seus militants de base i els seus votants, que a hores d’ara deuen estar tan decebuts com la resta de veïns i veïnes que volen una Tarragona social i progressista.
Arga Sentís és portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Tarragona.
Dissabte, 20 d'Abril de 2024
