Dilluns, 16 de Juliol de 2018

Bestial, la fira antianimalista

14 de Març de 2018, per Anna Carbonell

"Al saló de la mascota Bestial es poden trobar tots els productes relacionats amb el món de les mascotes i també alguns animals de companyia. El tret més característic d'aquesta fira és l'extens programa d'activitats que contempla, que va des de desfilades de moda canina i fins a tallers infantils, entre d'altres." Així s'autodescriu aquest esdeveniment que es celebra any rere any a la ciutat de Reus.

Els dies 17 i 18 de març a Bestial -una fira que pretén ser un punt de trobada de les associacions proteccionistes i animalistes de la ciutat-, ens trobem amb un espai on les entitats assisteixen per la necessitat que encara existeix de donar a conèixer la seva tasca i obtenir donacions que els permeti continuar amb la seva comesa. Aquestes entitats es veuen, una vegada més, obligades a compartir aquestes jornades amb una empresa imputada per maltractament i sacrifici d'animals com n'és "L'Última Llar", com també amb diversos centres de cria, explotadors que fomenten les races de laboratori o la importació d'animals d'altres països, on més de la meitat arriben morts i on els supervivents no compleixen amb la normativa sanitària, sent una de les causes de la introducció i propagació de malalties.

Els animals que es venen com si fossin un producte de moda, acaben sent la causa principal de l'abandonament massiu al territori, de la proliferació de cadells, les properes víctimes de la descurança, abocats en caixes o contenidors, que són rescatats per aquestes entitats sense ànim de lucre -que no perceben partides econòmiques pel servei públic que realitzen i ni molt menys el reconeixement que tant mereixen-, per evitar que acabin condemnats en una gàbia insalubre, desatesos i oblidats.

Permetre aquesta fira és l'exemple del model que ens demostra que les administracions ignoren què significa la protecció animal i com ha de ser gestionada. Així doncs, vull aprofitar per fer una crida al teixit associatiu perquè mostri el seu rebuig a aquest tipus d'actes, on la protecció animal és un fals reclam perquè tots els explotadors d'animals puguin gaudir d'un espai on promocionar l'esclavatge i la cosificació, un espai que transmet un missatge arter, luxuriós i deshonest cap al conjunt de la ciutadania.

Tampoc podem d'oblidar que aquests espais no són educatius, car el que es mostra als nostres infants és que un amic, una vida, es pot comprar, que no té més valor que aquella quantitat que es paga per ell, que existeixen animals de segona categoria, ja que allò que «mola» és adquirir un exemplar de raça pura i un cadell, perquè els mestissos adults no mereixen tenir una família.

A l'administració local li vull exigir que replantegi la seva gestió en matèria de protecció animal, que no hauria de ser necessària una sentència judicial ferma davant de centenars de proves objectives per decidir no voler treballar amb una empresa imputada que vulnera la llei de forma sistemàtica i premeditada com "L'Última Llar", que la seva impunitat els fa ser tan agosarats i malvats que s'atreveixen a presentar querelles contra aquelles persones que denunciem els delictes que cometen mentre continuen vulnerant la llei de forma aberrant.

La defensa de les activitats econòmiques no pot estar per sobre de la defensa de vides innocents; una bona implantació de polítiques públiques de protecció animal també comporta generar activitats econòmiques que encaixen amb les necessitats i l'ètica majoritària de la societat catalana. Tot i viure en una societat profundament espasista, hauria de considerar-se bàsic el fet d'entendre i actuar davant d'aquestes xacres, però la realitat és ben diferent, doncs qui treballa per fer complir la llei i protegir els animals no-humans és qüestionat, i aquells que durant anys la vulneren i assassinen a milers de vides, mantenen totes les portes obertes. És vergonyós i molt alarmant com es permet el foment de la normalització d'una anomalia social, per això hem de lluitar per revertir aquest paradigma per garantir la protecció i la defensa dels drets dels animals no-humans.

Anna Carbonell és assessora en política i dret animal i directora de Nova Eucària.

 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)

Comentaris

Seitam  20 de Març de 2018

Sr. o Sra. "Ni" per, malgrat

Sr. o Sra. "Ni" per, malgrat tot, ser respectuós amb Vtè
Te raó que molts embruten els carrers però no són els animals, són els seus titulars que no ho recolleixen. Però tots no som iguals.
Peró també embruten el carrer les persones llençan papers al terra, burilles de tabac, botelles de vidre trencades, brossa fora dels contenidors i una llista que no acabríem mai. Per no dir la porqueria que llençen a l'aire i lque respirem les motos i cotxes, en especial els tunejats.
O és que això no li molesta?.
I això ho fem els que ens anomenem humans...

Ganxet  15 de Març de 2018

Ni

ja d altres que també embruten el carrer, ¿i tampoc deuen ser conscients?

J.A.C.O.  14 de Març de 2018

El primer són els espais educatius!

Si les persones no són totalment conscients de allò que fan acollint un animaló no és possible modificar les conductes salvatges que embruten carrers i, fins i tot, provoquen accions similars al crim. Menys protecció i més educació cívica!

Reportatges