Cookie control
Dissabte, 14 de Setembre de 2019

Cal respondre a la pregunta 'I després què?'

S'acosta el dia, és el moment de tenir la samarreta que correspon, és el moment de preparar les senyeres i les estelades, és el moment en què els polítics comencen a fer marxa enrere, o si més no, a canviar el to o internar donar una nova versió a les seves declaracions. En resum, és el moment en què sembla que, per fi, hi ha un objectiu comú entre l'independentisme i és que, una vegada més, la manifestació del pròxim dia 11 sigui tot un èxit, entenent un èxit que el nombre de participants sigui el més elevat possible i, si pot ser, arribar o superar la mítica xifra del milió de persones.

Durant els darrers mesos, per no anar gaire més lluny, ja que també ens veuríem en el mateix escenari si anem als darrers anys, tots els representants polítics s'han escridassat, s'han menyspreat, s'han enganyat entre ells i els que tenen (o creuen tenir més habilitat lingüística), han arribat quasi a l'insult. Això si, tots dient que anaven a una i que l'objectiu és el mateix. Ara s'ha incorporat un nou concepte, dir que és dur a terme per vies diferents, per justificar actuacions, a vegades difícilment justificables, quan en realitat la percepció molt generalitzada és que cada grup, com si fos el joc de la corda, tira fort cap al seu costat i intenta arrossegar a l'altre. Hem vist com polítics es van negar a assistir a la manifestació, perquè no hi havia la fila "vip", és a dir, la primera fila perquè ells es poguessin lluir de ser membres actius de la manifestació, si bé, com abans dèiem han donat el tomb al missatge i fins i tot ara recomanen que hi sigui tothom.

Un any més, estic segur, hi haurà una manifestació que cridarà l'atenció de quasi tot el món (menys a Espanya, és clar), pel nombre d'assistents, però també com ja comença a passar, una vegada s'acaba, la gent torna a casa seva i l'endemà tot segueix igual. Aquest any, però, l'anomenat calendari polític i judicial (investidura, sentència del T.S., pressupostos...) fa que sigui necessari que tot no torni a ser igual, la gent es pregunta: 'I després què?'. Aquesta és la gran pregunta que a hores d'ara sembla que no té resposta, almenys una de diàfana i entenedora i, sobretot, que sigui assumida per tots.

Hi ha un clam cada vegada més fort d'una resposta clara i contundent, però el que han dit és que s'ha de generar una desobediència civil, han explicat que s'està avançant a la república, que ha d'haver-hi enfrontament i diàleg a la vegada (i moltes més versions, el llenguatge és ric) que ens porten al mateix lloc, ambigüitat i falta de concreció. Sabem que no cal explicar-ho tot abans de temps, però si es necessita la percepció, ja que la seguretat és impossible, que realment hi ha un pla establert, un programa definit i unes accions previstes.

La realitat que sembla traslluir-se és que uns volen confrontació directa, perquè sembla que tan sols tenen aquesta via i d'altres tenen clar que calen unes noves eleccions a Catalunya. Amb això sí que coincideixen un nombre important de partits fins i tot de tendències contraposades (però amb el mateix objectiu, millorar la seva posició), com si calgués revisar els resultats cada dotze mesos i quan es demana concreció, el perquè? (sembla que tan sols es pensa en el vot, quan les previsions són bones) tothom fuig d'estudi i demanen (això si, d'una manera molt sibil·lina) un canvi de govern, amb la primera raó (per no dir excusa) que se'ls acudeix, ja sigui per aprovar els pressupostos, per fer un govern de concentració o pot ser, perquè l'objectiu real és assolir la presidència de la Generalitat, que tot i ser lícit i comprensible com a objectiu d'un partit, res té a veure amb la resposta a la pregunta de l'endemà. Potser caldria rellegir el poema "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol, i recordar les seves paraules quan deia "I som on som;  val més saber-ho i dir-ho – i assentar els peus en terra i proclamar-nos – hereus d'un temps de dubtes i renúncies – en què els sorolls ofeguen les paraules – i amb molts miralls mig estrafem la vida." Sinceritat, valentia i realisme és el que demana el poble per tenir clara la resposta a la pregunta: 'I després que?'

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics