Dijous, 29 de Juny de 2017

Canvi de discurs urgent

28 de Juny de 2017, per Xavier Guarque

Davant la possibilitat que finalment puguem fer el disbarat de posar urnes i votar, en la desesperació per voler-nos ajudar, han perdut l'oremus.

Però, com pot ser que posar urnes sigui "un cop d'Estat", o voler “trencar els llaços familiars i d'amistat”, i d'altres "sandeces" (perquè s'entengui a tot arreu), o s'amenaci amb què tota la maquinària està a punt per actuar en vers qui ho faciliti, qui obri la licitació per comprar les urnes, qui les vulgui vendre, qui cedeixi els locals, qui hi col·labori, etc. en vers d'un acte com votar?

Diguem-ho clar, senyors, el que preocupa, l'únic al qual li tenen pànic, no és la “unidad de España”, no és la reiterada sobirania nacional -ves si no accepten els “fueros”, pels que el País Basc i Navarra campen al seu aire, amb independència del régim comú-, ni molt menys la Constitució, que ja s'ha vist que, si cal, es pot modificar de la nit al dia... El que els aterra, però la seva arrogància no els permet reconèixer, és com quadrarien els pressupostos i com gestionarien la seva motxilla de deute públic si, de cop i volta, els hi volés prop del 20%, que és el que treuen de Catalunya.

Siguin honestos i diguin als espanyols la veritat i la necessitat d'haver d'asseure's i parlar, i que si es vol seguir igual, s'haurà de cedir alguna cosa, que sempre serà molt menys del que hauria de cedir Catalunya. I, sobretot, una vegada assimilat humilment això per tots els espanyols, proposin-se arreglar-ho i passar a la història (de veritat) no com el partit que ha provocat una trencadissa sinó com el que ha estat capaç d'arreglar el que històricament ha esdevingut una malaltia crònica, mal diagnosticada i mal curada.

Si Espanya és “una”, no és que hi hagi un “cas” a Catalunya, el “cas” és a Espanya, i és el conjunt d'espanyols que l'han de voler arreglar, cívicament i conscients tots del que hi ha per mig i de com pot afectar a cadascú i, en aquest sentit, s'ha de canviar el discurs perquè tothom entengui quin és el problema i la seva solució. Encara que sigui a costa de perdre els vots dels més intransigents, que sempre hi seran, com a tot arreu.

A Catalunya, aquest canvi necessari de discurs, que ja és urgent, de ben segur que ja arribaria tard per una bona part de ciutadans, però pot ser que encara seria a temps per també una bona part, potser majoritària, que està madurant entre el “catalanisme” i el “sobiranisme”, els que encara voldrien seguir a Espanya, però que ja han arribat a la conclusió que hauria de ser d'una manera més justa i equitativa.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)

Comentaris

2017  28 de Juny de 2017

Si ponemos urnas , será para todo...

Justificar todo con las urnas es tan infantil como peligroso . Es como darle un arma de fuego a un simio.. ¿jugamos a los referendums ? ¿o solo al referendum que a ud le va la vida? Por otra parte me gustaría saber si "Cataluña es una e indivisible" , y si esa premisa puede también ser votada "democráticamente" en referendum y con urnas y blablablabla... Entiendo que tenga su público y tal, pero entienda usted también que nos haga gracia a muchos el bajo nivel de sus redacciones.

ganxet  28 de Juny de 2017

Y recuerde

Cuando se ofreció la financiación a Catalunya como a Navarra y el País Vasco, nuestros ilustres representantes dijeron no, supongo lo recuerda, pues ya tiene edad para ello..

ganxet  28 de Juny de 2017

Faltaba Ud.

Por el mismo sistema que Uds. si quieren saltar la Ley, le quiero preguntar en un supuesto sueño de que su pensamiento único llegase a establecerse, al día siguiente, eso sí previa ley que nos otorgaremos podremos decir que en Reus somos independientes?

Reportatges