Benvolgut amic Josep. Un currículum -el teu- d’un servidor públic sense màcula. Et mostres al teu article 'Carta oberta als presidents' com un espècimen arquetípic de la diversitat social i sanguínia d’aquesta Espanya que ara tant ens estima. I certament, aquesta confluència és una riquesa, un potencial que Catalunya sempre ha valorat i integrat. També va ser una riquesa aquell PSC d’anys enrere amb la Maria Aurèlia, el Raventós, el Solé Tura, l’Obiols, el Castells, el Nadal, els Maragall, la Tura...tot un ferment catalanista d’esquerres amb qui molts vam simpatitzar obertament.
Què li ha passat al teu estimat PSC? Quina decepció per a molts, i quina falta li farà ara al nou país que construirem, aquest espai ideològic socialdemòcrata catalanista. I això sense anar tant enrere per evocar la figura del Josep Pallach, (el Pere Anguera i jo vam anar a visitar el seu cadàver a la seu del PSC- Reagrupament, el gener del 1977, a Barcelona, quan convivíem d’estudiants). Avui, el teu PSC crida a les seves bases a integrar-se a la concentració espanyolista que es desplegarà per Barcelona amb PP i C’s, i on, previsiblement hi veurem molts “aguiluchos” inconstitucionals. Esperem que no es faci certa, de nou, com el dia 1, la premonició de “prendre mal”.
El nostre moviment secessionista és ferm, però pacífic, prou que s’ha demostrat. Què li ha passat al PSC, amic Josep? Perquè en cap moment ha desautoritzat les barbaritats verbals dels correligionaris Guerra, Bono, Gonzàlez...? La història algun dia ho haurà d’explicar. Llàstima que una mirada fina i intel·ligent com la del nostre Pere no sigui aquí per a prendre’n deguda nota.
Benvolgut amic Josep, espero que la diferència de les nostres sensibilitats polítiques no impedeixi de trobar-nos esporàdicament per tornar a dinar i fer-la petar. No donarem la raó als qui diuen –i volen fer creure- que aquí estem terriblement dividits i enfrontats. Tots dos coincidim en què volem la salut social i democràtica per al país respectiu. El meu és molt més petit que el teu, però, per ara, -i permet que t’ho digui també de manera casolana- s’ha mostrat a ulls del món, molt més eixerit!
Una abraçada a tu i a la Pilar.
Salvador Juanpere és escultor.
