Dijous, 23 de Novembre de 2017

Carta al Josep Abelló

09 d'Octubre de 2017, per Salvador Juanpere

Benvolgut amic Josep. Un currículum -el teu- d’un servidor públic sense màcula. Et mostres al teu article 'Carta oberta als presidents' com un espècimen arquetípic de la diversitat social i sanguínia d’aquesta Espanya que ara tant ens estima. I certament, aquesta confluència és una riquesa, un potencial que Catalunya sempre ha valorat i integrat. També va ser una riquesa aquell PSC d’anys enrere amb la Maria Aurèlia, el Raventós, el Solé Tura, l’Obiols, el Castells, el Nadal, els Maragall, la Tura...tot un ferment catalanista d’esquerres amb qui molts vam simpatitzar obertament.

Què li ha passat al teu estimat PSC? Quina decepció per a molts, i quina falta li farà ara al nou país que construirem, aquest espai ideològic socialdemòcrata catalanista. I això sense anar tant enrere per  evocar la figura del Josep Pallach, (el Pere Anguera i jo vam anar a visitar el seu cadàver a la seu del PSC- Reagrupament, el gener del 1977, a Barcelona, quan convivíem d’estudiants). Avui, el teu PSC crida a les seves bases a integrar-se a la concentració espanyolista que es desplegarà per Barcelona amb PP i C’s, i on, previsiblement hi veurem molts “aguiluchos” inconstitucionals. Esperem que no es faci certa, de nou, com el dia 1, la premonició de “prendre mal”. 

El nostre moviment secessionista és ferm, però pacífic, prou que s’ha demostrat. Què li ha passat al PSC, amic Josep? Perquè en cap moment ha desautoritzat les barbaritats verbals dels correligionaris Guerra, Bono, Gonzàlez...? La història algun dia ho haurà d’explicar. Llàstima que una mirada fina i intel·ligent com la del nostre Pere no sigui aquí per a prendre’n deguda nota.

Benvolgut amic Josep, espero que la diferència de les nostres sensibilitats polítiques no impedeixi de trobar-nos esporàdicament per tornar a dinar i fer-la petar. No donarem la raó als qui diuen –i volen fer creure- que aquí estem terriblement dividits i enfrontats. Tots dos coincidim en què volem la salut social i democràtica per al país respectiu. El meu és molt més petit que el teu, però, per ara, -i permet que t’ho digui també de manera casolana- s’ha mostrat a ulls del món, molt més eixerit!

Una abraçada a tu i a la Pilar.

Salvador Juanpere és escultor.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Salvador  14 d'Octubre de 2017

Ramon...

No em facis dir el que no dic. Jo no vull dividir, pobre de mi. Simplement dic que ara per ara vivim en una mena de palimpsest territorial. Dues identitats sobreposades. Només que per ara una te la força fàctica i l'altre un somni carregat de futur...tothom és lliure de triar...pero en el dubte hauria de prevaldre el poder de les urnes. Tant clar i català!
Una forta abraçada.

Ramon Salvat Guarque - Reus  09 d'Octubre de 2017

"del país"

"volem....per al aís respectiu. El meu és molt mes petit que el teu......." I diu l'excels escultor santcugatí-vilaplanenc, que no donarà la raó als qui diuen -i volen fer creure- que aquí estem terriblement dividits i enfrontants. No, i ara ¡, simplement que el Sr. Abello i els qui com ell pensem i diem, no som ja "del pais", doncs "del país" nomes ho son els independentistes. Moltes gràcies, m'ha quedat clarissim.

J.A.C.O.  09 d'Octubre de 2017

Que enganxes?

L'anonimat és covardia! El mateix passa quan parles amb una punyetera màquina i no hi ha cap persona per respondre.

Ganxet  09 d'Octubre de 2017

Pesats

Que pesats sou els democrates del univers. Saps que ja mes colors que els que tu distingeises. Pero cert informat del que vol fer el vicepresident de Omnium amb l emperesa que te paticipacio d inversiones financeres, i despres comenteu. Gracies