Dimecres, 13 de Desembre de 2017

Carta oberta als Presidents

05 d'Octubre de 2017, per Josep Abelló

Benvolguts Presidents,

El meu nom és Josep Abelló, sóc nascut a Reus, amb formació universitària adquirida a Barcelona i Còrdova, casat amb una dona de Toledo i amb 3 fills nascuts a Còrdova i a Reus. Em defineixo com a polític. En els darrers anys de la dictadura vaig ser relativament actiu en el sindicalisme agrari a Andalusia i en democràcia he tingut l’honor de ser 2 anys regidor i 14 anys alcalde de la ciutat que em va veure néixer, parlamentari per 2 períodes, un breu temps diputat provincial i 20 anys presidint una organització d’hospitals públics catalans.

Aquesta és la meva motxilla, que, a més, he volgut omplir amb coherència personal i procurant que totes les accions i decisions preses puguin ser explicades. Aquesta motxilla que m’ha portat fins aquí, m’ha donat un punt de gosadia que ha aparegut en voler dirigir-vos aquest carta oberta i pública.

Presidents, feta la presentació, els escric per demanar-los que aturin aquesta situació. Això no pot continuar així i els prego posin remei a aquesta mena de tsunami que se’ns pot emportar per endavant com a societat.

No envejo la seva posició, en absolut, però són vostès els que tenen l’encàrrec de pilotar aquest vaixell i, ens agradi més o menys, estan al ball i han de ballar, tot i que, amb tot el respecte, tinc la percepció de que no estan ballant al ritme de la música que sona.

Disculpin que no entri en valorar si és abans l’ou o la gallina, ara no és el que toca, però de tot cor els he de dir que no pot ser que estiguem en aquesta dinàmica d’acció-reacció que no ens porta en lloc. No pot ser que al disbarat de la convocatòria del passat diumenge, es respongui ensenyant el rei de bastos. De veritat, no pot ser. Alguns observem estorats, incrèduls i temorosos de quina serà la propera andanada a la que ens sotmetran.

No pot ser que els dos siguin posseïdors de la veritat absoluta, segur que no. Presidents, si seguim així prendrem mal. Reconec que el seu paper cada dia que passa és fa més difícil, les posicions a les que ha anat derivant la situació i els sentiments que han anat aflorant s’ha engruixit i estan molt enfrontats. A la vegada els moviments socials arreu, s’estan encarregant de pressionar als responsables polítics que més els representen per evitar que facin figa i forçar que treguin pit. És veritat, ho tenen molt complicat.

Amb tot, l’obligació del pilot és interpretar el temporal i els moviments de la mar, governar el vaixell per treure’l de la tempesta i, en definitiva, evitar la deriva amb el mínim de pèrdues i desànims del comú del passatge i de la tripulació i en absolut ho estan fent.

Els governants, afalagats i esperonats pels propis, sovint se senten molt poderosos. En ocasions, les actuacions dels contraris els fan sentir, fins i tot, encara més crescuts. Greu error. El meu consell es que escoltin als bàndols enfrontats, d’ambdós en podran extreure raons per cercar solucions al conflicte que els enfronta i que per la seva, disculpin, reiterada ineficiència, ens te absolutament a la deriva.

Probablement el primer que haurien de fer és rebaixar la crispació. Aquest suflé ha de baixar, per que si segueix pujant deixarà el forn fet una pelleringa. L’olla te massa pressió i per evitar que el contingut es cremi, cal reduir la càrrega d’energia calòrica i obrir vàlvules que redueixin la pressió excessiva.

Disculpin Presidents que m’expliqui amb arguments tan casolans, però la veritat es que ho faig volgudament, perquè d’això es tracta, de quelcom tan casolà com la convivència en pau i sense crispació. De ben segur que amb aquesta emotivitat i aquesta crispació no és poden precipitar en prendre decisions, perquè el mes probable és que resultin equivocades.

 

Reduïda la pressió, segur que vostès mateixos, o els que els segueixin en el càrrec, trobaran ponts de diàleg i no només haurà finalitzat la deriva, sinó que podrem continuar el viatge i, si m’apuren, n’haurem pogut treure lliçons a aplicar en les normes de convivència i pel futur.

Per anar acabant, els voldria demanar una mica d’humilitat i aconsellar-los que facin una certa autocrítica. Si m’apuren, a fi d’evitar algú ho vulgui interpretar com a una pèrdua d’autoritat, comprendré que no ho facin el públic, però fora convenient, i molt, que reflexionin encara que sigui en la intimitat.

Penso que es absolutament necessari que reflexionin amb humilitat i que demanin ajuda, no dubtin de que hi ha persones molt intel·ligents que, sense cap voluntat de protagonisme, els ajudaran a esbrinar les opcions més adequades i compartir-les amb altres actors per anar posant-les en marxa. No oblidin, per favor, que el “poder” que ara tenen, és només cedit temporalment, que no és de la persona si no propi del càrrec que ocupen i, en fi, no oblidin que es deuen a tots els que formem part del passatge i tripulació d’aquest vaixell, que volem que continuï navegant.

Per favor Presidents, vostès poden acabar amb aquesta deriva, procedeixin. Ja n’hi ha prou.

Tant de bo que aquesta carta que aquest mitjà em permet fer pública, els arribi i els resulti de utilitat, perquè els veritables beneficiaris en seríem el conjunt de la ciutadania.

Atenta i respectuosament,

Josep Abelló.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (8)

Comentaris

josep risueño granda  07 d'Octubre de 2017

la lògica i el sentiments de vegades?

Ni un home te el dret de equivocar a un poble!!! Ni crec que tot un poble sigui segudor a toc de xiulet a un dret a decidir que mai hauria de èsser al marge d'una
Constitució del 1978, que per cert jo la vaig votar en contra. El ex-Alcalde Abelló no cau en cap dret a equivocar-se, perquè exposa una raó quie és compartida
quan l'anàlissi és a través de creure en la convivència d'un Estat i les seves normes escrites. Per l'escrit de Josep Abelló Padró hi veig un pòsit de sign itat i fe que
deix clar que no solament interpreta ell, lliurement la Constitució, sinó que creu en un error l'assaig d'un referendum sense cap garantia i lligat en part a una
desobediencia que els mitjans ha fet impregnar als ciutadans com a base de fer creure que era un alliberament d'un País ocupat fent creure desde fa anys amb
una dèria... que era "sortir d'Espanya".

La fractura és feta de fa temps...Un mandat d'una part del Parlament que impossa a la resta la doctrina que alguns amb mans i mànigues esperaben, esta al
caure... Una vergonya de dir que és una Revolució, quan es totalment un oportunisme diàri que a ha fet ingerir a un sector de Catalunya la divisió entre cata
lans. Pr això la reflexió de Josep Abelló Padr´ó és als Presidents, cosa que altres persones tenen l'ocassió de donar la cara com ell i veig que els hi costa o estan
en altres llocs. . ,

Fart de procés  07 d'Octubre de 2017

Tanquil, Biel !

Tranquil, que aquesta vegada tampoc no es compliran les teves prediccions. Utilitzes la llengua inadequadament. Inventes significats nous sobre democràcia, llibertat , legalitat , legitimitat. Com pot ser legal un referèndum que ha estat suspès legalment i que parteix d'unes lleis igualment suspeses pel màxim tribunal de l'Estat? Només radicals indocumentats i neoconversos a l'independentisme qüestionen folklòricament que Espanya sigui un estat democràtic de dret (per cert alguns dels principals ponent de la Carta Magna eren catalans).
Quin governant que no estigui boig arrossega un país al precipici? Qui pot fer una DUI amb el 33/34% dels habitants d'un país? Haurem de marxar els que no som independentistes? I els que no vulguin pertànyer en aquesta pseudorepública, se l'hauran d'empassar "democràticament" o tindran dret a mantenir la seva nacionalitat i pagar els impostos a l'estat que els representa legalment. Cordialment i repectuosament he trencat la pau, la convivència i el bon rotllo d'una societat que no es mereix haver arribat a la situació actual. Que els antisistema del país hagin fet passar per l'adreçador el seny que havia caracteritzat els polítics catalans seriosos no es pot admetre. A partir d'ara l' eslògan d' IKEA pot deixar de seu un simple anunci publicitari i convertir-se en una declaració política en tota regla: Visca la República Independent de Casa Meva!

Ganxet  07 d'Octubre de 2017

Sr. Biel

Una pregunta, la llei del Parlament?, per fer un modificacio com aquesta no es necesiten 2/3 de la cambra?, o es que tots podem fer la llei que volguem cuan ens convingui?, i per favor no parli mes del mandat del poble catala perque els convi, digui per ser exactos una minoria del poble catala, que vol imposar per ...... al que els conve a uns cuans. Li podrie donar moltes mes raons, pero debatre amb el pensament unic, es perdre el temps

Biel Ferrer Puig  06 d'Octubre de 2017

Dret d'equivocar-se

L'exalcalde Abelló, que té tot el dret del món d'equivocar-se, parteix d'una premissa errònia quan titlla de disbarat el referèndum de l'1-O. Perquè el referèndum no va ser cap disbarat, sinó un acte cívic i democràtic regulat per una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, que també estableix el que es farà si guanya el sí: proclamar la independència. Vet aquí el que farà, doncs, la majoria parlamentària independentista per mandat democràtic, legítim i legal... malgrat la brutal repressió de l'Estat espanyol, que fa una pudor terrible de franquisme. Cordialment i respectuosa li ho dic. I confio que el president Puigdemont, havent-lo escoltat o llegit, no li faci cas. Hauria fet cas l'exalcalde Abelló d'algú que li hagués suggerit que, havent guanyat el partit d'Abelló les eleccions municipals, apliqués els programes electorals dels partits que les havien perdudes?

Xollador  06 d'Octubre de 2017

“El suflé ha de baixar”

Que digui això vol dir que no ha entés rés (Cosa que dubto) o que la vol banalitzar i disminuir (Crec que es el que pretén), pel que demostra de quin bàndol esta: Del “Régimen de 1978”, d’arrel franquista, que aquesta crisi ha deixat en evidencia, al igual que ha despullat als “Demócratas de Toda la Vida” i les se es corrupteles.

jaume  06 d'Octubre de 2017

Fer política vol dir acceptar que es pugui parlar de tot,

no només del que volen parlar els espanyolistes.

Ganxet  05 d'Octubre de 2017

Una persona...

que pensa i no fa volar coloms. Feliçitats de debo

Pau i tranquil.litat  05 d'Octubre de 2017

Seny

Chapeau, alcalde!

Reportatges