Divendres, 29 de Març de 2024

Catalunya és i serà solidària

25 de Gener de 2017, per Sebastià Barrufet

Les notícies de neu, fred i temperatures extremes de Grècia així com a d’altres indrets d’Europa han tornat a posar el focus d’atenció en la situació que viuen milers de persones estancades a Europa fruit d’una falta de voluntat política dels Estats europeus per acollir i obrir fronteres.

El que està passant ara no és nou. L’hivern existeix cada any i ja en són dos consecutius els que ens trobem en aquesta situació. Una situació que només té una resposta política i per això hem d’exigir als nostres dirigents que governin d’acord amb els drets humans i el respecte a la vida i dignitat de les persones. Pel contrari, estan provocant un genocidi per omissió d’ajuda i que, malauradament massa tard, els acabarà passant factura.

Aquests dies estem veient moltes iniciatives solidaries de donació de roba, aliments i materials i, malgrat siguin grans mostres de solidaritat moltes vegades els enviaments comporten una gestió massa complexa i sovint poc eficient:

Comporten invertir una quantitat econòmica elevada en transport que es podria destinar a més material. Requereixen disposar d’una contrapart que indiqui quines són les necessitats específiques per tal de no transportar elements de poca utilitat en destí. Moltes vegades l’ajuda arriba massa tard. Signifiquen una despesa medioambiental innecessària.

Sabem que davant aquestes imatges, la resposta més immediata és la de donar roba i material per enviar a d’altres països, però cal que parem i reflexionem i que aquesta ràbia i indignació la canalitzem en accions realment transformadores. És per això que us animem a participar activament de plataformes i moviments socials que treballin per a un canvi de polítiques migratòries perquè amb l’existència de vies legals i segures d’accés a territori, aquestes imatges no existirien. Si el dret a migrar estigués garantit per a tothom, no veuríem els crims dels quals som espectadors/es. També existeixen altres eines de transformació social com el poder del consum, decidint què i a qui comprem contribuïm a canviar les regles de joc. Una altra manera d’intentar canviar les coses és mobilitzar-se.

El proper diumenge 5 de febrer sortirem al carrer per denunciar els fets del Tarajal a la frontera sud espanyola i el dia 18 de febrer hi ha convocada la manifestació “Casa nostra, casa vostra” per reivindicar una acollida amb igualtat de drets per a tothom.

Avui recuperem uns càlculs sobre la solidaritat fets pel Centre Català de negocis (CCN) en el seu llibre Catalunya Estat d’Europa. Els càlculs comparen l’aportació de cada ciutadà en el seu moment i en el seu territori per a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial, per a la reunificació d’Alemanya a partir del 1990 i per a la supervivència de l’estat espanyol finançat per Catalunya (càlculs des del 2000 al 2010).

Segons expliquen en el llibre per ser solidari cal complir tres premisses: Primer, voluntat d’ajudar a qui ho necesita. Segon, quantitat de diners de l’ajut que ha de ser pactada. Amb el Pla Marshall i amb la reunificació alemanya es va pactar una quantitat estricta de diners. Tercer, l’ajuda ha de ser limitada en el temps. El Pla Marshall es va limitar a 4 anys i la reunificació alemanya a 10 anys

Els catalans no hem decidit mai si volem ser solidaris o no, ens hi obliguen. Fins fa poc l’estat espanyol no ens ha dit la quantitat de diners de l’espoliació fiscal´.

El Pla Marshall, finançat pels USA, va aportar a l’Europa occidental destruïda per la guerra 97.000 milions de $ (valor actualitzat) repartits  durant 4 anys del 1947 al 1951. Això era equivalent a l’aportació per persona de 165 Euros per any, equivalent a l’1,23% de la renda personal de cada americà.

Per a la reunificació alemanya, la RFD va destinar 600.000 milions d’Euros repartits en 10 anys. Això era equivalent a l’aportació de 984 € per persona i any, equivalent al 3,75% de la renda personal de cada alemany.

El Dèficit fiscal crònic de Catalunya respecte a Espanya fa que en els darrers 10 anys s’hagin deixat d’ingressar 220.000 milions d’Euros repartits en 22.000 milions €/any. Això representa 3.014 € per persona i any, equivalent al 10,19% de la renda personal de cada català, independentment de si se sent català, més català que espanyol, tant català com espanyol, més espanyol que català, espanyol o ns/nc.

L’anàlisi d’aquestes quantitats fa veure que l’espoliació que està patint Catalunya des de sempre però més intensament en els darrers 10 anys és per a cada any 3 vegades més gran que el cost anual per persona de la reunificació alemanya i unes 20 vegades més gran que el cost per persona del Pla Marshall!

Milers de persones refugiades i migrants arriben a Europa, o fins i tot moren pel camí, fugint de conflictes armats i de la precarietat que hi ha en els seus països d’origen. Aquesta realitat, però, no és nova sinó una tendència que des del 2013 ha anat en augment fruit dels conflictes dels països de la riba del Mediterrani i de la mateixa Europa: Síria, Afganistan, Ucraïna…  Per a la plataforma, una persona refugiada és tota aquella que es veu obligada a marxar del seu país per raons bèl·liques, econòmiques, d’orientació sexual o qualsevol altra vulneració de drets que posi en perill la seva vida. Actualment la situació és crítica i per això exigim als governs que hi posin solucions.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics