Dijous, 28 de Març de 2024

Catalunya és una nació

13 d'Octubre de 2015, per Sebastià Barrufet

Les nacions sense estat són comunitats humanes que, tot i tenint les característiques culturals o identitàries associades habitualment amb una nació, no disposen d’un estat independent, i en molts casos, no estan reconegudes oficialment com a comunitats diferenciades. Les nacions sense estat, per tant, estan incloses en estats on la nació predominant és una altra, o repartides entre diversos estats.

El reconeixement oficial de les nacions sense estat és molt variable. En alguns estats, es parla obertament de nacions, o nacionalitats, i en alguns casos aquestes han aconseguit estructures administratives o de govern pròpies. En d’altres, la diversitat nacional no és ben vista, i des de l’estat es propugna una uniformitat nacional.

La definició de què és o no una nació sense estat és subjectiva. A més, sovint conviuen en un mateix territori persones amb sentiments  nacionals molt diferents. En d’altres, determinar quin és el territori exacte que correspon a una nació pot ser difícil.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i el director de ‘La Razón’, Paco Marhuenda, van protagonitzar un cara a cara a ‘El món a Rac1’ farcit d’arguments històrics en que van debatre  la viabilitat d’anomenar ‘nació’ a Catalunya.

El debat  va començar  amb la pregunta de Jordi Basté: “Catalunya és una nació?”. Marhuenda va començar  amb una resposta rotunda: “No, Catalunya no és una nació”, i va argumentar  la seva postura afirmant que “es tracta d’un concepte (nació) del segle XIX, i Catalunya en aquella època no era independent”. Per Mahuenda, ‘nació’ és un “concepte complexe i sentimental”, i considera que “la voluntat de ser nació no té res a veure amb la història”.

Al seu torn, Junqueras va defensar que “la paraula nació serveix per indicar ‘naixement’ i, per tant, el concepte de nació del segle XIII és completament contemporani ara”. El president d’ERC va subratllar que “des d’una perspectiva cultural del segle XIX, també es compleix la contemporaneïtat del concepte ‘nació’, perquè Catalunya té un marc lingüístic de referència i la voluntat dels seus ciutadans de ser-ho”.

A partir d’aquest moment, els dos interl·locutors, dotats amb amplis coneixements d’història – Marhuenda és professor d’Història del Dret de la Universitat Rey Juan Carlos i Junqueras és llicenciat en Història, doctorat en Història del Pensament Econòmic per la UAB i professor associat al departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB – van desplegar els seus arguments amb vehemència.

Tanmateix, el carácter espanyolista de Marhuenda frontalment oposat a  l’independentisme de Junqueras, va resultar interesant però no pas definitiu.

Una veu, si més no, simbòlica, s’ha fet escoltar  en defensa del procés sobiranista català.  L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha marcat una premissa clara per legitimar-lo: “la realitat nacional de Catalunya és prèvia a la formació de l’actual Estat espanyol”. Així mateix, ha demanat una “mentalitat oberta i democràticament dialogant” per resoldre el procés.

Francec Trillas, Profesor del Departamento de Economía Aplicada de la Universitat Autónoma de Barcelona ha escrit, que Catalunya té totes les opcions de sortir-hi guanyant en una Europa sense fronteres, on els estats actuals cedeixin sobirania al nivell de govern europeu; de fet, ja ho estan fent amb l’euro i els mecanismes sorgits arran de la crisi. El problema no és que no existeixin, sinó que no són prou democràtics.

Com s’organitza la sobirania no és una qüestió més: és un prerequisit per resoldre els grans problemes de la humanitat. No té cap sentit dir que es volen resoldre però que s’és agnòstic pel que fa a l’organització de les sobiranies. Ni tan sols creant les millors comissions d’experts podríem conèixer la fórmula òptima d’arquitectura institucional per al món del segle XXI. A Europa, ni tan sols Alemanya és sobirana: sovint no pot imposar la seva política al Banc Central Europeu. I ho accepta, perquè sap que tota sola no pintaria res al món.

Catalunya és i serà allò que els catalans vulguin. El poble català ha demostrat el seu carácter pacífic, dialogant i democràtic.

Sebastià Barrufet és periodista.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

ep  14 d'Octubre de 2015

llamelo x

Puede ud. denominarlo tambien " planeta" o "galaxia" si quiere, pero la realidad es que cataluña es una comunidad autonómica de España un poco mas grande que murcia y un poco mas pequeña que andalucía. Y en general con una obsesión repugnante de intentar sentirse superior y diferente.

"Catalunya és i serà allò que els catalans vulguin. El poble català ha demostrat el seu carácter pacífic, dialogant i democràtic"

Hombre, yo he visto catalanes con sus banderas nazis y franquistas, he visto catalanes quemar retratos del rey y banderas de españa, he oido a dirigentes de ANC insultar y quitarnos el "titulo" de catalanes a los que no pensamos como ellos, he visto a catalanes como PxC con serios sintomas de racismo, he visto que en un concierto independentista se animaba a terra lliure, , he visto de todo y poco bueno.. O ud. esta ciego o le pagan por mentir.

josep  14 d'Octubre de 2015

Sr. Barrufet, recuerda la

Sr. Barrufet, recuerda la Primera Republica, a Pi i Maragall, con su Federalismo,Cantonismo,Confederacionismo, y sobre todo VIVA CARTAGENA, es esto lo que esta soñando.

R27S  13 d'Octubre de 2015

Infinit

Quina disbauixa, amb el seu criteri les nacions o estats son infinites. Cada població, cada barri, cada comarca es diferent a l'altre. Independencia total!!!!

josep  13 d'Octubre de 2015

MI ciudad que es REUS , es

MI ciudad que es REUS , es una nación,sin estdo como Tortosa quería se la quinta provincia,Castellvell,Almoster,Riudoms,son las torres de defensa de mi nación que es REUS.y Tarragona la ciudad imperial es otra nación de nombre TARRACO