Aquest titular és una metàfora en el món del futbol, terreny on domino més. No parlaré de tàctiques ni de sistemes, si no del que va comportar la figura d'en Johan a Barcelona.
Un cop ha arribat el xoc de trens, en què el tren del Reino és un AVE, i el de Catalunya un Rodalies, tenim els primers ferits que estan a la presó.
Tinc la sensació que a Catalunya sempre hem sigut derrotistes i victimistes. Sempre s'ha dit que el dia de la festa nacional celebrem una derrota! El Barça també era un equip que en deien "aixeca Recopes". No havia guanyat mai una Copa d'Europa i en la Lliga feien el que podien. És el que hi havia. Amb Franco no es podia aspirar a més. Una excusa que torna a sortir ara amb el govern d'en Rajoy.
Va arribar "el flaco" Johan Cruyff amb una mentalitat de fora, guanyadora. I de jugador, però sobretot de mànager de l'equip va fer un tomb en la mentalitat del club. Se'l recorda com una persona intel·ligent, senzilla, astuta i pràctica, però sobretot guanyadora. Va assentar les bases del millor equip de la història, el d'en Pep. Quinze anys després ho van guanyar tot, amb la mateixa filosofia. Sense excuses, sense mirar cap a la capital, sense mirar als àrbitres, només millorant i fent les coses bé.
A Catalunya tenim un grup de polítics que no juguen a res, sense un full de ruta consistent, improvisen, se senten derrotats i només esperen que arribi l'àrbitre i els ajudi. Però amb aquesta dinàmica és difícil. Creuen que fan les coses bé, l'afició engrescada però hi ha una massa social disconforme que no està d'acord en aquesta anarquia instal·lada.
Que us penseu que faria en Johan? Jo no vaig tenir la sort de coneixe'l. Segur que hi ha amics seus que em poden portar la contraria, o no.
Em prenc la llicència de dir que en Johan no hagués actuat així, no hagués sortit a perdre esperant que la Unió Europea vingués al rescat. No hauria proclamat una independència sabent que només era simbòlica i que tindria greus repercussions de privacitat de llibertat. No, en Johan no s'hauria instal·lat en aquest ambient victimista que porta cap a la frustració.
En Johan era un geni, molt sovint incomprès. En Johan se la jugava, tenia les seves "cruyffades", però era valent i decidit, tot i que no sempre li sortia tot bé.
En Johan, amics meus, hauria convocat eleccions, hauria sigut un traïdor i tot el que tu vulguis, però tenia una capacitat d'explicar-se molt fácil, tot i no dominar l'idioma. En Johan hauria anat amb unes eleccions amb tot de cara a guanyar-les amb àmplia majoria (la que demanava en campanya JxS, i que amb la Cup només van tenir el 37% dels vots) hagués engrescat al personal amb propostes atractives (no com ara que només suma vots les males decisions del PP), hauria obtingut una gran majoria que conquerís a tot el món i que meravellés a Europa.
Aquest era en Johan, un crack.
