Cookie control
Dimecres, 20 de Novembre de 2019

Censures (1)

05 d'Agost de 2019, per Biel Ferrer

Del Barri Gaudí, en tinc tot de bons records, d'ençà que hi pujava a peu o amb bicicleta a estudiar el Batxillerat els darrers anys de la dècada dels setanta: la mort encara fresca del dictador celebrada cristianament amb xampany i galetes per a tothom, les hores guanyades amb partides de billar contra el tedi de certs professors franquistes i col·laboracionistes insuportables, les idíl·liques escapades a la Boca de la Mina amb alguna noia que ens agradava i alguna classe de grec, de francès i de català (quina postura deu ser?), a més d'aquella excursió per herboritzar i aquell taller sobre el llenguatge dels còmics.

En acabat, hi vaig treballar, allà dalt. Fins que un emperador me'n va despatxar per haver gosat dir certes veritats tan grans com una casa de pagès. Ja se sap que has de llepar els daixonses a l'amo o estar disposat a pagar el preu de la llibertat per no anar morint cada dia empassant-te misèries i mentides. Una de les darreres vegades que hi vaig pujar va ser per explicar els beneficis de la independència política de Catalunya al centre cívic Mestral (m'agrada que el que hi ha al nord-oest de la ciutat es digui així, com el nostre vent més incívic).

Vam ser quatre gats. Si la majoria dels veïns del barri hi haguessin vingut, haurien sabut del cert quin munt de coses bones es podrien fer per al barri amb els milions que l'Estat espanyol ens roba cada any. Ja ho va dir, per cert, el savi arquitecte Antoni Gaudí que, sense la independència de Catalunya, no hi ha possibilitats de crear una política justa, honesta i regenerada. Doncs això: només la veritat ens farà lliures.

I vet aquí que aquest article, que s'havia de titular 'La meva veritat del Barri Gaudí', ara té un altre títol i el publico aquí, al digital més independent i més ben fet de la ciutat: el toia de l'associació de veïns que me l'havia encarregat el va censurar perquè es veu que el butlletí que ell controlava no combregava amb el principi que els fets són sagrats i les opinions, lliures.

Biel Ferrer Puig és filòleg

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ganxet  08 d'Agost de 2019

Sap

que passa, que sempre parla de contes inventats i mai de problemes que ens afecten a TOTS, no a una minoria, i que si son reals, al final cansen, sempre el mateix, no per mol repetir-ho es converteix en real, sento la desil·lusió que li pot crear aquesta si REALITAT..

Biel Ferrer Puig  07 d'Agost de 2019

Celebració

amb xampany i galetes per a tothom per haver fet el fet, sense haver-ne fet sabedor l'autor, que n'havia defensat la publicació en conversa amb el director del butlletí que no tenia pas la intenció de publicar-lo per les raons que em va comunicar. Visca!

ANTONIO MONTOYA CERVANTES  07 d'Agost de 2019

Censura ????????

Sense ànims de generar polèmiques, molt més si son estèrils, remetiria el Sr. Biel Ferre al nº 71 del mes d'abril de 2019, de la nostra revista "som Gaudí" . Em vaig comprometre a publicar el seu article encara que no el trobés idoni per a un modest butlletí de barri i així ho he fet. Aquest publicació ha estat enviada per mail, publicada en el nostre facebook i sincerament no entenc una reacció a una realitat que per mi estava resolta des de feia 4 mesos.

Ganxet  06 d'Agost de 2019

Voste

sap que ne temes importants de veritat per tractar i no cal explicar contes sempre que sonper varia mentida?

gaudi  05 d'Agost de 2019

yo vivo en el barrio gaudí

Mi verdad sobre el barrio gaudí es que a usted no le he visto nunca por aquí, y la verdad es que ni ganas de que nos contamine con su odio y sus mentiras. Váyase a el pinar a poner alfombras los Pujol y los del 3% mientras acusa a el estado español de robar. Lo que tenemos que aguantar, ya se meten hasta en los barrios de currantes con sus plásticos amarillos contaminantes . Somos de barrio pero no tontos.