Dimarts, 18 de Juliol de 2017

Comiat a Francesc Martínez de Foix

17 de Juliol de 2017, per Josep Abelló

Aquest diumenge s’ha publicat una entrevista que el Joan Martí em va fer la setmana passada, per recordar la celebració dels Jocs Olímpics del 1.992, en els que Reus va tenir l'honor de participar-hi com a subseu.

Aquell inoblidable esdeveniment ens va permetre contactar amb molta gent molt interessant, però he de confessar que una de les coses que em resulta mes inoblidable encara, es l’oportunitat de contactar i conèixer la organització Special Olympics, que precisament va començar a celebrar uns jocs de caràcter internacional, fent-los coincidir en any olímpic. Aquell any '92 el lloc escollit va ser, conjuntament amb Barcelona, Vilanova.

Quan acomiadàvem als atletes que anaven cap a Vilanova, un grup de pares em van abordar per instar la meva complicitat per aconseguir que la següent celebració, quatre anys després, tenia que ser a casa nostra. La persona clau era el Francesc Martínez de Foix.

Amb el Francesc va resultar tot molt senzill i el 1.996 vam celebrar a Reus els jocs Special Olympics, amb un èxit de participació i de complicitat ciutadana extraordinaris, que avui molts encara recordem i no pocs ens tenen com a referència.

Del Francesc vam aprendre moltes coses, però sobre tot ens va transmetre la convicció de que les persones amb retard mental hi son, mereixen gaudir de l'esport, del treball, de la relació social, de totes les atencions, i, per damunt de tot, de l'amor.

Aquest diumenge el Francesc ens ha deixat i he volgut recordar-lo i, sobre tot, agrair-li els seu mestratge i la seva amistat. Conscient de que tot i que ningú es imprescindible, alguns generen una empremta ben profunda que marca un camí a continuar. El Francesc Martínez de Foix es una d'aquestes persones i haver compartit projectes amb ell ha estat un plaer i un honor que ens omplen d’orgull.

Francesc, com a comiat et vull repetir les paraules que vaig pronunciar als atletes en la cloenda dels Special Olypics Reus'96, que, de forma profundament emocionada, em recordava per carta la mare d'una atleta canària, segons li havia explicat la seva filla.: no queremos que os vayáis, quedaros con nosotros.

Amb la mateixa emoció: moltes gracies, Francesc, continua amb nosaltres.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)