Dimecres, 13 de Desembre de 2017

Confiats en la via eslovena

11 d'Octubre de 2017, per Jordi Cartanyà

Lliguem-nos el cinturó i agafem-nos ben fort a la cadira que ja hem entrat a velocitat màxima. Els esdeveniments se succeeixen i es precipiten amb vertigen: la campanya pel referèndum; les accions repressives prevotació per part de l'Estat espanyol; l'èpica jornada de l’1 d'octubre, on un govern audaç amb l'ajuda d'un poble valent i imaginatiu van burlar els intents de boicotejar les votacions; l'aturada general, que va paralitzar el país, i ara la declaració d'independència amb la posterior suspensió per negociar.

El dia 10 d'octubre se suma a les jornades que quedaran per la història. El dimarts es va prendre una decisió intel·ligent. A alguns potser els va semblar un pas enrere, un signe de debilitat. Permeteu-me que en discrepi. Alguns podien pensar que el camí cap a la independència era com apagar un interruptor del llum. És un procés complex i multifactorial, on s'han de ponderar molts escenaris i que guanya el que es mou amb més intel·ligència i estratègia.

El dimarts, des de mig matí, van començar a caure en cascada les demandes de negociació i de no declarar la independència amb unilateralitat. Calia donar una resposta intel·ligent aprofitant que el món ens mirava. Mai a la nostra història hi havia hagut tants mitjans de comunicació seguint un esdeveniment de caire polític. Sabíem que en molts canals televisius es retransmetria en directe el discurs, per tant era una oportunitat per explicar al món què ha fet l'Estat espanyol amb Catalunya i que nosaltres som un poble negociador i amb el dret refrendat de ser independents. I el govern de Catalunya encapçalat pel President va aprofitar l'ocasió d'explicar les raons per la independència i amb un cop d'efecte va dir que «aplicant el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república», i posterior suspensió per negociar. El que en l'argot s'anomena el model eslovè.

Un altre cop sumàvem una raó més a la nostra causa que ens legitima pel reconeixement d'una declaració unilateral, teníem el resultat continuat en eleccions, la repressió judicial de l'estat, la vulneració dels drets de reunió, d'expressió, la repressió policial i ara la negociació amb mediació internacional. Aquest moviment va deixar fora de joc el govern del PP, d'igual forma que va passar amb les urnes, el pagament dels funcionaris dos dies abans de la intervenció dels comptes, el cens universal... Van posposar la compareixença del Sr. Rajoy, que ja tenia preparat el discurs amb l'aplicació del 155. Ara tenen la pilota a la seva teulada.

Europa ha demanat diàleg i negociació, nosaltres, com sempre ho hem fet, hi estem disposats. Què faran ells, asseure's a negociar? Si ho fan, vol dir que reconeixen la nostra posició i la legitimitat del referèndum. Si no ho fan i apliquen mesures repressives, entren en contradicció amb el que demana Europa i els mediadors internacionals, per tant ens legitimen a fer valdre la declaració que es va signar per tots els diputats i diputades després de la compareixença del President.

Per tant, molta tranquil·litat i a observar què fan des de Madrid. I aquí vull posar l'accent en el paper que poden jugar els socialistes. Fa dies que el PSOE, tant des de Madrid com des de Barcelona es posa en boca el diàleg, secunda i promou manifestacions amb el lema de parlem a Catalunya i hablemos a Espanya. Què faran? Pressionar perquè el PP s'assegui a negociar? O donaran suport a la repressió? El dia 1 d'octubre al PP li va caure la careta i va mostrar l'ànima franquista amb una repressió brutal, plena d'agressions a persones armades amb paperetes de vots a les mans. Ciudadanos ja va néixer sense careta, situats a l’extremadreta pija. Però què passarà amb el socialisme? Es trauran la careta o conservaran la dignitat de defensar el que prediquen?

Com he dit a l'inici, agafem-nos fort que això s'accelera. I estiguem preparats pel que calgui, si el PP i els seus aliats aposten per la repressió i la intervenció. Caldrà que defensem les nostres institucions i els seus representants. Els eslovens van aguantar tres dies de setge al seu Parlament i se'n van sortir. Nosaltres estem disposats a aguantar el que calgui, ho hem demostrat continuadament i amb un model envejable. Organitzats, pacífics, valents i constants. Com deia algú a twitter: “Volíem fer un referèndum a l'escocesa i ens han obligat a fer-lo a l'eslovena. Escòcia no és independent, Eslovènia sí”.

Jordi Cartanyà és primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Valls.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)

Comentaris

Barrabás  15 d'Octubre de 2017

DEMOCRACIA...!!!

parece ser que la Democracia está hecha solo para aquellos que piensan como ellos, y si no es así, eres fascista, cabernícola, y un montón de adjetivos. Pues miren señores, les guste o no les guste, la democracia es una forma de manifestarse con opiniones contrarias a las que algunos como ustedes piensan, en muchos aspectos en esta democracia hemos retrocedido cien años, creando fronteras (Comunidades autónomas), cada una teniendo sus atribuciones han hecho que la sanidad, la educación, etc., se hayan ido al garete. VIVA LA DEMOCRACIA.

Saludos

J.A.C.O.  12 d'Octubre de 2017

Lluita interna!

´És evident, clar com l'aigua i transparent que el 'Sánchez' li té por a la 'Susanita' i altres personatges del rotllo 'sociata', alguns de ells sortits de les catacumbes històriques. No volen recordar els seus antecedents i lluites? Volen trepitjar-ho tot per intentar perdurar. On és el raonament i la memòria? Si no és possible canviar res encara estaríem a les cavernes! Potser és el que volen!

Reportatges