Dijous, 01 de Juny de 2017

Congrés Catalunya Futur

31 de Maig de 2017, per Xavier Garcia

El locutor i activista Salvador Escamilla solia dir: “Aquest país no està unit, està reunit.” No serà, doncs, de falta de reunions, assemblees, congressos i simposis de què aquest país pecarà. Ara, en plena revolta, i després de cinc anys de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), se’ns presenta la possibilitat, a manera de segona part del Congrés de Cultura Catalana fa 40 anys, de continuar debatent col·lectivament el país que volem per al futur, que sempre ha estat ara i demà mateix. La iniciativa parteix, segons em sembla veure, d’un petit grup que va tenir una rellevància en la creació de l’ANC, al capdavant del qual no és estrany trobar-hi Pere Pugés, que ja havia mogut catalana barrila amb els partits independentistes als anys 60 i, després, del 1979 al 1983, amb Nacionalistes d’Esquerra, en què Santiago Vilanova i jo mateix vam coincidir, aportant una mica de verdor al roig roent imperant.

Amb en Pere Pugés, altres integrants del consell del primer Congrés Participatiu Catalunya i Futur són Eudald Carbonell, Joandomènec Ros, Josefina Cambra, Miquel Strubell i Josep Ferrer, que sostenen que es parla molt del referèndum, però “sense explicar quin és el país que uns i altres volen construir”.

Per ampliar aquesta explicació –col·lectivament, en línia i amb actes presencials–, aquest consell ha creat la web exigents.cat i preveu el debat públic durant sis mesos (d’aquest juny a gener del 2018) i presentar les conclusions de les sis àrees en l’acte final del congrés, l’abril de l’any que ve. Aquestes sis àrees són: Catalunya al Món, Una Societat Cohesionada, Equilibri amb la Natura, Una Economia Sostenible, la Governança i l’Estat, una Eina al Servei de les Persones, amb la voluntat –transversal, com es diu ara– de tractar des dels principis constitucionals fins al sistema electoral, de les estructures productives a les que garanteixin la sostenibilitat, de l’educació a la comunicació i, en fi, de la societat del benestar a relacions laborals.

Als que vulguin i puguin participar-hi, se’ls gira feina, part de la qual ja ha estat feta si es té en compte que l’any passat, el Grup Constituïm ja va presentar al Parlament un projecte de constitució catalana amb aportacions d’alguns milers de ciutadans, detallant també quin és el país que volen per al futur. Però no està de més desenvolupar en un cos de doctrina més ampli les inquietuds i esperances de molta i molta gent, que tenen moltes coses a dir i que potser fins ara no han pogut dir-les per diverses causes: sigui perquè els partits o els mitjans de comunicació no han estat prou sensibles al que pensa i sent el ciutadà normal, sigui perquè potser veuen que bona part del sobiranisme homologat (als partits majoritaris o bé a l’ANC, on diverses sectorials han tractat els sis punts esmentats, amb poc ressò) no presta prou atenció a la situació real, social, econòmica i ecològica, que viu la societat catalana. Davant dels grups de pressió, opacs i interessats, exigents.cat pot ser l’eina que ens cal per “influir els influents” i no, com fins ara, per aprofitar-se’n en raó dels beneficis privats que se’n esperen. Que així sigui, com diuen a missa.

Xavier Garcia és escriptor i periodista. 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)